Els nens i nenes necessiten estar en contacte amb la natura per desenvolupar-se de manera integral. Dins del món que els envolta, tenen una atracció innata per tot allò que en forma part, siguin plantes, animals, rius o muntanyes. Propiciar el contacte amb l’entorn natural pot ajudar a fomentar la creativitat, l’entusiasme per descobrir i el joc espontani, gràcies a les múltiples situacions d’aprenentatge vivencial que ens ofereix. Els espais i materials naturals, menys estructurats, ofereixen més oportunitats per a la creativitat i el joc lliure i es configuren com a elements essencials pel desenvolupament intel·lectual i per la capacitat de concentració.
Per contra, la manca de contacte amb la natura, provocada, en part, pel creixement demogràfic i la saturació de les ciutats, cada cop menys verdes, pot esdevenir un factor de risc per a determinades malalties, tant físiques com mentals. Actualment, els professionals de la pediatria, la psicologia i l’educació parlen del Síndrome o Trastorn per dèficit de naturalesa, que afecta infants que en viuen allunyats i que es manifesta en forma d’estrès, trastorns d’aprenentatge, hiperactivitat o obesitat. És necessari, per tant, profunditzar en la necessitat de recuperar-ne el contacte i gaudir dels seus beneficis relacionats amb el desenvolupament cognitiu, emocional i físic.
Propiciar el contacte amb l’entorn natural pot ajudar a fomentar la creativitat, l’entusiasme per descobrir i el joc espontani
Així mateix, el compromís i el respecte pel medi ambient són actituds que s’adquireixen sobretot durant la infància, per la relació propera i positiva que es crea amb l’entorn. Per fomentar que això passi s’ha de reconstruir la interacció entre els infants, l’aire lliure i els espais naturals. El paper de l’adult en aquest procés ha de ser el de model i guia, convertint-se en un potent agent del canvi, promovent els coneixements, les habilitats i les actituds perquè més endavant els nens i nenes es puguin comprometre amb el món d’una manera responsable.
Algunes activitats perquè coneguin l’entorn natural poden ser, per exemple: jugar amb sorra o aigua, recollir fulles seques a la tardor, recollir mores o bolets, fer un ninot de neu, observar els ametllers florits, plantar llavors, observar el canvi de les estacions, criar cucs de seda, anar a veure el mar, observar els arbres, animals i insectes que veiem, explicar d’on provenen els aliments i fer sortides a la natura per fomentar les activitats a l’aire lliure, entre moltes altres.
Cal un canvi dràstic en la nostra manera de pensar i d’actuar, replantejar-nos la manera com ens relacionem els uns amb els altres i de com interactuem amb els ecosistemes que sustenten les nostres vides. Els conceptes d’infància i natura han de recuperar la seva connexió, necessària i innata en l’ésser humà, perquè els nens i les nenes s’hi identifiquin i desenvolupin la seva estima cap a ella.
1 comentari
Completament d’acord amb la necessitat d’un canvi dràstic en la nostra manera d’actuar i pensar envers la natura que ens envolta. Quan som grans ja és massa tard!. Cal educar a la natura des de la petita infància, pels beneficis tant de salut com de benestar que ofereix!!!