La convivència no sembla ser un gran problema, almenys, en els centres de primària, segons l’estudi realitzat per a l’Observatori Estatal de la Convivència, en el ple de la qual, presidit per Pilar Alegría, ministra d’Educació i FP, s’han presentat les seves dades i conclusions.
Més enllà que els casos d’assetjament o de violència en els centres són una minoria (menys del 10% de l’alumnat diu haver-se sentit assetjat en el seu col·legi), continua havent-hi marge de maniobra per a la millora d’aquestes xifres. Des d’un augment de la formació inicial i contínua del professorat en aquestes matèries o la difusió de bones pràctiques passant per la generalització de projectes d’alumnat mediador o ajudant.
Us deixem aquí el decàleg d’elements que podrien suposar una millora de la convivència en tots els centres de primària. L’últim dels punts, el número 11 en realitat, es refereix a la publicitat tant entre la comunitat educativa com entre la societat en general, de les conclusions de l’estudi.
Orientacions
La convivència, segons mostra l’estudi i en opinió dels qui estan tots els dies a les aules i passadissos dels col·legis, és bona. Però prevalen unes certes situacions greus que, en qualsevol cas, estan fent sofrir a moltes i molts nens. Això és el que fa necessari que s’implementin mesures, en diferents nivells del sistema, per aconseguir millores. L’estudi planteja fins a 10, 11 si comptem amb l’última, que és donar difusió als resultats i conclusions del propi informe.
La primera d’elles parla de la necessitat que les decisions docents es planifiquin de manera coordinada i hi hagi treball en equip. En aquest sentit es parla de la necessitat de crear un model de gestió de la convivència amb un enfocament restauratiu encara que es té en compte la falta de temps i espais per poder planificar la gestió de la convivència. Com a passos inicials es planteja que l’Observatori Estatal de la Convivència defineixi convivència per a donar orientació als centres, al mateix temps que s’entén que el Pla de Convivència i el Projecte Educatiu de Centre haurien de contenir escenaris reals de pràctica educativa i propostes de convivència efectives.
Reduir i agilitzar la càrrega burocràtica en la gestió de la convivència és una altra de les conclusions. Tant les direccions com el professorat i els equips d’orientació coincideixen que la burocràcia és un problema per al qual necessiten ajuda i assessorament a l’hora de dissenyar, desenvolupar i avaluar els documents institucionals de convivència, com a plans, protocols o mesures preventives.
També es posa sobre la taula la necessitat d’aprofundir en metodologies i avaluació col·laboratives dins del currículum per a crear destreses cooperatives que es converteixin en actituds de convivència. És a dir, “a conviure s’ensenya des de la pràctica planificada, programada i avaluada”, assegura l’estudi. Per això la importància d’aprofundir en aspectes curriculars i d’avaluació que millorin les actituds de convivència. En aquest sentit, s’assenyala la creació d’un currículum específic que expliciti competències i continguts que promoguin la convivència: conèixer i comprendre els conflictes i la violència; gestió pacífica de conflictes; no discriminació, acceptació, col·laboració, cooperació, solidaritat, etc.
El desenvolupament, la pràctica de la convivència des de l’enfocament restauratiu, preventiu i de qualitat és una altra de les apostes de l’estudi. La creació de mesures preventives pot prevenir problemes com la sostracció o la deterioració dels materials (un dels problemes més assenyalats per l’alumnat) o el maltractament entre iguals. Segons les i els autors, les administracions han de generar estructures participatives de gestió de la convivència, com podrien ser els observatoris de la convivència escolar en els territoris. A més, s’assenyala que el propi alumnat posa l’accent en les mesures restauratives com a elements per a potenciar la responsabilitat entre noies i nois.
La col·laboració escola-família en temes de convivència i participació seria un altre punt destacat. L’estudi, diuen els seus autors, confirma la importància del paper de la família i de la seva col·laboració per a atendre els conflictes. En entorn familiar influeix en la convivència en el centre, al mateix temps que les famílies tenen en bona consideració el treball del professorat en aquestes qüestions.
L’elaboració de les normes d’aula amb la participació i dins del marc de l’acció tutorial. Les normes tenen un impacte més gran si tracten de respondre a les necessitats del grup, de manera que la seva participació en l’elaboració és interessant. Ara bé, “resulta irrenunciable crear condicions horàries sostenibles en els centres que garanteixin una bona acció tutorial”.
Des de l’estudi es ressalta la necessitat d’integrar els programes d’alumnes ajudants i els programes de mediació escolar davant la constatació que no són coneguts entre l’alumnat que no participa directament en ells. Aquest tipus de programes amb “oportunitats d’educació i desenvolupament moral sempre que sigui al servei de la justícia restaurativa”, assegura l’estudi que insisteix en la seva extensió per “tot el que aporten al desenvolupament d’una cultura de la convivència pacífica”. Per això s’advoca per una millora de la difusió i comunicació d’aquesta mena de pràctiques.
En un sentit similar es veu l’obligació d’intensificar la formació inicial i permanent des de la pràctica de la reflexió. L’estudi defensa el desenvolupament i difusió de formació anual sobre convivència per a directius, coordinadors de benestar i integrants de consells escolars de centre, així com la difusió de bones pràctiques de convivència de manera sistemàtica.
L’avaluació és important, així almenys ho diuen els qui han participat en l’estudi en demanar que es generin eines per a avaluar la convivència. Amb elles es podria fer que el Pla de Convivència fos més ajustat a les necessitats que es detectin en cada centre educatiu. Per això, s’advoca per la creació de projectes de diagnòstic i assessoria per a centres educatius des d’alguna mena de plataforma web.
Per a acabar aquest apartat, es demana la implementació d’una estructura de convivència que generi una escola connectada amb la comunitat. Segons els resultats de l’estudi, hi ha una necessitat imperiosa que els centres siguin institucions obertes a l’entorn: als serveis socials, municipals o sanitaris, per exemple.
1 comentari
Gràcies per l’article, molt interessant. Especialment pendent desenvolupar que les competències per la convivència siguin curriculars i s’avaluïn.
(Sense ser-ne fan) a les últimes enquestes PISA (del… 2018!?) es va incorporar preguntes relatives a aquesta competència (resolució de conflictes, competències interculturals i davant d’altres diversitats), però no s’han publicat encara.
Però senyal que són importants i que s’han d’avaluar!