Anàlisi

Els cicles de grau mitjà continuen sent un punt negre en l’educació espanyola

Els canvis en educació són lents, això gairebé tothom ho sap. Però la situació dels títols d’FP de grau mitjà no acaba de millorar malgrat els canvis normatius tant de l’anterior legislatura del PP com de la nova Llei d’FP que, com qui diu, acaba d’arrencar.

La creació d’una formació dual a les mans de l’exministre José Ignacio Wert és una d’aquestes transformacions que han suposat un consens bastant important entre governs de diferent color. Malgrat els esforços realitzats des que es posés en marxa, fa ja una dècada, els seus resultats continuen sent molt tímids.

Segons l’OCDE, a Espanya només el 2,4% dels estudis de formació professional poden qualificar-se com a formació dual dins del marc establert per la Unesco i acceptat per multitud de països. Aquest marc estableix que més de la meitat del temps d’aprenentatge es realitzi dins de l’empresa. A Espanya queda gairebé tot per avançar per equiparar-nos amb altres països com Alemanya, sempre posada com a exemple en aquesta mena d’ensenyaments.

Mentre s’aconsegueix o no aconseguir el percentatge alemany, pròxim al 90%, altres reptes són encara més apressants. Panorama de l’Educació 2023 assegura que els estudis equivalents dels cicles de grau mitjà són cada vegada més demandats pel mercat laboral, però la major part de l’estudiantat es decanta pels estudis generals, el batxillerat, que els condueix després a la universitat o als graus superiors.

Cal tenir algunes dades en compte a l’hora de llegir l’informe lloc que, quan es parla de la segona etapa de secundària, quan no és la seva branca general, és a dir, el batxillerat, no sols implica els graus mitjans d’FP, sinó que aquí també es comptabilitza a l’alumnat de les escoles oficials d’idiomes, així com als qui estan en els ensenyaments professionals de Música i Dansa i als qui ostenten certificats de professionalitat 2. De fet, de tot el grup, només el 57,9% està en formació professional de grau mitjà (FPGM).

Segons les dades que maneja l’ODCE per a aquest informe, la població d’entre 15 i 19 anys a Espanya està principalment cursant estudis de batxillerat o encara no ha passat de l’ESO. Només el 14,5 € estan en l’FP de grau mitjà enfront del 23,3% de la UE25 i el 23,4% de l’OCDE, gairebé 10 punts percentuals de diferència.

El nou informe de l’OCDE assegura que la titulació en la segona etapa de la secundària, per qualsevol de les seves vies, és cada vegada més important. De fet, considera aquesta titulació com la “mínima credencial per a integrar-se amb èxit en el mercat de treball i és imprescindible per a continuar en nivells superiors”. Poques es decideixen per la via professional de grau mitjà.

A més de la reduïda taxa de matrícula, altres factors han de tenir-se en compte. Principalment, la taxa de finalització dels estudis. L’OCDE elabora aquesta taxa amb dues dades: quanta gent acaba en el temps teòric que es dona per a realitzar aquests estudis i, a més, quanta gent ho fa dos anys després d’aquesta data teòrica. En el cas de la primera taxa aquesta és del 63,6% i del 80,6% per a la segona.

Però aquests percentatges amaguen una altra realitat, la que no és el mateix estudiar FP que batxillerat. En el cas de la FPGM, en el curs en el qual ha d’acabar-se només el fan el 46,1% (73,8% per al batxillerat) i, dos anys després, la xifra arriba fins al 63,4% (90,7% per al batxillerat).

“La diferència en les taxes entre programes generals i els de formació professional es deu en part a la selecció o autoselecció de l’alumnat que participa en aquests programes”, diu l’informe espanyol de Panorama de l’Educació. Al que afegeix que aquests estudis “s’ofereixen a l’alumnat amb un rendiment menor”. Segons la directora de l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa, Carmen Tovar, aquestes afirmacions “no es refereixen específicament al cas d’Espanya, sinó a la tendència general a nivell internacional”.

La directora assegura que diferents sistemes educatius, tant de l’OCDE com de la UE, van dirigint al seu alumnat a la via acadèmica o a la professional, “i es realitza, en general, utilitzant el rendiment i els resultats educatius de l’alumnat, entre altres variables”. Alguna cosa que, formalment, Espanya no fa.

En relació a les dades de l’informe sobre el grau d’assoliment de l’alumnat un any després de la finalització teòrica dels estudis, Tovar assegura que “Espanya, al costat de Finlàndia entre els països analitzats, presenta dos anys després de la durada teòrica dels programes professionals un alt percentatge d’alumnat que segueix matriculat, superior al 7% pel que la taxa de finalització real acabarà sent més alta que la publicada”.

Enfront d’aquestes dades, Espanya continua encapçalant les classificacions quan es parla d’educació superior, ja sigui professional o no. De les persones que van començar l’educació terciària (dades de 2021), el 38% ho va fer per FP; el 50%, en titulacions de grau o equivalent, i l’altre 12% de màster o equivalent. En el cas de l’OCDE, la mitjana dels qui entren en FPGS (o equivalent) és del 19,4% i a la UE, del 13,2%.

Aquestes xifres en la via professional, òbviament, redueixen les dels qui entren en els estudis de grau. Aquest 50% és la proporció més baixa dels països estudiats. De fet, està molt lluny del 76,4% de l’OCDE i del 79,8% de la UE. Encara que sí que estem en la mitjana en relació als estudis de màster, ja que en el cas de la primera són el 9,5% i, en el de la segona, el 14,0%.

Com a curiositat, entre les dades que aporta l’OCDE en l’informe, destaca que, tant en la FPGS com en els graus, Espanya està entre els països que més persones tenen matriculades en les branques d’educació en tots dos estudis. En la formació professional són el 7,5% (la mitjana de la UE és la meitat, 3,8%; en el cas de l’OCDE és del 5,3%) i per als estudis de grau o equivalents, l’11,4% de l’alumnat està en estudis d’educació enfront de la mitjana de l’OCDE i la UE, de 7,9 i 7,5% respectivament.

Finançament

Que la formació professional necessita d’una embranzida més gran de les administracions públiques per crear places públiques suficients per a la demanda que hi ha és una cosa que venen denunciant des de fa anys diferents entitats per tot el territori. Que aquest pot ser un dels problemes pels quals moltes persones no acaben d’entrar en l’FP és més complicat de saber, però aquí està la possibilitat.

El Ministeri d’Educació i FP porta temps reivindicant l’augment en el finançament en els últims anys per a la creació de fins a 200.000 places públiques de formació professional. De fet, Carmen Tovar recorda que el “Govern ha destinat 6.041 milions d’euros a la transformació d’aquests estudis entre 2020 i 2023, dels quals 2.185 procedeixen dels fons Next Generation”.

Resulta interessant llambregar les pàgines dedicades al finançament dels sistemes educatius en l’informe de l’OCDE fins a caure en les que tracten, precisament, sobre la inversió que es dedica a les diferents vies acadèmica i professional.

El 2020 Espanya va dedicar poc més de l’1% del seu PIB a la secundària postobligatòria o segona etapa de l’educació secundària. Més de la meitat d’aquest percentatge va recaure en els programes generals, és a dir, el batxillerat. El fet que tingui un nombre més alt d’estudiants i docents explicaria en part aquesta diferència. La resta va anar a parar als estudis professionals, amb menor demanda i, per tant, menor quantitat de professorat, però també, menor oferta formativa pública que sigui accessible a tothom.

Més enllà de la FP, el finançament públic els estudis no terciaris és lleugerament inferior a Espanya, amb el 88%, que les mitjanes de l’OCDE (91%) i la UE (93%). El que sí marca més diferència és el percentatge que aporten les famílies, que en el cas espanyol és de l’11% enfront de 7 i al 5% respectivament d’OCDE i UE.

En el cas dels diners públics que es dedica a les universitats, a Espanya el percentatge és de 66%, 10 punts per sota de la dada de la UE (76%), encara que molt similar al 67% de l’OCDE. Una nova diferència està en el finançament d’entitats privades d’aquests estudis, que al nostre país (2%) està molt per sota de la UE (7%) i l’OCDE (9%).

Professorat

Segons les dades de l’OCDE, Espanya continua sent líder en el pagament al seu professorat, és igual l’etapa i el moment de la carrera professional. Avantatja l’OCDE i la UE en totes les mesures. Això sí, el professorat de formació professional, almenys no tot, no està equiparat salarialment amb les i els companys de secundària.

Panorama de l’educació torna a establir que la ràtio d’estudiant per docents està entre les més baixes de la UE i l’OCDE en totes les etapes. Mentre que a secundària general (vegeu batxillerat), l’OCDE assegura que Espanya té una ràtio d’11:1 alumnes per professor, en FP és encara millor, de 9:1.

És veritat que es tracta de mitjanes de tots els territoris i tipus de centre, de manera que no és possible saber per les seves xifres quines són les diferències per matèries i, sobretot, entre aules rurals i urbanes quant a ràtio.

L’informe també posa el focus en els problemes que els serveis de formació professional tindran en un futur més o menys pròxim per aconseguir cobrir totes les places necessàries, com passa a Espanya amb el professorat de Matemàtiques en la secundària i en algunes especialitats d’FP ara mateix. L’oferta del sector professional concret és més favorable a la possibilitat d’ensenyar.

L’informe assenyala, efectivament, que els salaris poden ser els culpables d’aquesta escassetat de professorat: “La professió no ofereix salaris competitius en comparació amb la indústria”. A això se suma que no pocs professionals no veuen valorat socialment el seu esforç, que té una important càrrega de treball, que no hi ha massa oportunitats de desenvolupament professional i, a més, hi ha mala gestió en els centres.

Al llarg de l’OCDE i la UE el professorat d’FP està envellint fins al punt que importants percentatges estan per sobre dels 50 anys. A Espanya són el 38,2%. Una explicació que ofereix l’informe, sortida al seu torn de l’última edició de TALIS, és que bona part del professorat d’FP ve del sector professional. Té més experiència laboral que la docència, més que les seves companyes i companys de la secundària general. Això, en qualsevol cas, no treu importància a la necessitat d’un cert rejoveniment de les plantilles a mitjà i llarg termini.

A l’altre costat, la realitat que el professorat d’FP de menys de 30 anys està en el 5,7%, molt a prop del 5,6% en la UE25 i 6,5% de l’OCDE.

Una altra característica del professorat d’FP és que, encara que és majoritàriament femení, hi ha més proporció d’homes que en les etapes generals: “El 47,5% de docents de la via professional en aquesta etapa són homes, percentatge que es redueix al 40,8% en la via general”. A això cal sumar que, a més, el professorat masculí ha perdut docents entre 2013 i 2021, en 5,2 punts percentuals.

Panorama de l’Educació 2023 ofereix una gran quantitat d’informació relativa també a la transició al mercat laboral, així com a les diferències salarials i de condicions de treball en funció dels estudis cursats. També sobre les diferències en aquestes mateixes condicions laborals en funció del gènere de les i els professionals de l’educació o les diferències, també de gènere, en els estudis que es realitzen tant en les vies acadèmiques com professionals.