Durant el curs 2022/23 es va moderar la tendència creixent de la vulnerabilitat de la infància i l’adolescència detectada a Catalunya en el període 2016-21, però els indicadors de benestar continuen tenint una evolució negativa. Així ho indica l’Informe sobre els drets de l’infant elaborat pel Síndic de Greuges i presentat per la síndica, Esther Giménez-Salinas a la presidenta del Parlament, Anna Erra.
El 2022, els infants en situació de privació de material severa va passar del 10% a l’11,6%, amb prop de 20.000 menors més que el 2021. El nombre d’infants amb expedient de desemparament o tutela (sense comptabilitzar els adolescents migrants sols) va créixer un 6,8% (prop de 500) des del 2021 fins a l’abril del 2023, com també va incrementar-se l’arribada d’adolescents migrants sols: el setembre del 2023 ja s’havien atès més adolescents migrants (3.946) que durant tot l’any 2022 (3.868).
Pel que fa a les violències contra els infants, o la detecció d’aquestes violències, en la darrera dècada, s’ha incrementat de manera sostinguda el nombre d’infants víctimes de violència sexual. Així, en el període 2019-2022 va augmentar un 22,5% el nombre de víctimes (1.460 víctimes l’any 2022), i també ho va fer el nombre de víctimes de violència domèstica, amb un increment del 22,9% en aquest mateix període (2.187 víctimes menors d’edat ateses l’any 2022).
L’Enquesta de convivència escolar i seguretat de Catalunya remarca que s’ha produït un increment de la proporció d’alumnat a secundària víctima d’algun acte de violència escolar, que ha passat del 42,4% de 2017 al 59,9% de 2022, i també d’assetjament escolar, del 10,4% al 17,1%.
L’informe menciona l’ús abusiu de les pantalles i de l’accés a internet i els efectes nocius per a la salut que ocasiona la sobreexposició. Així, el 2021, el 27,1% dels adolescents feien un ús compulsiu d’internet, i el 8,9% tenia un possible trastorn per ús de videojocs, proporcions que eren inferiors en anys precedents.
L’empitjorament dels resultats en els nivells d’aprenentatges forma una altra part destacada de l’informe, que afirma que la proporció d’alumnat de 4t d’ESO amb baix nivell en les proves de competències té una tendència negativa des de l’any 2019 en la major part de competències avaluades: en el cas de la competència matemàtica, especialment, en el període 2019-2023 el percentatge d’alumnat amb nivell baix ha augmentat de l’11,6% al 24,4%.
Signes de millora
L’estudi assenyala que hi ha algun signe de millora gràcies a la situació del mercat laboral. L’any 2022 es va reduir lleugerament el risc de pobresa entre els infants, que va passar del 28,6% al 27,5%), i també ho va fer lleugerament el nombre d’usuaris dels serveis socials (-1%).
Els beneficiaris de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) menors d’edat també es van reduir un 8,6% l’any 2022, i un 5,9% els tres primers trimestres de 2023. A més, es va donar una disminució de la reducció del nombre de desnonaments: l’any 2022 es va reduir un 8,8% (prop de 800 menys).
Les taxes d’abandonament educatiu prematur presenten un cert estancament des de fa anys, però les dades corresponents als tres primers trimestres del 2023 indiquen que enguany s’ha reduït de manera significativa.
Col·lectius amb més situacions de risc
Els col·lectius d’atenció prioritària són els infants en situació de pobresa, els infants migrants, els infants tutelats, els infants amb problemes de salut mental i els infants amb discapacitat. Tenen més dificultats a l’hora d’accedir a serveis i recursos educatius o de lleure i estan més exposats a factors de risc relacionats amb la salut mental, les violències o l’ús de dispositius digitals.
Les dificultats són especialment prevalents també entre els adolescents. A Catalunya, prop del 30% dels infants, uns 400.000 en total, formen part dels principals col·lectius vulnerables d’atenció prioritària. Si s’hi sumen els adolescents, aquests col·lectius englobarien prop del 55% dels infants i joves, més de 750.000.
Aquestes persones pateixen més situacions de risc, les quals s’agreugen amb l’edat a causa de l’augment de la prevalença de dificultats familiars d’atenció socioeducativa i dels problemes de salut mental en l’etapa de l’adolescència: mentre que en els infants menors de sis anys aquesta prevalença és de l’1,5%, en el cas dels adolescents de dotze anys o més se situa en el 2,9%, pràcticament el doble. Els infants de nacionalitat estrangera (2,9%) també tenen una prevalença de les situacions de risc per sobre de la mitjana (2,4%).
Els infants socialment menys afavorits tenen quasi el doble de probabilitats de patir un trastorn mental (16,2%) que els infants socialment afavorits (9,7%). El 55,9% dels pacients menors d’edat atesos als centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) són adolescents de dotze a disset anys, tot i que els adolescents d’aquesta franja d’edat només representen el 37,5% de la població infantil.
A més, tenen més situacions de desemparament: el 56,5% dels infants tutelats tenen dotze anys o més, i el 22,9% són de nacionalitat estrangera, per sobre de la presència d’aquests col·lectius a la població total (37,5% i 15,7%, respectivament).
També tenen més dificultats d’accés a l’educació infantil de primer cicle: el curs 2022/2023, l’escolarització de l’alumnat de nacionalitat estrangera (14,9%) era quasi quatre vegades inferior a la de l’alumnat de nacionalitat espanyola (52,4%).
De la mateixa manera, tenen menys oportunitats per accedir al lleure: la participació dels infants de famílies amb més capital econòmic i educatiu és prop de trenta punts percentuals superior a la dels infants de famílies socialment menys afavorides.
Millora del finançament
La millora del finançament de l’educació en el període 2014-2022 no ha anat acompanyada d’una millora dels resultats en els nivells d’aprenentatge, assegura l’estudi. Després d’una etapa de fortes restriccions pressupostàries, el pressupost executat del Departament d’Educació en el període 2014-2021 es va incrementar un 52,9% a preus corrents (2.231,4 milions d’euros).
L’increment pressupostari s’ha traduït en un augment del personal docent i del personal d’atenció educativa disponible als centres, especialment en el sector públic. En el període 2014-2023, el nombre de personal docent als ensenyaments de règim general al sector públic ha augmentat en un 22,7% (prop de 16.000 dotacions més), per sobre del que ho ha fet el nombre d’alumnat (5,3%). En aquest mateix període, però, els resultats de les proves de competències que fa l’alumnat han experimentat una evolució negativa, tant a 6è de primària com a 4t d’ESO.
L’informe del Síndic de Greuges inclou una dotzena de propostes, entre les quals contempla que els menors tinguin una mena de renda de garanteixi la seva suficiència econòmica, que se’ls asseguri l’habitatge i que es prioritzi l’escolarització dels 0 als 3 anys.
