Llicenciada en Psicologia i durant molts anys professora d’Humanística a l’antiga FP, Rosa Cañadell va ser la portaveu del sindicat USTEC-STEs entre els anys 2006 i 2013. Continua ben activa, com a membre del Seminari Ítaca d’Educació Crítica i com a articulista, entre altres d’aquest mateix diari.
Quinze anys després de la LEC, quin balanç en fa? Si us plau, no se centri únicament en els aspectes negatius.
És una petició gairebé impossible de complir, ja que gairebé tots els aspectes són negatius. De fet, la LEC és el primer intent de transformar el paradigma d’escola pública, democràtica, participativa, laica i catalana —la carta de presentació del nostre sistema— en un model de privatització i mercantilització. La LEC inaugura el neoliberalisme a l’educació.
És una llei que no aporta cap millora al nostre sistema educatiu, que consolida la doble xarxa educativa, que empitjora les condicions de treball del professorat i que obre les portes a una gestió autoritària en els centres públics, donant més poder a les direccions i oblidant que la participació i el treball en equip són les millors eines per millorar el funcionament dels centres educatius.
- Els concerts eren subsidiaris als centres públics; és a dir, que allà on no arribaven els centres públics, es podia concertar. Amb la LEC queda clar que el Sistema Educatiu el formen les escoles públiques i les privades-concertades, com si estiguessin a la mateixa categoria. El Departament té l’obligació de garantir-te una plaça, però no té per què ser pública.
- Amplia els concerts a noves etapes educatives: 0-3, Batxillerat i Formació Professional, el que implica més diners públics gestionats per centres privats i un augment de la segregació social a l’educació.
- Consolida el camí obert cap a la privatització de determinats sectors, a partir de la municipalització i altres vies: 0-3, educació de persones adultes, serveis educatius, extraescolars.
- Estableix un model d’autonomia basat en la diferenciació dels centres.
- Proposa un model de gestió empresarial que dificulta el treball en equip. Defineix els directors/es dels centres públics com a “personal directiu”, amb règim jurídic específic i els possibilita seleccionar, avaluar i nomenar el professorat.
- Desregularitza les relacions laborals. Introdueix formes de provisió subjectives i discrecionals, que deixen una porta oberta a l’arbitrarietat.
L’aprovació de la llei, a més, es va fer en contra d’una gran part de la comunitat educativa, que va realitzar vagues i manifestacions multitudinàries. Com a aspecte positiu assenyalaria el compromís d’arribar al 6% del pressupost en educació. Curiosament, és l’únic aspecte que no s’ha complert!
¿Considera que s’hauria d’obrir el meló d’una nova llei que doni resposta als nous reptes que té avui el sistema educatiu o opina que la LEC és un marc normatiu encara amb molta vigència?
Jo crec que el marc normatiu de la LEC s’hauria de canviar, però també crec que, si hi hagués hagut voluntat política, el desplegament de la mateixa llei podria haver estat més positiu, evitant implementar les mesures més negatives (per exemple, la llei permet el Decret de plantilles, però no obliga pas a donar tant de poder a les direccions, o respecte als centres privats-concertats, la llei no obliga a tancar línies de la pública i conservar els de la concertada); fent una interpretació menys autoritària (per exemple, amb l’“autonomia de centres”, que podria ser molt més democràtica i evitar la competitivitat entre els centres), i, per descomptat, complir amb l’aspecte més positiu, com és el pressupost del 6% per educació).
Els diferents governs de Catalunya no han estat capaços d’entendre la importància que té el fet de tenir un bon sistema públic d’educació
De la LEC el que molta gent té clar és que estableix un termini de vuit anys per assolir el 6% del PIB en educació, un percentatge del qual encara estem lluny fins i tot amb els càlculs que inclouen els pressupostos d’universitats i municipis. S’ho explica?
No, no m’ho explico. L’educació és fonamental per a tota societat, tant des del punt de vista econòmic, d’igualtat social o de valors democràtics. Crec que els diferents governs de Catalunya no han estat capaços d’entendre la importància que té el fet de tenir un bon sistema públic d’educació, i no l’han finançat adequadament. Han propiciat un sistema educatiu infrafinançat i amb un grau de segregació escolar dels més alts de la UE, i això és totalment negatiu si volem una societat cohesionada, justa i no conflictiva.
De fet, estem per sota el conjunt de l’Estat i per sota la mitjana europea pel que fa al finançament de l’educació, i a més, som una anomalia a la UE pel que fa als concerts educatius. La mitjana d’alumnat que estudia en centres públics a la UE és del 80-90%, mentre que a Catalunya són un 60% i a la ciutat de Barcelona no arriba ni al 50%.
¿Faria marxa enrere respecte a algun aspecte o concepte o nomenclatura modificada per la LEC i recuperaria el que hi havia abans?
Sí, en diversos aspectes. De fet, hi ha hagut una apropiació d’alguns conceptes que eren progressistes i s’han tergiversat. Un exemple clar és l’anomenada “autonomia de centres”, molt reivindicada des dels centres educatius, però que no significava pas unes direccions autoritàries ni tampoc una singularització de tots els centres, sinó la capacitat dels centres, amb la participació de tota la comunitat educativa, per adequar continguts i metodologies al seu alumnat, però no pas la imposició d’unes metodologies vingudes des de fora.
A parer seu, quin altre aspecte de la LEC no s’ha desenvolupat prou?
Crec que pel que fa al finançament és l’aspecte que menys s’ha desenvolupat, tot i ser un dels més positius i importants.
I quin s’ha desenvolupat en un sentit contrari o esbiaixat respecte al que s’havia acordat?
El traspàs de les competències del 0-3 als ajuntaments, que ha acabat per ser un servei externalitzat en molts casos. L’externalització dels serveis sempre acaba amb unes pitjors condicions dels seus treballadors/es i un pitjor servei als usuaris.
Hi ha alguna posició que en aquells moments defensava i que ara no defensaria o ho faria amb diferents matisos?
La veritat és que no. Més aviat al contrari. Quan estàvem negociant la llei jo intentava explicar els perills que comportava, però sempre em deien que jo era una desconfiada i malpensada. Malauradament, crec que la realitat m’ha donat la raó.
Recordi’ns alguna anècdota dels anys que va durar la tramitació de la llei.
Recordo que, de cop, la llavors responsable d’educació de CiU em trucava per comentar la llei, com si fóssim molt amigues i defenséssim les mateixes qüestions. Serà per allò que “els enemics dels meus enemics són els meus amics”?
Alguns conceptes eren progressistes i s’han tergiversat: els centres demanaven autonomia per adequar continguts, no per tenir direccions autoritàries
