L’existència de tota mena de programes que intenten empoderar les nenes a l’hora d’acostar-se a les matemàtiques no sembla estar donant els resultats esperats si es té en compte el rendiment de les estudiants de 4t de primària a les proves TIMSS des de l’edició del 2011.
Es tracta d’una tendència força estesa. Els resultats de TIMSS estan estancats a les mitjanes de l’OCDE i la UE. En el cas d’Espanya hi ha una baixada clara, no com la viscuda a PISA en les últimes edicions, però indissimulada.
Però quan se n’acosta un al gràfic i comença a buscar explicació a aquest descens l’evidència també és clara. El rendiment de les noies és clarament pitjor que el dels nois i augmenta la distància entre tots dos. A més d’estar tirant avall de l’estadística general.
Les noies han perdut 10 punts des del 2011 i els nois, 4
Des del Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports no donen cap clau sobre què pot passar. Després d’anys de projectes i programes dedicats al foment de les matemàtiques entre les nenes, al seu empoderament i a la posada en marxa de la perspectiva socioemocional al currículum de la Lomloe, des del Departament de Pilar Alegria no ofereixen cap anàlisi sobre la situació.
El problema, de fet, no és nou. El primer trimestre d’aquest any, EsadeEcPol publicava un treball d’anàlisi de les trajectòries de nenes, adolescents i dones en relació amb les matemàtiques i les STEM. Un treball que repassava aquesta trajectòria des de l’escolarització obligatòria fins al nivell d’ocupació de llocs de treball relacionats amb les matemàtiques i les ciències.
Analitzant les dades de PISA, la tendència que en aquesta avaluació existia de convergència entre noies i nois se’n va anar en orris en la darrera edició en què les dades van tenir una important baixada, especialment entre les noies.
Evolució dels resultats de PISA de noies i nois en matemàtiques
El 2015 la bretxa era de 18 punts. Aquesta es va reduir a la meitat el 2018 però va tornar a créixer el 2022, any en què va arribar als 10 punts de distància.
Al seu moment, Lucía Cobreros, una de les signants de l’estudi, parlava que aquesta ansietat amb què les nenes s’enfronten a la matèria segons avancen en el sistema educatiu tenia a veure amb qüestions metodològiques i de socialització, però no tenen instruments per mesurar-ho amb garantia.
Àngels Portillo és mestra de primària, de Matemàtiques, i pertany a la Federació Espanyola de Societats de Professors de Matemàtiques. Tot i que no assegura que no es percep tan clarament en les nenes la dificultat davant d’aquesta matèria com passa més endavant, a ESO, sí que creu que un factor que podria estar influint en els resultats té a veure amb els prejudicis que té la mestra o el mestre.
Són persones que potser han «viscut les matemàtiques com una cosa complexa, cosa que no ajuda que es converteixin en el millor model» per al seu alumnat, explica. Per a ella és important que la formació inicial aquestes mestres i mestres «canviïn les pròpies creences, les expectatives». El professorat té «un paper complex i hem de percebre quan aquestes coses passen i prendre mesures».
Els biaixos del professorat a l’hora de tractar amb nenes i nens estan molt documentats i poden estar influenciant els resultats de les proves. El fet que hi hagi pocs referents de dones als llibres de text tampoc ajuda.
Per a Portillo no cal oblidar tampoc la manca de recursos als centres educatius i, especialment, les ràtios. Si baixessin cabria una atenció individualitzada per a tothom, incloses les nenes», assegura. Una acció que repercutiria positivament en l’atenció personalitzada que rebessin en el moment en què es percebés qualsevol tipus de dificultat.
Aquesta mestra creu que cal posar el focus «en la prevenció, als primers cursos de primària». Un moment, diu, en què «tractes amb nens motivats, que els agraden les matemàtiques, que els resulten properes, vivencials». Per a Portillo la mestra, el mestre, ha de tenir aquesta mirada en les activitats que proposa, així com en «fer seguiment de l’alumnat», a més de plantejar accions «obertes, en què tothom pugui expressar-se, que l’alumnat vegi què són accessibles, que és capaç, que no el penalitza tenir la iniciativa».
Insisteix que se segueixi fent la feina que ja es fa en relació amb el gènere, aflorant exemples de dones en la ciència, per exemple. mateix missatge».
Una cosa en què estava d’acord María Pe Pereira quan deia en una entrevista : «Jo li dono la culpa al diferent tracte que es dóna als nens i nenes des de petits, moltes vegades de manera inconscient. Aquí hi intervé tot l’entorn, la família, els professors, les amistats, la televisió, les xarxes socials, la literatura…».
