Autor: Antoni Tort

Reunir-se amb les famílies no és un tràmit inevitable, que s’ha de fer perquè toca. És una oportunitat per construir un àmbit de relació de confiança

Segurament no podem conèixer amb profunditat i amplitud dels canvis profunds esdevinguts en dos mesos d’estiu a cadascuna de les persones joves que conviu amb nosaltres cinc i sis hores en una aula

Necessitem que els espais i els temps, les aules i els patis, formin part d’un continu que serveixi per al coneixement i l’experimentació, perquè nens i nenes donen sentit al quefer escolar

La publicació de ‘Carta a una Mestra’, escrita fa cinquanta anys, va sacsejar el món educatiu amb la seva crítica a una institució escolar insensible a les necessitats de les classes populars.

I el mestre, amb l’acordió, va enfilar les primeres notes de Hallelujah i el ritme de la cançó va tornar a omplir l’ambient de l’aula. Nens i nenes van començar a ballar, com un vals lent, la melodia del cantautor.

Revisitar Dewey i Coleman pot ser una estratègia fecunda, cent anys més tard, cinquanta anys més tard, per acompanyar l’abordatge dels petits i grans reptes que com a comunitat tenim plantejats, en el camp de l’educació i de la vida pública.