Autor: Francesc Imbernon

Catedràtic de Pedagogia de la UB

Si la institució educativa sofreix una constant visió negativa sobre la seva funció, és lògic que els professionals que treballen en ella el sofreixin. Per això trobem alguns professors i professores desorientats en relació al seu paper en el context actual. Tots saben que l’escola o l’institut ja no és la que era fa anys (i no pot ser-ho), ni el professorat té el mateix paper. Però si no se’ls dona suport des de dalt i no es permet fer canvis des de baix per a reforçar la seva identitat professional, la seva autonomia, el seu coneixement i la seva…

Llegir més

Sense entrar a dramatitzar en qui fa els informes i quines conseqüències es poden treure, (recordem que són proves estandarditzades descontextualitzades i centrades en certes habilitats específiques) els que sempre opinen, amb criteri o sense, insinuen que el professorat té part de responsabilitat perquè està desmotivat o mal format. Aquesta vegada, també han vist que l’administració no ha fet els deures des de fa temps. Però no vull parlar de les polítiques educatives sinó del treball actual, en aquesta època, del professorat. No per a redimir-los ni excusar-los sinó per a estimular-los. Ser professor o professora sempre ha estat una…

Llegir més

Gairebé un mes per a les eleccions estatals i, ens tornem a trobar amb el dilema de qui votar. I hem vist, com es diria, les orelles al llop. Si ho mirem des de l’òptica de l’educació és important tenir en compte que els vots porten a les polítiques educatives i aquestes no són asèptiques ni iguals segons qui les proposi. Només és necessari mirar els programes electorals o alguns discursos, encara que molt del que es diu o s’escriu no es compleixi. Les evidències i, les realitats viscudes al llarg del temps, ens mostren que quan les polítiques educatives…

Llegir més

Si mirem en algun cercador d’Internet, trobem que la descripció d’evidències educatives és: “Resultats de recerques validats per la comunitat científica que demostren que una pràctica educativa és eficaç. Les evidències educatives són imprescindibles per a orientar i justificar la presa de decisions en educació”. I aquí, em comencen a sorgir dubtes: Quina comunitat científica, la de Twitter, Facebook, WhatsApp, el professorat, la universitat? Resultats de recerques en tots els contextos a gran escala per a disseminar i replicar? Què significa una pràctica educativa “eficaç”? No serà una eficàcia per a obtenir millors resultats en les avaluacions internacionals? I quin…

Llegir més

L’extensió de l’escolarització democràtica dels pobles mitjançant l’educació pública ha estat, i encara és, una gran conquesta social, encara que no exempta de conflictes. És un bé comú bàsic i essencial que hem de continuar reivindicant amb totes les forces i mitjans al nostre abast. No n’hi ha prou amb declaracions oficials que, moltes vegades, no es compleixen. Aquesta escolarització pública i gratuïta és la que permet que s’exerceixi un dret important en aquest moment, l’accés a la cultura i la capacitat de desenvolupament personal en la societat i d’aportació a la seva millora des dels valors ancorats en els…

Llegir més

També argumentava la Unesco que en alguns països les normes de l’educació solen estar estretament vinculades amb la política i sofreixen les conseqüències dels canvis d’administració. No hi cap dubte. Demostrava que la imposició d’una llengua, especialment si es posterga la llengua materna, pot donar origen a disturbis polítics, i pot succeir el mateix en demostrar preferència per una de les llengües vernacles en relació amb altres d’igual o major prestigi social. I també tenia molta raó. Com veiem, és un debat (o un fals debat) històric, però de caire més polític, partidista, que educatiu. Amb tants problemes que tenim…

Llegir més

Com sempre, hi ha opinions per tots els gustos i tendències. Però la realitat és que el professorat pateix un cert malestar des de fa temps i ha explotat com un gas comprimit que s’ha anant omplim a les aules i les institucions educatives. I el malestar docent, ja estudiat fa anys, passa quan les demandes són intenses, jeràrquiques, constants i contradictòries. No sé si ha estat el millor moment perquè l’administració educativa pensi que s’han de fer molts canvis dissenyats als despatxos, que poden tenir bona voluntat o ganes de fer canvis, però sense pensar en una perspectiva política…

Llegir més

La disposició addicional setena de la LOMLOE estableix: “Normativa sobre el desenvolupament de la professió docent. A fi que el sistema educatiu pugui afrontar en millors condicions els nous reptes demandats per la societat i impulsar el desenvolupament de la professió docent, el Govern, consultades les comunitats autònomes i els representants del professorat, presentarà, en el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, una proposta normativa que reguli, entre altres aspectes, la formació inicial i permanent, l’accés i el desenvolupament professional docent”. Plantegem les següents alternatives per a aquesta proposta normativa. Una cultura pedagògica que…

Llegir més

En aquestes circumstàncies, les demandes de canvi transcendeixen les sol·licituds de professionals, investigadors i organismes internacionals (Unesco, 2015; OCDE, 2015)[1] i són les comunitats educatives les qui, en sintonia amb amplis sectors de la ciutadania, assumeixen el protagonisme i s’uneixen a aquesta aspiració. En una recent recerca (Trujillo-Sáez, F. et al, 2020)[2], amb motiu de l’experiència educativa de confinament viscuda per docents, famílies i estudiants, se’ls pregunta sobre les seves preocupacions, necessitats i propostes per al curs escolar 2020-2021. Les respostes obtingudes mostren, amb mescla d’inquietud i esperança, aquesta demanda de canvi en diverses dimensions del nostre sistema escolar. Per…

Llegir més

Freire va néixer a Recife (Brasil) i al llarg de la seva vida va conèixer desgràcies, fam, presó, sofriment i també l’amistat, la col·laboració i l’entusiasme de molta gent. Va començar a estudiar tard, però es va llicenciar en dret en la Universitat de Recife, encara que no va arribar a exercir mai, ja que tenia una gran tendència cap la filosofia, la fenomenologia, la psicologia del llenguatge i el magisteri. Va dedicar tota la seva vida a l’educació tant al seu país com, durant el seu exili, a Llatinoamèrica, els Estats Units i Europa, ja que després del cop…

Llegir més