Autor: Francesc Imbernon
En aquest article voldria fer una reflexió sobre la diferència entre educació i sistema educatiu. Ja sé que sembla una bajanada, però moltes vegades es confonen tots dos conceptes o s’utilitzen d’una forma partidista.
Darrerament hi ha hagut eleccions a universitats catalanes i ara li toca a la Universitat de Barcelona. Cal continuar i prioritzar una nova estructura i política acadèmica, del professorat i estructural més flexible, solidària i sostenible.
La pandèmia ha provocat noves experiències inesperades i abruptes, i com a conseqüència el professorat es veu ara forçat a repensar i reconfigurar constantment la seva identitat personal, professional i col·lectiva. Cal un canvi radical. No hi pot haver solucions velles a problemes nous.
En la mitologia grega quan es va obrir la capsa de Pandora, l’únic que en va quedar a l’interior va ser l’esperança, després de sortir-ne tots els mals de la humanitat.
L’educació només es millora renovant-se constantment. És el repte més gran que tenim un cop ens haguem tret aquest virus de sobre. Ja veurem si es comença a entendre com una inversió i no com una despesa.
Aquests dies de confinament a casa m’han arribat múltiples missatges a través de les xarxes socials comentant que la vida de la família, en parella, amb els nens i nenes o adolescents creen certa ‘violència’, divorcis, agressions, separacions… i també de solidaritat, de diferents comportaments, etc.
Durant els darrers anys, amb els governs que hem tingut, s’ha anat fent una educació conservadora que alguns qualificarien de moderada, però que ha deixat l’educació i al professorat molt malmès.
Aquests dies hi ha hagut un congrés a la Universitat de Barcelona on he escoltat a autors reconeguts sobre pedagogia crítica. Sumat a les situacions actuals de revolta en diversos contextos (Xile, Bolívia, Xina, Equador, Síria, Turquia, Catalunya, etc.), m’ha portat a fer algunes reflexions sobre la situació actual de l’educació.
Alguns intel·lectuals donen respostes simplistes a problemes educatius complexos, i de vegades es converteixen en referències del debat educatiu per la seva influència a les xarxes socials o pel càrrec polític o social que ocupen.
Caldria que el professor universitari interioritzés la docència com una professió educativa, i sabés què ha de fer per desenvolupar en l’alumnat la capacitat de comprensió més que la de repetició. I molts no ho saben fer, ja que mai han rebut formació pedagògica.
Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?
AMB EL SUPORT DE
El Diari de l’Educació, 2024