Autor: Juana M. Sancho

El gener de 2018, la Comissió Europea (CE) va organitzar la primera Cimera sobre l’Educació: «Establir les bases de l’Espai Europeu d’Educació: per una educació innovadora, inclusiva i basada en valors». Un dels punts de l’agenda es va centrar en “el desenvolupament d’un ecosistema europeu d’educació digital d’alt rendiment” per tal d’intentar “millorar les competències i aptituds dels ciutadans per a la transició digital”. Dos mesos més tard va presentar “diverses propostes de noves iniciatives destinades a reduir les desigualtats socioeconòmiques i, al mateix temps, mantenir la competitivitat a fi de construir una Europa més unida, més forta i democràtica”.…

Bogeria, segons s’atribueix a Albert Einstein, és fer el mateix una i altra vegada esperant obtenir resultats diferents. Així que en aquest text, des d’una mirada de més de cinquanta anys dedicada, amb passió, a l’educació pública, vull proposar seny, vull plantejar el repte de deixar de fer el mateix per un moment, una bogeria, i intentar fer quelcom diferent, un seny. I ho faré en una sola dimensió, perquè no estic tan entenimentada com per convidar-nos a atrevir-nos amb tot. Situo el meu seny en el camp de l’enorme quantitat de publicacions i missatges en els diferents mitjans de…

Acostumo a mirar la llista dels “multimilionaris”, una mica masoquista!, perquè m’estarrufen la pell i any rere any m’agradaria aplicar-los el que he denominat “la prova de Juana”. M’he inspirat en “la prova de Turing”, proposada per Alan Turing, un dels fundadors i precursors de la ciència de la computació i la informàtica moderna per avaluar la capacitat d’una màquina per exhibir un comportament intel·ligent similar al d’un ésser humà o indistingible d’aquest. En el meu cas, el que m’interessa valorar és la capacitat de les “persones multimilionàries” per calibrar l’impacte de les seves accions en les seves pròpies vides,…

La proliferació de contextos virtuals d’accés a la informació, intercanvi, exhibició, tafaneria, comercialització, trobada, pornografia, entreteniment, col·laboració, cultura… I un llarg etcètera, han portat a fragmentar i augmentar el valor d’un bé tan preciós com l’atenció. La capacitat d’atenció de l’ésser humà té uns límits clars. És difícil, si no impossible, fer dues coses alhora que requereixin un mínim de concentració. La saviesa popular sentenciava que “no es pot repicar i anar a la processó”. No obstant això, l’impacte del món digital ha començat a introduir canvis importants en la nostra percepció de l’atenció, element clau en el procés d’aprenentatge,…

Si en la tercera dècada del segle XXI encara cal convèncer a alguna persona de la capacitat de les dones per prosseguir qualsevol activitat que es proposin, tenim un seriós problema. La història que coneixem ens mostra dones cuidadores, capaces de viure en mitjans hostils, de fer-se càrrec de menors i ancians, de les tasques de la casa i del camp. Dones capaces de fer reviure les collites, els pobles, les ciutats i l’economia després de sagnants i destructives guerres que elles no provoquen i de les quals no es beneficien. Dones creatives que resolen problemes quotidians i desenvolupen sabers…

Espanya és el país europeu que té una major taxa d’abandonament prematur de l’educació-formació (21,4% dels homes i 13% de les dones, davant de la mitjana d’Europa d’11,9 i 8,6 respectivament). (INE) Ens abandoneu quan no us preocupa la salut i el mínim benestar de les nostres famílies. Ens abandoneu quan els qui esteu en condicions de fer-ho no pagueu els impostos que us corresponen, quan alguns us aneu a «paradisos fiscals»/inferns socials i uns pocs us apropieu del que els honestos aporten. Ens abandoneu quan situeu els nostres habitatges o infrahabitatges en les zones més insalubres de les ciutats.…

A l’hora de pensar en aquest article, considerant les discussions sorgides entorn del currículum de la nova llei d’educació (la Lomloe), em van venir a la ment uns quants títols. El primer, el ja utilitzat en un llibre que vam publicar el 2012 (Sancho i Alonso -coord. Octaedro), La fugacidad de las políticas, la inercia de las pràcticas. Enunciat que va sorgir d’un projecte d’I+D+i, sobre “Polítiques i pràctiques entorn de les TIC en l’ensenyament obligatori: Implicacions per a la innovació i la millora”. En aquesta recerca vam posar en diàleg el macro, el meso i el micro del sistema…

El meu desig com a docent és aconseguir que els meus estudiants, algun dia, escriguin o pensin com allò que Albert Camus va escriure al seu mestre: “Sense vostè, sense la mà afectuosa que va tendir al nen pobre que era jo, sense el seu ensenyament, no hagués succeït res d’això”.

Un assessor del Banc Mundial explicava com els projectes de transferència tecnològica que no tenien en compte la cultura i els sabers, les persones i institucions, produïen el contrari del que deien perseguir

Avui l’escola no és el lloc d’aprenentatge. Els estudiants transiten per diferents contextos culturals i socials, analògics i digitals, en els quals aprenen coses molt diferents