Autor: Xavier Chavarria

D’acord amb la llei d’educació de Catalunya, el sistema educatiu es regeix, entre d’altres, pel principi general del respecte a la convivència. Per tant, els alumnes tenen dret a rebre una educació integral, orientada al ple desenvolupament de la personalitat, amb respecte als principis democràtics de convivència i als drets i les llibertats fonamentals. Tots els membres de la comunitat escolar tenen el dret a una bona convivència i el deure de facilitar-la. Més específicament, el currículum s’orienta a la consecució de diversos objectius, entre els quals està el de capacitar els alumnes per a l’exercici de la ciutadania, amb…

D’acord amb la llei d’educació de Catalunya, el sistema educatiu es regeix, entre d’altres, pel principi general del respecte a la convivència. Per tant, els alumnes tenen dret a rebre una educació integral, orientada al ple desenvolupament de la personalitat, amb respecte als principis democràtics de convivència i als drets i les llibertats fonamentals. Tots els membres de la comunitat escolar tenen el dret a una bona convivència i el deure de facilitar-la. Més específicament, el currículum s’orienta a la consecució de diversos objectius, entre els quals està el de capacitar els alumnes per a l’exercici de la ciutadania, amb…

Actualment, les comunitats polítiques han establert i consolidat l’educació com un dret-prestació. El constitucionalisme social implanta l’exigència de l’accés a l’estat del benestar amb el propòsit d’assolir, d’una manera efectiva, per a tothom els anomenats drets de segona generació -en la terminologia del jurista txec Karel Vašák- que es refereixen a l’àmbit econòmic, social i cultural. Entre aquests, el dret a l’educació. Per garantir-lo, els poders públics han desenvolupat un conjunt de plantejaments, accions, estratègies i programes que constitueixen els sistemes educatius estatals, nacionals o regionals. Normalment, s’hi defineixen -d’una o altra manera- fins a tres tipus de finalitats: la…

S’atribueix al jurista alemany Gustav Radbruch aquesta frase: “Les lleis no diuen el que diuen, diuen el que els jutges diuen que diuen”; és a dir, la interpretació de la norma feta pels jutges és la que preval. Possiblement, la creació o invenció hauria de quedar fora d’aquesta complexa activitat judicial i caldria evitar la generació ex nihilo de normes generals. Seria allò dels jutges com a legisladors negatius però no com a legisladors positius; més encara quan no hi ha indeterminació radical en el llenguatge de les normes que s’han d’interpretar (in claris non fit interpretatio). Així, interpretar seria…

La ciutat d’Astrakhan, a la vora del Mar Caspi on desemboca el riu Volga, dona nom a la pell de xai nounat de la raça karakul, de pèl curt i negre, usada com a abric. Igualment, per extensió ha donat origen a la paraula astracanada que, tant en català com en castellà, té el mateix significat. Els diccionaris proporcionen dues accepcions: 1. Peça teatral còmica caracteritzada per una acció desbaratada; 2. Vulgaritat (dita que manca de novetat, d’importància, de distinció). Cal afegir que l’adjectiu desbaratat expressa fer les coses sense ordre ni concert, que es capté sense mica de contenció…

Passats l’ensurt i el rampell inicial, anem a apamar-ho. Llegint amb detall, es pot capir que algú ha buidat les PAP –proves d’aptitud personal–, així que també m’hi afegiré al buidatge del pap. Els diaris citaven Unportal com a font i, a partir d’aquell moment, van començar opinions, entrevistes i altres peces, la majoria de les quals apuntaven a l’apocalipsi. On anirem a parar? Sempre, al nostre parer, qualsevol temps passat fou millor, entre d’altres raons, perquè tots plegats érem més joves. Sembla que aquest furor incontinent s’ha apaivagat els darrers dies. Quina base tenim per a esquinçar-nos les vestidures?…

Estem vivint, escolarment parlant, un trimestre exemplar, gràcies a la professionalitat i esforç de mestres i professors, i malgrat el soroll d’alguns dels grups familiars amb menors, acompanyada d’una part de l’opinió publicada, que han manifestat una desconsideració notable envers el professorat.

El passat setembre iniciàvem un curs escolar amb un calendari que finalitzava el 19 de juny. Ja s’havia cobert la singladura, amb normalitat, fins al 12 de març i, després, amb més de tres mesos sense ‘classes’ en el sentit clàssic de la paraula, ens preguntem quins canvis s’han produït entre els navegants durant la travessia.

Les polítiques educatives són una cosa i les accions concretes amb què s’apliquen una altra. Entremig hi ha una complexa cadena de presa de decisions que van des de l’àmbit sociopolític fins a l’esfera estrictament tècnica, on és molt rellevant el que en podríem dir factor docent, ‘mutatis mutandis’ la célebre novel·la ‘The Human Factor’.

Caldria un estudi rigorós sobre la situació de l’educació escolar per constatar si, com sembla, els consumidors d’avui s’ubiquen més en la lògica del client que la de l’usuari. Ho deixo a la consideració del lector amb alguns exemples.