Què passa quan l’art entra a les aules? És més, què passa quan ho fa en una escola d’adults? Això és el que es van preguntar al centre de formació d’adults L’Olivera de Sant Quirze del Vallès quan es van sumar al programa ‘Artistes a les escoles’ que es duia a terme a nombrosos centres educatius de la ciutat.
‘Artistes a les escoles’ és un projecte intergeneracional que desenvolupen tots els centres educatius de Sant Quirze del Vallès. D’on neix la idea?
La idea del projecte neix arran d’un curs de formació del CRP de Sabadell. El curs oferia la possibilitat, a les escoles que s’apuntaven, de fer un projecte conjunt i apropar l’art a les escoles. Aquesta iniciativa la va portar a terme la Mila Torres que alhora forma part de l’equip Amb Sense Art i Escola ICE UAB, i és doctora en Història de l’Art. En aquest curs es pretenia fer entrar un artista a l’escola i treballar-lo des de la transversalitat. La idea inicial del projecte es va portar a Sant Quirze, no tan sols a l’escola primària, sinó a altres etapes, com l’escola bressol i l’institut. El camí va ser llarg, però finalment es va començar amb el suport de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès i l’ICE de la UAB.
Per què creieu que un centre municipal de formació d’adults també ha de formar part d’un projecte com aquest?
En iniciar el projecte, l’Escola d’Adults no estava previst que hi participés. De fet, la petició d’entrar-hi es va fer des de l’escola. L’interès per l’art ens ve de lluny. Quasi des dels orígens del centre hem apropat l’escola a l’art visitant museus i exposicions, reinterpretant obres d’art i fent tallers creatius en la mida del possible. Creiem que ens ofereix una oportunitat única per ajudar a desenvolupar sensibilitats i habilitats de pensament, ensenyar a mirar, a conèixer, a interpretar i a estimar l’art. Podem desenvolupar competències de manera transversal, l’aprenentatge és més significatiu. Hi ha activitats que consistien a posar paraules a les sensacions i sentiments que els transmet l’obra de l’artista. Aquesta tasca ens ajuda a reconèixer emocions; a ser-ne conscient de la seva existència i a saber expressar-les, ja que han de recollir-les per escrit o verbalitzar-les. D’aquesta manera, a banda de potenciar tant l’expressió escrita com l’oral, i convertir l’art en una eina de millora de les capacitats lingüístiques, es fomenta la intel·ligència emocional.
Posa’ns un exemple
Dues activitats que es fan és la lectura de la imatge i la creació de narracions encadenades. A partir d’una de les obres exposades es fa un treball, primer d’expressió oral i després d’expressió escrita, molt més ric i contextualitzat que en altres activitats. Es parteix del que veiem, en general costa molt començar a parlar però un cop que es comença les produccions són molt riques. A vegades s’ha de guiar amb preguntes sobre color, llum, nitidesa, etc. A partir d’aquí diem que ens emociona o que no, que ens suggereix, podríem explicar una història? I la resposta és afirmativa. Suposo que això és una de les activitats més fàcils de fer, però també es poden fer activitats de matemàtiques. Amb el primer artista l’escola no comptava amb la infraestructura per penjar les obres d’art. Amb el grup de proves d’accés a grau mitjà es va fer el projecte de què necessitàvem, com ho posaríem, quin cost tindrien les guies per fer-ho possible. No cal dir quin valor va aportar la contextualització de la geometria, l’espai, les mesures, etc. Cada artista ens pot proporcionar un interès diferent i és per això que el projecte és viu i es va elaborant durant tot el curs, no hi ha cap d’igual.
El procés de descobriment de l’artista local i la seva obra és diferent del que pot fer un infant o jove?
Sí, l’estil i la forma d’aprenentatge és, més que diferent, més diversa, les experiències viscudes són moltes, partim d’aquí per crear nous aprenentatges. El que hi ha de diferent en l’aplicació del projecte a l’escola d’adults és que l’artista forma part de l’alumnat del centre. Això creiem que suposa un plus, un valor afegit al projecte. És l’artista el que explica la seva obra de primera mà, l’alumnat interacciona directament amb ell, poden saber tot allò que vulguin sobre l’obra, s’acurten les distàncies, és un igual. A més, durant dos mesos l’escola és una galeria d’art, no anem a veure art, l’art ha vingut a l’escola, poden expressar tot allò que els suggereixi l’obra sabent que li arribarà a l’artista, que es farà un recull de totes les opinions i sentiments i se li farà arribar a l’artista. També podran participar d’un taller i seran alumnes de l’artista. Recordem que a l’escola també hi ha joves, veiem quin és el seu interès i quina és la seva motivació. Entrar en contacte directe amb l’artista és un plus que incideix positivament en la motivació. Ells també poden ser artistes, de fet, estem molt atents als possibles potencials.
La iniciativa ‘Artistes a les escoles’ té diverses fases. Quines solen ser les que més gaudeixen els alumnes?
Doncs no t’ho sabria dir, és cert que són diferents fases però també algunes es donen de forma simultània, potser les més atractives són les que els alumnes entren en contacte amb l’artista, al taller, a la inauguració de l’exposició, i sobretot a la cloenda, on entren en contacte tots els artistes i tot l’alumnat, on es mostra el resultat dels treballs realitzats. Sí, això és possiblement el que més gaudeixen, es dóna la circumstància que avis i nets, mares i filles, mostren el seu treball i en gaudeixen plegats. Per l’artista la fase del retorn, el recull que es fa de tot el projecte en forma de llibre creiem que és una de les més emotives, tindran el seu pas per l’escola, els seus tallers, les opinions dels altres, la seva biografia recollida en un llibre que també es quedarà a l’escola.
L’art no és una de les assignatures que més es treballi en la formació d’adults. Com ho viuen?
En general com una experiència molt enriquidora, la valoració que en fan sempre és molt positiva. Potser aquest projecte és l’oportunitat de viure l’art de forma integrada dins de les mateixes parets de l’Escola, no és una matèria per estudiar dins d’un horari, sinó que està present en tot moment, dins i fora de l’aula. Per nosaltres és aquest un dels grans èxits del projecte. El treball conjunt amb l’artista fa que els alumnes aprenguin directament de la mà de l’artista. Això els dóna l’oportunitat de poder interactuar de manera directa i proporcionar un vincle de comunicació i espai de relació que els ajuda a trencar amb la visió de l’artista que viu en el seu propi món; l’artista com una persona llunyana i inaccessible. Alhora proporciona a l’artista novell l’oportunitat d’aprofundir en el seu autoconeixement, d’encetar un nou camí amb el suport de l’escola que li proporcionarà seguretat i autoestima.
El projecte busca el treball de les emocions. És aquest un aspecte poc desenvolupat en els alumnes adults?
Realment si, és un aspecte que no es té gens en compte en la formació d’adults, i que els adults reclamen clarament. No hem de perdre de vista que l’ensenyament d’adults no és obligatori, els adults s’apropen al centre i tenen una continuïtat si els ofereixes el que necessiten, és així de bàsic. Acostumen a venir amb una motxilla molt carregada d’experiències viscudes, a vegades amb bloquejos emocionals, i incapaços de verbalitzar allò que senten. L’aplicació del projecte al centre ens ofereix l’oportunitat de poder treballar aquests aspectes, reconèixer les emocions, parlar d’elles, definir-les… Tot allò que emociona s’aprèn millor, de manera més significativa.
Amb quines dificultats us trobeu quan, any rere any, tireu endavant l’experiència?
Potser sóc massa optimista però no pensem en dificultats, el projecte el portem a terme perquè hi creiem, no ens ha vingut imposat, i l’anem adaptant cada curs tant a les necessitats amb les quals ens trobem com, també val dir-ho, a la formació i experiència que anem adquirint. El projecte s’ha anat integrant en la vida de l’escola, de mica en mica van participant cada cop més grups-classe, és un repte, no una dificultat, anar incorporant activitats de grup cada curs. Aquest projecte, com d’altres que portem a terme a l’Escola, necessita programació i coordinació. L’anem creant i desenvolupant al llarg del curs. Els artistes que escollim són iniciats, no estan acostumats a exposar, els hem d’acompanyar en la presa de decisions, què volen mostrar de si mateixos, els ajudem també en el progrés del seu autoconeixement, amb la seva biografia, en la visita guiada que fan de la seva obra, en què volen ensenyar en el taller, etc. El resultat, fins ara, ha estat positiu en les dues direccions, des de l’artista i des de l’escola, s’ha creat una mena de simbiosi que no havíem identificat fins aquest projecte.
[ El projecte Artistes a les Escoles es va presentar a la XV Jornada de Bones Pràctiques. Innovació educativa a les escoles municipals (programa de la Jornada) ]
2 comentaris
Pingback: L’art pot ser una eina que fomenti la intel·ligència emocional. Article del Diari de l’Educació | Servei Educatiu de la Terra Alta
Pingback: Conclusions – Daniel Sotomayor EP Educació Visual G41