La gamificació com a metodologia d’aprenentatge i com a eina per motivar l’alumnat

Tot comença en l’inici del curs escolar 2016-17, on m’assignen la responsabilitat de realitzar la comprensió lectora d’un grup de 3r de primària. Aquest treball de comprensió lectora es realitza de la mateixa manera a totes les etapes de primària i consta de 30 minuts diaris de lectura. L’objectiu d’aquests trenta minuts és molt senzill, es tracta de treballar amb l’alumne l’obtenció d’un hàbit lector i millorar així la seva comprensió lectora.

Durant el primer trimestre la dinàmica de la classe era molt diferent a l’actual, quan arribava a classe cada alumne agafava un llibre, una revista o algun article que li pogués interessar i es posava a llegir. Observava que el nivell de motivació dels alumnes durant aquella estona era molt baix ja que els costava molt començar la lectura, tenien molts problemes de concentració i es despistaven fàcilment. Era conscient que havien alumnes que sí eren capaços d’aprofitar els minuts de lectura, però un gran gruix d’alumnes no trobaven la seva motivació i no llegien. Això, s’afegia a la dificultat per part meva de controlar el nivell de comprensió lectora de cada alumne de manera individual, el que feia era que quan faltaven uns minuts per finalitzar la classe sempre comentava amb un parell d’alumnes la lectura que havien realitzat, però mai tenia temps suficient per poder controlar o valorar si els alumnes havien comprès el que estaven llegint o simplement havien aprofitat el temps de lectura que disposava.

Cada vegada que finalitzava les classes em preguntava si l’objectiu d’aquests 30 minuts era únicament “el fer llegir”, ja que veia necessari que hi hagués una intencionalitat en aquesta lectura: llegir, què?, com?, en quin moment?, on? o fins i tot, per què?. Era conscient que seguint aquesta metodologia no era capaç d’observar o d’identificar les possibles dificultats que presentaven determinats estudiants per llegir i comprendre textos, per tant em vaig posar a buscar solucions o estratègies didàctiques factibles i a pensar l’aplicació d’aquestes de manera adequada per resoldre el problema de la motivació del grup-classe cap a la lectura, augmentar el seu hàbit lector i en conseqüència les possibles dificultats en comprensió lectora dels alumnes.

El gran repte que apareixia, i em faria superar-me com a docent, era de quina manera podia fomentar l’hàbit de la lectura i amb això potenciar les seves estratègies per millorar la seva comprensió lectora. No era una tasca fàcil perquè… siguem realistes! No existeixen receptes màgiques, així que vaig començar parlant amb el grup classe, per descobrir quins eren els seus interessos i les seves motivacions. Van sortir diversos temes interessants, els agrada treballar en grup, les noves tecnologies, StarWars, les competicions, els jocs, poder pujar o baixar de nivell, les insígnies, la incertesa, la màgia. Així que vaig decidir aprofitar la “tirada” de les pel·lícules de StarWars (aprofito per agrair al Sr. Walt Disney pel seu gran treball publicitari), i vaig pensar a realitzar una gamificació on unificar gran part dels seus interessos. D’aquí va néixer Reader Wars. Que la lectura t’acompanyi i posteriorment (aquest curs 2017-18) Giorgio’s Pizza al grup de 4t que es va iniciar amb Reader Wars.

Una eina que dinamitza i anima a la competència lectora

Entenent la gamificació com l’aplicació de regles i mecàniques relacionades amb el joc amb l’objectiu de fer viure experiències als nostres alumnes (Oriol Ripoll). En el nostre cas, en l’hàbit lector i, per tant, la millora de la competència lectora dels alumnes. Com a joc, li proposem a l’alumne una sèrie de reptes o objectius finals, i pel camí van obtenint petites recompenses que mantenen o augmenten la seva motivació i els anima a superar el següent repte.

Gràcies a la narrativa i a la seva motivació per l’univers de StarWars o per mantenir un negoci local (pizzeria en cas de Giorgio’s), s’ha submergit als alumnes en un estat èpic que fa que obtinguem resultats bastant satisfactoris i la seva motivació per la lectura augmenti considerablement. El motiu d’escollir la gamificació era clar: donar un gir de 180 graus de la percepció que tenien els alumnes de la lectura. Inicialment se’ls crea la necessitat de llegir per encertar determinades preguntes i guanyar punts tant individualment com per equips, però amb el temps prenen consciència que han de llegir per saber, per conèixer, per dialogar, per treballar cooperativament.

Durant tot el procés que duren els jocs s’anima als alumnes al fet que treballin la lectura, a que repassin aquells fragments on tinguin alguna dificultat, i al fet que dialoguin amb el seu grup quan no han entès algun aspecte determinat de la lectura, etc. La idea és gestionar el possible fracàs que puguin sentir quan no obtinguin el resultat esperat o no puguin ajudar al grup. Aquest, segurament, és un dels aspectes on hem incidit més durant els dos projectes. De la mateixa manera, hem trobat molt útil el fet d’observar els recursos orals que han anant adquirint de manera progressiva determinats alumnes per tal de realitzar preguntes als seus companys i obtenir dades claus sobre la lectura que els hi pugui mancar a la seva comprensió.

Gamificar la lectura amb eines ‘analògiques’ i digitals

Amb els projectes Reader Wars i Giorgio’s Pizza pretenem que els alumnes siguin capaços de combinar la utilització de noves tecnologies amb eines més analògiques, la novetat, l’autosuficiència i la motivació d’obtenir insígnies o pujar de nivell, fins i tot, el fet d’entrar en un mercat de compra-venta d’aliments per mantenir i impulsar un negoci.

Als dos projectes es combinen les dues eines. D’una banda, les digitals, amb Plickers i el seu funcionament. També s’ofereix autonomia als alumnes per poder entrar a la website del projecte i poder repassar les lectures que es realitzen en classe, entrar a l’àrea d’entrenament o les lectures setmanals.

D’altra banda, les eines analògiques. Si bé teníem la possibilitat d’oferir les lectures del projecte en format .epub o .pdf als alumnes i que aquests poguessin utilitzar una tablet per llegir, vam creure convenient que ho fessin de manera més tradicional, lliurant les lectures en paper perquè els alumnes aprenguessin a treballar-les amb la finalitat d’ajudar a la seva comprensió lectora. Potser aquest sigui un dels majors progressos que hem vist en els grups, ja que actualment es fa estrany que no comencin la lectura amb un llapis en mà.

Pel que fa a Giorgio’s podríem dir que el projecte és més analògic que no pas digital, ja que els alumnes disposen de targetes d’aliments, d’acció, i rutines de pensament que han de gestionar i utilitzar durant tot el procés.

Conclusions

Des de l’escola, ens agrada seguir pensant que els alumnes vénen a l’escola a educar-se, divertir-se, i a seguir creixent com a persones, sense deixar de treballar el respecte cap a si mateixos i cap als altres. I si d’alguna manera, com a docents podem acompanyar-los i orientar-los al seu viatge i fer-ho més suportable, creiem que estem en l’obligació de fer-ho, actualment estem en un procés de canvi de redefinir el nostre protagonisme docent a l’aula, i creiem que amb l’ajuda de processos o metodologies gamificades aconseguim d’alguna manera seduir als alumnes i connectar amb els seus talents per poder donar resposta a un desenvolupament de la seva competència global, perquè siguin capaços d’aprendre a conèixer, a fer, a conviure i a ser.