Com són la majoria de patis? Quins jocs predominen? Quin alumnat té més protagonisme i ocupa més espai? Generalment trobem una activitat protagonista que ocupa l’espai privilegiat del pati, realitzada majoritàriament pels nens de més edat: el futbol. La majoria de nenes i els nens que prefereixen altres modalitats de joc queden relegats als espais perifèrics, amb menys opcions d’esbarjo.
El disseny dels patis reforça aquestes desigualtats, destinant la major proporció d’espai a les pistes d’esports competitius i situant-les en una posició central i visible. La resta d’activitats, com el joc simbòlic, creatiu i de descobriment o els jocs cooperatius, moltes vegades no es contemplen al projecte arquitectònic. Són activitats invisibles i, per tant, no compten amb espais adequats on desenvolupar-se. El valor social que li donem a una activitat i l’espai físic que li assignem estan relacionats.
L’espai és un agent educador, transmet missatges que nenes i nens integren de manera inconscient. Amb la configuració futbolcèntrica dels patis estem inculcant que unes activitats tenen prioritat sobre altres i que algunes persones poden gaudir dels espais privilegiats mentre d’altres queden als marges. Aquests aprenentatges tenen un impacte al llarg de la vida, condicionant la manera en què percebem i utilitzem els espais públics en funció del gènere.
Amb la voluntat de capgirar la situació, l’equip d’ Equal Saree hem desenvolupat la guia “El pati de l’escola en igualtat”, publicada per Pol·len edicions. Amb aquest llibre volem posar a l’abast de les comunitats educatives recursos per a analitzar el pati amb una mirada crítica i recomanacions per transformar-lo en clau de gènere. El llibre proposa un recorregut d’activitats per analitzar i transformar el pati, permetent que cada comunitat es pugui crear el seu propi itinerari. Els diferents capítols s’organitzen cronològicament i corresponen a les etapes d’un procés de participació comunitària:
1. El primer pas és prendre consciència de que existeixen desigualtats i que, per tant, el canvi és necessari. El primer capítol inclou activitats destinades al professorat i les famílies per promoure un canvi de mirada.
2. A continuació, es proposen activitats per analitzar el pati , posant el focus en les necessitats específiques de cada centre i de cada comunitat. L’alumnat està al centre del procés i analitza el pati a través de l’observació directa i les emocions.
3. La fase d’anàlisi ens permet fixar els objectius de la transformació en base a necessitats reals. Un cop definides les línies estratègiques comencem la cocreació de propostes . Les activitats d’aquest capítol introdueixen conceptes de l’arquitectura i donen eines perquè l’alumnat pugui experimentar amb el propi cos i amb diferents materials. L’objectiu és arribar a una proposta final consensuada perquè la transformació del pati representi a tota la comunitat.
A partir d’aquest moment, s’haurà d’iniciar un treball més tècnic per portar a la pràctica les propostes imaginades. Per això creiem què és interessant incorporar aquest perfil tècnic des de l’inici i al llarg del procés.
Aquest ha estat el cas del projecte Empatitzem, una experiència per repensar l’ús de 5 patis a Santa Coloma de Gramenet, que l’equip d’Equal Saree hem acompanyat utilitzant la metodologia que planteja la guia. Les propostes resultants busquen repartir l’espai del pati de manera més equitativa entre les diferents activitats, diversificar les opcions de joc i fomentar un joc més compartit, cooperatiu i menys estereotipat.
S’han detectat canvis positius en l’alumnat des de les primeres fases del procés participatiu. Les relacions entre l’alumnat han millorat, amb un joc més compartit i inclusiu. La metodologia proposada estimula la seva imaginació amb activitats creatives i cultiva la iniciativa per la recerca, la capacitat de resoldre problemes i les habilitats per treballar en equip. L’alumnat es mostra compromès amb el projecte i assumeix responsabilitats, ja que sent que les seves necessitats i opinions són escoltades i tingudes en compte per les persones adultes. Per últim, el professorat considera que de-construir i re-construir de forma més igualitària un espai comunitari com el pati de l’escola és un repte educatiu molt engrescador.
La preocupació sobre la segregació de gènere en l’ús dels patis escolars traspassa fronteres i El pati de l’escola en igualtat ja s’ha utilitzat amb èxit per repensar el pati d’una escola primària a Atenes (Grècia). Aquest curs s’han sumat a la iniciativa dues noves escoles a Atenes i Tessalònica. I a Catalunya, l’escola Sant Salvador de Cercs.
Esperem que siguin moltes les escoles i municipis que engeguen projectes en aquesta direcció. Perquè viure en una societat igualitària demà comença per crear les condicions perquè nens i nenes puguin jugar en igualtat avui.
