El passat 6 de febrer, 30 directores van iniciar de manera presencial a la Diputació de Barcelona la 14a edició del Programa de Formació de Direcció d’escoles bressol municipals. La pandèmia i el confinament va aturar-ho en sec fins que el passat 12 de maig es va poder reprendre amb format virtual.
Després de gairebé tres mesos amb les escoles bressol tancades, com creus que s’haurà de programar la seva reobertura?
Crec que s’hauria de cercar una xarxa d’escoles, de ciutat, de comarca, en la que juntes exploressin els pilars en els que hauran de basar la reobertura, no només ara al juny sinó sobretot de cara al setembre. Que es facin costat.
Caldria crear una xarxa de professionals que treballin amb aquest objectiu, i amb diferents grups de treball. Un que treballés propostes per poder fer un cert tancament de curs, que ajudés als infants a elaborar un relat que els permetés explicar el seu dol, els seus sentiments, que els permetés escriure la seva història amb un punt d’inici i retorn a l’escola. Un altre que treballés l’atenció psicològica dels infants, a partir de la detecció prèvia feta de les situacions viscudes. Les mestres haurien de tenir acompanyament d’equips de diferents professionals, psicòlegs, psicopedagogs, que els ajudessin a elaborar una bateria de recursos per poder treballar les diferents necessitats dels infants.
I a tot això caldria sumar-hi la vessant més pràctica, l’organitzativa, definir horaris, espais, materials, acollida de famílies, entrevistes, com s’explica en aquest vídeo que hem treballat en el curs de direcció d’escoles bressol.
En aquest retorn a l’escola, com s’hauran d’adequar els espais i els materials perquè siguin elements potenciadors de l’acollida, el benestar i l’aprenentatge dels infants?
Primer caldrà saber quines propostes hem de treballar, quins objectius ens proposem, i a partir d’aquí adequar l’espai a les propostes que hi volem realitzar. Mai fer-ho a l’inrevés, perquè podem perdre el factor positiu de pensar en global i alinear els elements.
Haurem de veure si podem disposar de nous espais per poder fer agrupacions més petites. Si no tenim més aules, haurem de fer divisions amb mobiliari als passadissos, a l’entrada, fins i tot habilitar l’espai exterior amb moltes més propostes de les que teníem abans. En funció de les propostes d’atenció emocional, de cura i d’elaboració de les emocions viscudes, i de la construcció del relat de vida dels infants, haurem d’utilitzar materials que siguin adequats i orientats a cada proposta.
Quins espais i materials proposes?
D’entrada podem habilitar un espai de representació i joc simbòlic, amb titelles de dit, de ma, amb ninos, amb contes, amb fotografies que es puguin enganxar a la paret… amb tots els recursos que tinguem a l’abast per convidar els infants a representar el que han viscut sempre que ho necessitin. També caldrà tenir un espai de recolliment individual per aquells infants que necessitin un temps de solitud, un temps de desconnexió, amb elements que els permetin l’efecte crisàlida que els ajuda a sentir-se protegits.
També caldrà un espai que fomenti les relacions entre iguals, relacions que alguns buscaran ja des del primer dia perquè és una de les grans pèrdues que han tingut, però en canvi potser d’altres ho defugiran perquè hauran patit molt aquest trencament i, per ells, no haurà estat un distanciament sinó una fi. La relació haurà mor.
Per això, alguns tindran por d’acostar-se als altres, de tornar a vincular-se per por a que els tornin a abandonar. Davant d’aquesta situació caldrà espais tous de coixins, amb propostes que fomentin el joc col·lectiu, en parelles. I música, músiques diferents. La música és un bàlsam pels sentiments, un canal d’expressió meravellós que hem d’aprofitar. Buscar les cançons que acompanyin les propostes els donarà una riquesa molt gran.
Després de tant temps en confinament, sense tenir relació amb l’escola i els companys i companyes, de ben segur que els infants necessitaran una atenció emocional molt més propera. Com es podrà fer aquesta acollida individualitzada amb les mesures de distanciament necessàries?
Jo penso que ens estem enganyant si pensem que a l’escola bressol, amb infants des del 4 mesos fins als 3 anys, es podrà garantir el distanciament físic. És del tot impossible. L’altra qüestió és si es voldrà educar i acollir des del distanciament físic, perquè jo crec que és impossible vincular acollida i atenció emocional amb distanciament físic.
Per tant, si s’obren les escoles bressol hi haurà petons i abraçades, hi haurà mestres que canviaran bolquers, que peixeran als nens o que els donaran biberons en braços, hi haurà mestres que correran a agafar un infant que s’ha fet mal i el consolaran.
Si tot això no es pot fer no s’haurien d’obrir les escoles. Cal resoldre molts dubtes previs sobre com ens podrem relacionar abans de poder planificar l’acollida emocional. Perquè sí, és evident que caldrà preparar molt bé l’acollida emocional dels infants i les seves famílies. Em sembla un element cabdal, i per això no podem deixar a les mestres soles, s’hauran de planificar suports externs per donar-los-hi eines.
La situació que hem viscut ha posat a moltes famílies davant de l’evidència de la importància de l’escola bressol
I en aquest retorn a l’escola bressol a partir del setembre, com serà la relació amb les famílies?
Jo crec que la situació que hem viscut ha posat a moltes famílies davant de l’evidència de la importància de l’escola bressol, que potser donaven massa per descomptat el paper tant fonamental que juga a les nostres vides. De tot el que aporta als infants petits, que no és només atendre’ls mentre els pares treballen.
Per altra banda, les mestres han fet una labor magnífica acompanyant les famílies, amb trucades, propostes, resolent neguits. Per això crec que el setembre hi haurà un vincle més profund entre l’escola i les famílies, almenys aquest proper any, i serà feina dels mestres continuar enriquint aquesta relació en els propers anys.
Un element important que hem detectat també és el de les grans diferències que hi ha entre les famílies, que durant el confinament s’han fet més grans i evidents. Famílies que han “crescut” que s’han enfortit en aquest procés, i per tant infants que han estat millor durant el confinament del que ho estaven abans, amb uns pares presents i connectats a ells. Però també hi ha hagut famílies en la que s’han destapat situacions de conflicte familiars, parelles que han esclatat, problemàtiques mentals que han sorgit i infants que n’han patit les conseqüències.
Hi ha hagut famílies que ja estaven en una situació de molta fragilitat, econòmica però també psicològica, que s’han trencat, infants que han patit gana, infants que han estat maltractats psicològicament i físicament.
I com podrem ajudar-les i acompanyar-les?
Cal tenir detectades les diferents situacions que poden haver viscut els infants que ara retornen a l’escola, i cal buscar altres recursos a part de l’escola per abordar-los i atendre’ls, i això no es pot deixar només en mans de les mestres. Calen dispositius municipals i de país que permetin donar una resposta global a aquestes situacions més greus.
Aquest ventall de situacions tant diverses i extremes entre elles, ens obligarà més que mai a pensar en relacions i propostes molt flexibles i adaptables. A escoltar molt a les famílies, a preguntar què volen, a que ens enriquim mútuament, a fer equip amb elles pel bé dels infants.
I com podrem incorporar la participació de les famílies en la gestió de les escoles bressol del post-confinament?
Primer, cal que les direccions i els equips de mestres continuem despullant-nos dels prejudicis en relació a la imatge que tenim de les famílies. Hem de posar sobre la taula quines són les coses que realment pensem sobre les famílies, i hem de treballar per canviar-les. Després, hem d’explicar a les famílies quins són els seus drets i deures, i quins són els canals de participació que hi ha a l’escola. I en tercer lloc, hem d’escoltar-les i ser capaces de portar a la pràctica les seves opinions i propostes.
Pel que fa a la gestió del post-confinament, jo penso que si que hem d’incorporar les famílies, si més no, amb iguals limitacions que haurien de tenir per accedir a qualsevol altre servei públic si hi hagués una necessitat mèdica que ho requerís. Cal, més que mai, que les famílies se sentin part del projecte. Aquesta crisis ha generat una crisis educativa que encara no s’ha analitzat prou, que segurament ha afectat menys a les bressol, però que té una de les seves conseqüències més importants en el distanciament entre escola i famílies. Hi ha hagut molt malestar entre les famílies per com s’ha atès aquesta pandèmia a nivell educatiu.
Sempre has defensat que és possible donar veu als infants a l’escola bressol. Com ho podrem continuar fent a partir de setembre amb les mesures per prevenir el contagi del virus?
Es possible. Als infants els hem de preguntar i escoltar. Han de tenir dret a opinar. Quan treballem en la gestió d’una escola bressol hem d’aprofundir en els mecanismes que facin participar els infants en el dia a dia de l’escola. Com també ho hem de fer amb les famílies.
Ara mateix em sembla una cosa fonamental saber què en pensen, què volen, què necessiten. Caldrà fer dinàmiques per poder parlar i escoltar els infants. Però sobretot recollir els seus interessos i opinions i tenir-los en compte a l’hora de planificar l’escola. Els infants, també els més petits, tenen idees i si les sabem escoltar, també en moments crítics, els estem fen ciutadans amb drets.
Parlar d’autonomia i respecte per l’infant mentre juga, però no tenir-lo en compte quan establim la nova organització escolar és fer trampes, fer-nos trampes a nosaltres mateixes
Parlar d’autonomia i respecte per l’infant mentre juga, però no tenir-lo en compte quan establim la nova organització escolar és fer trampes, fer-nos trampes a nosaltres mateixes. Els infants podran entrar a l’escola amb una mestre que els esperarà termòmetre en ma i líquid hidroalcohòlic a l’altre, o per la porta de l’Alicia del país de les meravelles….
Caldrà curar ferides, caldrà parlar-ne, caldrà reconciliar-se i apropar-se per poder educar els infants amb qualitat. Per tant cal una proposta de reobertura al setembre, que incorpori les famílies, tant en la seva planificació prèvia, com en la seva execució. Que no les tingui en compte només com a espectadores o receptores, no fem a les famílies el que tant ens queixem que fan els responsables polítics amb nosaltres. Sentim-nos comunitat, fent comunitat.
En la formació del programa de direcció d’escoles bressol municipals s’advoca perquè les escoles bressol disposin d’un pla de comunicació. Després del que hem viscut per la COVID-19, i del que es viurà les properes setmanes i mesos en la gestió de les escoles, creus que les direccions i les i els mestres podran continuar elaborant plans de comunicació?
Per descomptat. El pla de comunicació és l’eina fonamental per poder planificar què, com, i quan comunicar, i en aquestes setmanes de confinament ens ha servit per donar l’enfoc, i ens ha permés no deixar-nos res al tinter, tenir una visió estratègica de les comunicacions que fèiem. També ens ha permés gestionar internament el rol que desenvolupàvem cadascuna de nosaltres.
En un segon moment, el pla de comunicació ens ha de servir per analitzar tot el que hem extret de les comunicacions, per permetre’ns planificar un pla de retorn basant-nos amb tot el que les famílies ens han explicat.
Crec que és fonamental que si hi ha escoles que encara no l’han dissenyat ho facin, perquè les avantatges de fer-ho són immenses. Comunicar el que has pensat prèviament, pensar el missatge, decidir el canal més adequat, sentir-te propietari de les teves paraules i de les seves conseqüències, ens fa sentir molt més segures. Els riscos d’improvisar en les comunicacions, de deixar-nos coses, i persones a qui comunicar és gran, i les conseqüències molt negatives, doncs els principals conflictes que tenim a les escoles són originats per problemes en la comunicació.
