La Covid-19 ha trastocat tots els sectors sense deixar-se’n ni un i dibuixant un futur incert. Ara, tres mesos després del confinament, el demà continua borrós però cada dia són més les indicacions i les mesures que definiran “la nova normalitat”. També en educació. Sabem quan i on es faran les proves d’accés a la universitat; coneixem els requisits de seguretat i higiene per a obrir els centres a l’estiu i al setembre, sabem que hi haurà aprovat general… Però, què en sabem de les escoles d’adults?
“Som el col·lectiu oblidat de l’educació: durant aquesta crisi, les primeres orientacions arran del tancament no contemplaven l’educació per a persones adultes”. Amb aquestes paraules, Marisol Escribano, directora de l’escola d’adults Natura de Pineda de Mar, es queixa de l’abandonament que han sentit aquests centres que atenen, sovint, “persones vulnerables com dones i joves migrants, aturats de llarga durada, alumnes que vénen del fracàs escolar…”.
Aquesta tipologia d’alumnes, juntament amb el confinament sobtat, ha donat peu a una continuïtat “especial”, i és que alguns no han pogut continuar amb les classes, a causa de problemes personals, laborals o per la manca d’equips i coneixements de les eines. “La bretxa digital s’ha fet evident en alguns perfils”, apunta l’equip docent de l’Escola d’Adults Municipal El Roure Gros, Caldes de Montbui. L’adaptació a la nova realitat ha fet que “el compromís del professorat hagi anat molt més enllà de les seves responsabilitats”, afegeixen.
S’ha hagut de fer el possible perquè els alumnes dels diferents nivells tinguessin a disposició “material digne”, assegura, per la seva part, Antònia Pérez, directora de l’Escola Municipal d’Adults de Castellar del Vallès. I és que, amb alguns grups, les eines digitals no eren les millors per a donar continuïtat a l’aprenentatge. És el cas, per exemple, dels alumnes amb necessitats educatives especials, als quals el centre ha facilitat dossiers específics que l’Ajuntament ha entregat en mà.
I és que no tot l’alumnat té un bon nivell tecnològic, “inclús els més joves, que usen les eines digitals amb més assiduïtat, no dominen la vessant formativa”, explica Pérez, qui apunta que alguns alumnes s’han despenjat del curs per la “desmotivació que comporta la situació de confinament, afegida a què aquesta fórmula no presencial no va ser la que van triar”. Perquè, si alguna cosa ha deixat clara aquesta situació de teletreball i teleformació, és que la tinença de dispositius no és suficient: cal saber fer-los servir.
S’ha detectat el cas de persones que “han desistit per por a usar eines que desconeixen”, apunta Carmen Masó, directora i professora del CFA Sitges. Tota aquesta situació ha fet que els centres s’hagin plantejat “molt seriosament els continguts i com els abordarem el proper curs”, reconeix Marisol Escribano.
I és que, en el possible cas d’un rebrot de la pandèmia i un nou confinament que l’acompanyaria, la bretxa digital és quelcom que preocupa als centres. Tenint en compte, tant aquelles persones que no tenen ordinador o tauleta i, per tant, si han volgut seguir amb el curs ho han hagut de fer amb el mòbil, com aquelles que no disposen de connexió a Internet.
Però també cal destacar les persones més grans o els grups d’alfabetització, amb els quals el seguiment s’ha hagut de fer via telefònica. Per aquest darrer perfil, que no domina la lectura de la llengua, s’han fet, per exemple, dictats per telèfon o bé, s’ha enviat material de lectura per Sant Jordi, tal com explica Yolanda Corral, directora de l’Escola d’Adults L’Olivera de Sant Quirze del Vallès. “Mantenir el contacte ha estat primordial, així com fer un acompanyament emocional”, afegeix.

No deixar ningú enrere
Davant totes les incògnites del nou curs que, poc a poc, el Departament va fent més clares, els centres continuen tenint dubtes a l’hora de poder complir les mesures de seguretat i higiene. N’hi ha que, com el centre Natura de Pineda de Mar, es plantegen una formació semipresencial, per poder mantenir les distàncies. “L’alumne haurà de ser corresponsable de la seva formació”, explica Escribano. “Veiem un futur amb una formació molt flexible i a la carta”. Altres, però, com el centre L’Olivera, de Sant Quirze del Vallès, no ho veuen gens clar. “No contemplem reduir grups, perquè dur a terme presencialitat i virtualitat a l’hora és el pitjor dels escenaris”, apunta Corral.
I és que la realitat de cada alumne és un món i el que realment preocupa els centres és no deixar enrere ningú. “Hem de gestionar molt bé la diversitat per a atendre tothom”, apunta l’equip docent d’El Roure Gros, de Caldes de Montbuí. En aquesta línia, Masó, de Sitges, també aposta per la presencialitat i espera que els primers mesos de curs es puguin cursar a les aules “per a poder conèixer els alumnes i preparar el terreny en cas d’un nou confinament”.
Tots els centres consultats són conscients de les altes possibilitats d’haver de fer, al menys, una part del curs vinent de manera telemàtica, així com de les conseqüències que tindria per a part dels seus alumnes. “El tipus d’alumne que tenim vol i necessita un vincle amb l’escola, el professorat i els companys”, apunta Yolanda Corral, qui afegeix que “hi ha una bona part que si el curs es plantegés online d’entrada, segur que no es matricularia”.
Perquè el setembre que ve, no serà un setembre qualsevol. Serà una tornada a les aules amb una situació traumàtic a les esquenes. “Hi haurà un procés de dol per totes aquelles persones que hagin perdut la vida, així que cercarem totes les opcions per a qui necessiti parlar i ser escoltar; l’escola és un espai d’acollida que focalitza en el creixement de la persona”, assegura l’Antònia Pérez.
A més a més, també s’ha de tenir en compte la gestió de la por a un contagi a l’aula, que no pot ser evitable al cent per cent, fins que no hi hagi vacuna. Per qüestions com aquestes, els centres també pateixen de cara a la matriculació, ja que “l’educació de persones adultes, encara que bàsica i primordial, en la majoria de casos és voluntària. No sabem com afectarà la por al funcionament del centre”, reflexiona Pérez.
I, a tot això, cal afegir el sotrac econòmic de la pandèmia, que farà que moltes persones perdin la feina o l’estabilitat econòmica. I aquest és un escenari que les escoles d’adults coneixen bé. Ara que les conseqüències de la crisi del 2008 començaven a passar, moltes persones veien l’oportunitat i la capacitat econòmica de tornar a formar-se, però la crisi que ve farà que molts es plantegin retallar el cost que suposa una formació. Tot i que també cal destacar que els períodes de crisi sovint són aprofitats per “adquirir formació i poder optar a millors llocs de feina”, assegura Marisol Escribano.
Prestigi per a les escoles d’adults
El proper serà un curs de reptes per a les escoles d’adults. No només hauran d’adaptar el format, sinó que la gran majoria de centres consultats afirma que hi haurà d’haver canvis en l’oferta formativa per a donar resposta a les necessitats relatives a l’ús de les tecnologies. “Cal fer formacions amb continguts més específics, flexibilitzar horaris…podem ser un referent”, afirma l’equip docent del centre de Caldes de Montbuí.
Però per a aplicar totes aquestes innovacions, els centres reclamen quelcom que ja fa anys que demanen a les administracions: “que se’ns reconegui com un actor més i es prestigiï la formació que es fa des de les escoles d’adults”, afegeixen des de Caldes de Montbuí. “Vella reivindicació…”, reiteren. I és que des dels centres se senten com un actor que no forma part de la comunitat educativa, degut a que la formació que ofereixen no és obligatòria. Però sí té una voluntat clara d’inclusió social, laboral i emocional que no es pot deixar de banda.
“Seguirem contribuint igual hi hagi o no Covid”, afirma Carmen Masó, ja que “la formació continuada és imprescindible si volem una societat crítica, amb accés a millors feines”, afegeix. Aquesta és la tasca que reivindiquen des dels centres de formació de persones adultes, que es veuen actors importants per a fer front a la crisi i per a disminuir la bretxa digital. Això sí, “necessitem el suport de l’administració per a aconseguir-ho”.
2 comentaris
Molt bona descripció de la realitat de les escoles d’adults. I sobretot del paper que ha desenvolupat el professorat en temps del confinament. Mereix un reconeixement especial el grandíssim esforç que tot el col.lectiu ha fet perquè cap alumne es quedès fora del sistema.
Les escoles d’adults estan fent una gran tasca, estic d’acord que cal reconèixer la feina que fan i donar-los mitjans i suport.