El nostre és un sistema educatiu complex, que anomenem de governança multinivell: hi participen diverses administracions, múltiples agents amb un ampli ventall d’interessos i recursos. En un territori concret, ningú exerceix el lideratge educatiu en solitari: és el conjunt de la ciutat, del poble, del barri, que activa la seva capacitat educadora, des de la més formal fins a la més informal. En aquest marc, els governs locals no són un agent més. La seva proximitat els permet conèixer la realitat local d’una manera que difícilment assoleixen altres nivells administratius i adaptar les accions a les necessitats específiques de cada territori. A més, per la seva capacitat d’establir aliances i teixir xarxes entre centres educatius, famílies, entitats i teixit productiu esdevenen actors clau per construir ecosistemes educatius locals sòlids. L’actual mandat municipal planteja un conjunt de reptes que posen de manifest fins a quin punt els municipis són imprescindibles per garantir que l’educació arribi a tothom i en condicions d’igualtat.
De les competències a les incumbències
Aquesta funció educadora del món local no és nova: els ajuntaments catalans porten dècades implicats en l’educació per necessitat, per convenciment i per capacitat. Ho han fet per respondre als canvis socials, a les demandes ciutadanes i a la voluntat d’afavorir la igualtat d’oportunitats. Per això, moltes polítiques educatives municipals han anat més enllà del marc competencial estricte i s’han situat en l’àmbit de les incumbències: tot allò que passa al territori i afecta la ciutadania interpel·la també el món local.
En aquest sentit, el mandat municipal 2023-2027 està marcat per diversos reptes educatius. El primer és situar l’equitat com a principi inspirador de totes les polítiques educatives locals. Reduir les desigualtats educatives i socials és una condició per avançar cap a un sistema educatiu més just i de més qualitat. Els municipis són una administració especialment ben situada per garantir les condicions d’educabilitat i per fer que el context social, familiar o territorial no esdevingui un obstacle per al progrés educatiu.
La lluita contra la segregació escolar és un altre repte prioritari. Els ajuntaments disposen d’espais i instruments d’intervenció com les oficines municipals d’escolarització, les comissions de garanties d’admissió, les taules locals de planificació educativa o la detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques. Eines que contribuir a una escolarització més equilibrada i a una distribució més equitativa de l’alumnat. Altres reptes tenen a veure amb l’adaptació als canvis normatius, els condicionants demogràfics, socioeconòmics, la governança de les dades, la universalització de l’educació 0-3, les oportunitats educatives per a tothom, l’educació a temps complet o les particularitats de l’educació als municipis d’àmbit rural. Tots aquests reptes exigeixen respostes arrelades al territori i una col·laboració efectiva entre administracions i agents educatius.
Les escoles municipals, nodes fonamentals
Un dels pilars de les polítiques educatives locals són les escoles municipals. Les escoles bressol, les de música i arts, les de persones adultes i les d’educació especial contribueixen de manera decisiva a millorar les oportunitats educatives de tota la població. Són equipaments públics de proximitat que actuen allà on sovint cap altra institució no arriba, amb un compromís ferm per garantir l’equitat i l’equilibri territorial. Les escoles bressol municipals, per exemple, tenen un gran poder igualador de les desigualtats socioeconòmiques i un elevat potencial transformador per afavorir les trajectòries dels infants des del primer moment. Les escoles de persones adultes, per la seva banda, garanteixen la formació continuada i l’aprenentatge competencial de totes les persones majors de 16 anys, fent efectiu el dret a continuar aprenent al llarg de tota la vida.
Educar a temps complet, des del territori
Més enllà de les escoles, el model d’educació a temps complet, que es desplega sota l’esperit del moviment de Ciutats Educadores, defensa que l’escolarització és una condició necessària però no suficient per garantir el dret a l’educació. L’entorn ha de connectar aprenentatges, temps, espais i agents educatius, generant ecosistemes educatius locals que ofereixin oportunitats reals, efectives i personalitzades a totes les persones, en tots els moments de la seva vida. Aquesta és la millor estratègia per oferir més i millors oportunitats educatives per a tothom.
Apostar per les polítiques educatives locals, doncs, és reconèixer els municipis com a administració educativa i assumir el seu paper en la construcció d’un sistema més equitatiu, inclusiu i arrelat al territori. Els pobles i ciutats no només presten serveis: construeixen comunitat, cohesió i oportunitats. Per això, el lideratge educatiu local és imprescindible per garantir el dret a l’educació al llarg i ample de la vida.
Aquest article recull les idees principals de l’article “Els reptes educatius dels ens locals a Catalunya (2023 – 2027)” publicat a la Revista Papers de l’Institut Metròpoli: https://www.institutmetropoli.cat/ca/revistapapers/n-68-educacio-i-justicia-territorial-el-paper-dels-municipis-en-la-reduccio-de-desigualtats
El Diari de l’Educació, 2026