Posar en valor la dansa creativa per tal de fomentar la millora de les capacitats i competències i disminuir les desigualtats dels alumnes respectant els aprenentatges artístics. Aquests són els objectius principals amb els quals comença a caminar el curs 2022-23 el projecte comunitari CreaDansa a Esparreguera, impulsat conjuntament per l’Escola Municipal de les Arts, amb la implicació dels docents de les escoles Mare de Déu de la Muntanya i Pau Vila i el consistori d’aquesta localitat del Baix Llobregat de 22.000 habitants.
Tal com explica el director del centre d’arts, Josep Ricard Martí, “la voluntat d’aquest programa al final no és tant formar futurs artistes, sinó que és la mateixa que tenen tots els educadors i educadores: volem formar persones”. D’aquesta manera, el centre ofereix, entre l’octubre i el maig, una sessió setmanal de 90 minuts a cinc centres del municipi: a les dues escoles que van iniciar el projecte s’hi han sumat l’Escola Montserrat, l’Escola Estel i l’Escola cooperativa El Puig. En total treballen en 10 aules de primària i arriben a uns 250 alumnes.
Un treball més enllà del moviment
Un dels resultats més clars del CreaDansa és el treball que fan els nens i nenes relacionats amb l’expressió corporal. A les classes de primer i segon de primària de l’Escola Mare de Déu de la Muntanya, per exemple, es treballa la consciència corporal, la coordinació, el ritme, moviments suaus i forts, lligats i trencats, l’orientació en l’espai o la relaxació. Però també treballen i fomenten el treball en equip i l’anàlisi de tot el que es fa.
“El projecte es desplega a través de tres grans eixos: la improvisació, la composició i el treball corporal. Però el més rellevant és que les sessions es construeixen des de la participació, el treball en grup i l’adaptació constant a les dinàmiques de cada classe”, assenyala Martí, que defensa que un projecte com el CreaDansa “no té un model tancat, com si fos una franquícia, sinó que s’ajusta a les necessitats de l’alumnat i del centre”, i a un context educatiu cada vegada més divers.
La dansa, a més de la flexibilitat, el to muscular o l’elasticitat, permet treballar competències que sovint queden fora del focus: el desenvolupament de la vessant comunicativa i de relació, la gestió emocional o el sentiment de pertinença a la comunitat. Com apunta Martí, “la dansa no busca el ‘solo’, sinó la tribu”.
Accés igualitari
Un dels punts clau del CreaDansa és que és un projecte que permet una major inclusió dels nens i nenes, apropant-los a un llenguatge artístic no tant accesible com és la dansa. “Normalment, en un entorn escolar s’acostuma a treballar més altres disciplines artístiques com la plàstica, la música, o fins i tot, ara mateix, projectes relacionats amb vídeo o imatge. I la dansa i el moviment, potser per desconeixement o també, segurament, per falta de professionals i de recursos, queda sempre en un segon pla”, explica Martí.
La dansa permet treballar també el desenvolupament de la vessant comunicativa i de relació, la gestió emocional o el sentiment de pertinença a la comunitat
El director del centre d’arts d’Esparreguera remarca també que “els estudis artístics requereixen uns recursos que no totes les famílies tenen, i per tant, poder oferir aquesta aproximació dins l’ensenyament públic i gratuïtament a tots aquests infants trenca amb aquesta segregació”.
Qúestionament dels estereotips de gènere
Un altre dels impactes menys visibles, però més rellevants, del CreaDansa és la seva capacitat per qüestionar estereotips. En un àmbit com la dansa, tradicionalment associada a les noies, la introducció dins l’escola permet normalitzar-la entre tots els infants.
“Molts homes, com és el meu cas, no hem tingut massa relació en la nostra educació amb la dansa, i aquest projecte fa que els nens puguin incorporar el moviment i la dansa amb naturalitat en el seu dia a dia, de la mateixa manera que ho fan amb una pilota de futbol o amb el comandament d’una consola”, apunta Martí, que admet que aquest treball, tot i que no és l’objectiu principal, es podria considerar part del “currículum ocult” del programa.
De projecte pilot a senya d’identitat
Amb només quatre cursos de trajectòria, el CreaDansa ja ha aconseguit una fita significativa: convertir-se en un tret identitari de les escoles participants. La incorporació de mostres de dansa en festes com Sant Jordi, Carnestoltes o el Dia Mundial de la Dansa (29 d’abril) o la seva presència en jornades de portes obertes, són indicadors clars d’aquesta integració de la iniciativa dins l’ADN dels centres.
Amb el CreaDansa, els nois incorporen el moviment i la dansa amb naturalitat en el seu dia a dia, com ho fan amb la pilota o el comandament de la consola
“De la mateixa manera que en aquestes jornades poden fer una petita representació teatral o un taller d’un laboratori científic que tinguin, doncs també posen en valor els programes de dansa que fan, amb una petita mostra d’un parell de coreografies. Això ens fa molt feliços, especialment en un país en què segurament la dansa necessita encara molt més impuls i reconeixement”, explica Martí.
Consolidar i incorporar noves tecnologies
Els reptes de futur del projecte, segons assenyala Martí, no són pocs: “consolidar el projecte, ampliar-lo a més centres, garantir que tots els infants hi tinguin puguin tenir accés tant a projectes de dansa com a música al llarg de la seva escolaritat i explorar noves possibilitats, com la integració de tecnologies emergents com la intel·ligència artificial en els tallers. “Evidentment que hi ha una part d’amenaça, però alhora també una oportunitat: podries arribar a tenir càmeres intel·ligents per analitzar o ajudar a distribuir els moviments. O a fer coses molt més interactives i molt més treballades. Això és un repte a llarg termini, però no podem obviar-ho, perquè podem quedar-nos enrere”, expressa el director de l’Escola Municipal de les Arts.
En un moment en què l’escola busca noves maneres de connectar amb l’alumnat i amb el seu entorn, el CreaDansa, com altres projectes artístics comunitaris que s’han desplegat arreu del territori, deixa clar que l’art, i en aquest cas, el moviment i l’expressió corporal, poden ser eines molt poderoses per a teixir comunitat.
El Diari de l’Educació, 2026