L’Anuari 2025 de l’Observatori de l’Educació Local de la Diputació de Barcelona és un recull d’articles especialitzats sobre diferents àmbits de gestió de les polítiques educatives locals. Bosch hi escriu “Martorell Educa 360: educació a temps complet com a política d’equitat” i Termes, juntament amb Joan Checa, “El rol dels municipis en la governança de la formació professional“.
Quins són els temes que poseu sobre la taula en els vostres articles a l’Anuari 2025 de l’Observatori de l’Educació Local?
Oriol Bosch: La meva intenció amb el meu article és explicar un projecte d’educació a temps complet que tenim a Martorell. L’origen ve d’una diagnosi compartida amb els agents educatius del municipi, que es va fer el 2017, en què s’observa la dificultat de l’accés a activitats extraescolars per part d’infants i joves. Per tant, es fan diverses passes: el municipi es va adherir a l’Aliança 360 per l’educació en temps complet, 360, i va elaborar tota una estratègia. I un dels punts d’aquesta estratègia és oferir una carta gratuïta a un programa d’extraescolars per a infants i joves dels 3 fins als 16 anys. Es va iniciar amb un projecte pilot en plena pandèmia, amb les dificultats que va comportar, però per a nosaltres va ser un avantatge, perquè en aquell moment no hi havia competència i vam poder posar-ho en marxa, veure bé com funcionava, i vam tenir molta participació, i això va afavorir-ne la continuïtat. Els valors que persegueix el projecte són els que persegueix l’educació a temps complet: equitat, inclusió, promoure l’èxit educatiu de l’alumnat i la connexió entre els diferents espais d’aprenentatge del municipi. Com a Ajuntament teníem el repte de vincular els diferents agents educatius (centres educatius, entitats, clubs esportius o empreses), que és vital per a l’èxit del projecte.
Andreu Termes: L’eix que connecta els dos articles és la idea d’equitat educativa. En el cas de l’article del Joan Checa i meu, partim de la premissa que la formació professional té un accés molt diferent segons territoris i apuntem idees per a una millor planificació territorial. En el fons, en l’accés a l’FP interseccionen dues qüestions: l’origen socioeconòmic de les persones i també els territoris. De fet, l’accés de la formació professional a barris vulnerables en termes sociourbans és baixíssima. Nosaltres pensem que això és, en gran part, per les característiques de l’FP, que és molt especialitzada, amb una oferta molt desigual i molt concentrada a Barcelona i a les grans capitals. Això deixa en situació d’inaccessibilitat a joves de la perifèria urbana, de classe obrera i sovint migrants. Llavors, aquí el tema és com podem fer per governar i planificar l’FP amb una mirada de justícia especial que fins ara les administracions no han incorporat prou.
Un dels punts importants en els dos projectes és el de la governança d’aquests projectes. Quins reptes heu detectat en els vostres projectes que tenen els ens locals per poder treballar de forma transversal i eficaç?
Oriol Bosch: La governança i la participació és fonamental que responguin a les necessitats reals del territori. Al programa de Martorell tenim el programa les direccions de totes les escoles, d’instituts, les associacions de famílies, i llavors vam crear unes comissions extraescolars a cada un dels centres educatius. Això ens serveix per revisar la pròpia carta cada any, veure quins aspectes del programa funcionen millor i pitjor, i anar millorant. Llavors tenim espais de governança pròpies dels tècnics, que és una comissió operativa on ens trobem tècnics d’esports, de cultura, d’ensenyament, també d’estat social, i anem treballant aspectes del dia a dia.
Andreu Termes: En aquest sentit, falta animar a la Generalitat i als ajuntaments a moure’s i incorporar la mirada una planificació basada en la justícia especial. Els municipis amb més força ja tiren pel dret, però són justament els que paradoxalment menys ho necessiten. En canvi, són els municipis de la perifèria urbana, de classe obrera, que no han fet encara aquest gir. El nostre capítol vol interpel·lar, sense criminalitzar, aquests municipis perquè cooperin per una oferta de l’FP amb perspectiva territorial, que finalment sigui més justa, socialment i territorial.
Quins reptes veieu en l’àmbit de les polítiques educatives locals per reduir les desigualtats que tots dos plantegeu als vostres articles?
Oriol Bosch: En el nostre cas, s’ha plantejat un accés gratuït a aquestes activitats. El repte és fer sostenible aquest model. Ara mateix hi ha un compromís polític, però en el futur no ho sabem. Hem intentat sempre que hem pogut participar en altres espais on es volen promoure polítiques de país per fer sostenibles projectes com el nostre, i que siguin també extrapolables a altres territoris. Un altre dels reptes és amb els professionals, amb els referents educatius que tenim en aquestes activitats. Són persones normalment joves, hi ha força rotació, però sí que en els cinc anys que portem fent aquest projecte, m’omple de satisfacció que tenim monitors que han estat des del principi, tot i estar estudiant. Però caldria formacions específiques per aquests espais d’educació d’ús complet.
Andreu Termes: En el cas de la FP ja existeixen espais de planificació, però no a tots els territoris: taules de planificació, consells de formació professional, fòrums de ciutat… El que passa que els que estan participant són els que ja han fet més feina i, per tant, cal donar més legitimitat política a aquests espais, continuïtat i recursos, que no són només materials, sinó d’accés a les dades, una cultura que no sigui tant de competició sinó de cooperació, etc. I animar, als municipis on no n’hi ha, a crear això. I tenim el repte de fer-ho sense intentar estigmatitzar ni fer lligues de bons ni dolents. Sabem que els municipis que no fan això és perquè no tenen el temps, les capacitats o els recursos tècnics per fer-ho. Llavors nosaltres, des de l’acadèmia i des de la Diputació, els hem de dir que no estan sols i que els podem ajudar.
Els valors que persegueix el projecte són els que persegueix l’educació a temps complet: equitat, inclusió, promoure l’èxit educatiu de l’alumnat
Quin potencial i capacitats tenen els ajuntaments per incidir i millorar les polítiques educatives?
Oriol Bosch: Des de Martorell, que és un municipi no gaire gran, de 28.000 habitants, seria la possibilitat de connectar, com dèiem abans, agents de tot el municipi, però perquè ja els coneixes fins i tot pel nom. Quan treballes amb el Departament d’Educació hi ha certa competitivitat que, des del propi Departament, costa gestionar. I de vegades, des de l’Ajuntament, sense tenir competències, moltes vegades intervenim per intentar gestionar algunes situacions. I d’alguna manera el paper dels ajuntaments ha de ser aquest: crear espais de coordinació i que es vegi que al final estàs treballant pels habitants del municipi.
Andreu Termes: Jo afegiria que el municipi és el lloc privilegiat des d’on teixir la comunitat educativa. Això no ho pot fer el Departament. És aquesta distància mitjana la que et permet coordinar escoles, coordinar l’ecosistema cultural, artístic, centres cívics, etc. Això et dona un joc que espais superiors no et donen. Quan parlem de dinàmiques i cultura de la cooperació, és molt més senzill fer-ho des d’aquí. Però també cal animar a que la cooperació sigui entre municipis també.
Quina importància creieu que té una publicació de reflexió de totes aquestes qüestions com l’Anuari de l’Obseravtori de l’Educació Local?
Andreu Termes: És clau. Els tècnics d’educació es veuen tan ofegats pel dia a dia, per la burocràcia, pels “incendis”, que tenen pocs espais per generar reflexió. I no és pas culpa seva. Tot el que sigui donar píndoles, informes, xarxes, és molt positiu perquè obre la imaginació, dona evidències i legitima canvis en polítiques educatives, des d’una perspectiva d’equitat educativa i justícia especial.
Oriol Bosch: Totalment d’acord. Jo com a tècnic d’educació, evidentment, era una publicació que seguia cada any, i estic molt agraït d’haver pogut participar aquest any, perquè m’ha semblat una oportunitat que la feina que fem com a equip pugui tenir aquest altaveu i que, si algú més s’anima a reproduir programes similars, que ho pugui llegir i pugui contactar amb nosaltres.
El Diari de l’Educació, 2026