Què suposa per la ciutat de Granollers la celebració del XVIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores?
És una magnífica oportunitat i un repte. Les ciutats organitzadores que han organitzat les disset edicions anteriors del congrés han estat Sao Paulo, Rosario, Göteborg, Chicago o Lisboa. Som la ciutat més petita que mai ha acollit un congrés d’aquesta naturalesa. Però alhora, la majoria de ciutats que conformen l’Associació Internacional de Ciutats Educadores som petites i mitjanes. Per tant, està bé que, de tant en tant, una ciutat com la nostra s’atreveixi a organitzar un esdeveniment com aquest.
El Congrés, que se celebrarà del 26 al 29 de maig a la ciutat, és un moment extraordinari amb ponències, diàlegs i experiències de moltes ciutats. Reuneix fins a 500 ciutats del món que vénen a Granollers per plantejar-se reptes educatius de tota mena, i nosaltres hem buscat convidats savis que ens podran aportar coneixements, idees i preguntes sobre tot això. Però més enllà del repte organitzatiu, per nosaltres és encara més important tot el treball que hem fet prèviament i el que farem a partir del dia següent del Congrés.
Quins projectes destacaries al voltant del Congrés que s’han desplegat a la ciutat?
Hem creat un congrés d’infants i adolescents, en què hi han participat més de 1500 nens i adolescents de tota la ciutat i una cinquantena de professors i professores, en què, amb una filosofia lúdica, s’ha reflexionat i s’han fet projectes creatius més enllà de l’escola per generar reflexió al voltant dels temes del congrés. Per tant, ja tindrem anualment un congrés d’infants i adolescents a la ciutat, que permetrà a nens i nenes compartir projectes, parlar d’allò que fan i conèixer-se i reconèixer-se.
També destacaria un altre projecte que es diu “I si fóssim 500”, en què hem buscat 500 persones de la ciutat el més diverses possibles, de tots els barris, procedències, cultures i edats. I amb aquesta diversitat, hem generat espais de converses improbables entre persones que no tenien res a veure entre ells. O “L’art fora de lloc”, que és una proposta de col·locar rèpliques de peces d’art dels museus Picasso, del Prado o de Granollers per la ciutat, buscant interpel·lar la ciutadania. El que vull dir és que tot això no s’acabarà el dia 29 de maig, perquè hem treballat pel congrés, però amb la mirada llarga perquè després tot aquest fil continuï. Tenim l’oportunitat de fer un congrés que ens deixi un llegat de transformació de la ciutat.
El lema del Congrés és “Educació i cultura a la ciutat: comunitat, sentit crític i creativitat”. Per què s’han destacat aquests tres conceptes?
El Congrés aborda tres reptes que ens semblen importants. El primer és el de la “comunitat”. Les nostres ciutats són cada vegada més complexes. Al Granollers de la meva infància es parlava català i castellà. Actualment, s’hi parlen a la ciutat més de 55 llengües i tenim persones de 105 nacionalitats. També hi ha molta diversitat i diferències socioeconòmiques. Per això, és fonamental pensar en com construir una comunitat i fer que la gent se senti de la ciutat. Perquè el dret a la ciutat passa pel dret a participar, a transformar i a construir el seu futur, però si no sents que en formes part, és difícil assumir aquesta posició. Per això és necessari construir comunitat, un “nosaltres” on ningú perdi cap identitat, però sí sabent que tots, vinguem d’on vinguem, parlem el que parlem, podem ser granollerins i catalans, i anar sumant totes les identitats que vulguem.
Hem creat el Congrés d’Infants i Adolescents, en què hi participen més de 1500 nens i adolescents de tota la ciutat
El segon eix és el “sentit crític”. Vivim en un món polaritzat, on tot és blanc o negre, els meus o els teus, bons o dolents. No hi ha espais de diàleg i respecte, ni de buscar posicions de consens. Les xarxes en això han ajudat molt, i ja no parlem sobre com arriba la informació i sobre les “fake news”. Davant d’aquest món, cal parlar de sentit crític i com el construïm des de l’educació, que és un element essencial perquè tots els ciutadans i ciutadanes ens puguem vacunar contra aquesta insensatesa brutal que ens arriba.
I el tercer és l’eix de la “creativitat”. Sabem que els futurs només es poden construir de manera creativa. I per això, em sembla que és necessària aquesta mirada. Ens hem d’imaginar nous futurs i els hem de construir plegats.
Al programa trobem noms rellevants de l’àmbit educatiu i cultural, tant internacionals com nacionals: Francesco Tonucci, john a. powell, Phillipe Meirieu, Rosália Diogo, Marina Garcés, Joan Fontcuberta… Què podem destacar d’aquest programa tan complet?
Primer, la seva categoria des d’un punt de vista intel·lectual. Tots els ponents són persones que han fet propostes i han reflexionat sobre els temes que ens preocupen i ens ocupen. Per tant, tenim les garanties que el congrés segur que serà un espai de coneixement extraordinari. Totes aquestes conferències generaran pensament i moltes preguntes sobre les quals crec que treballarem durant molt temps.
Sobre els ponents, no vull destacar uns per damunt d’altres. Val a dir que hem volgut convidar persones de diversos territoris. Tindrem des del professor i activista reconegut en drets i llibertats civils i racisme estructural, john a. powell [escrit en minúscules per desig del ponent]; la professora, periodista, i activista cultural brasilera Rosália Diogo, el professor de Disseny Urbà i Participació Pública a la University College of London, Pablo Sendra; o l’artista audiovisual català Joan Fontcuberta.
En alguns casos, hem volgut que es donessin diàlegs intergeneracionals. Per exemple, vam observar que la filòsofa i professora catalana Marina Garcés citava molt l’investigador i pedagog francès Philippe Meirieu quan parlava d’educació en els seus assajos. Aleshores, vam convidar-los als dos i la Marina ens va dir que estava encantada de poder tenir una conversa amb una persona que per ella és també referent. I, per suposat, comptar amb el pedagog italià especialitzat en educació infantil Francesco Tonucci, que obrirà el Consell dels infants, és tot un regal. A més, hem seleccionat 100 experiències de 95 ciutats del món i de 16 països, que ens explicaran com es plantegen i aborden els tres eixos que hem comentat. Per tant, estem molt contents amb tot el programa.
La ciutat de Granollers s’ha implicat des del principi en l’Associació de ciutats educadores, des del 1992, quan va signar la Carta de ciutats educadores. Quines polítiques municipals destacaries que hagin impulsat aquest model de ciutat educadora a Granollers?
Del primer congrés a Barcelona, tots els governs municipals que hi ha hagut fins ara han apostat per aquesta idea de la ciutat educadora. L’alcaldessa de Rosario (Argentina) va dir una frase que comparteixo: “no som ciutat educadora perquè ho diem o perquè ho escrivim, sinó perquè treballem humilment cada dia per poder-ho ser”. És a dir, el que es tracta és de tenir molt clar que en les teves polítiques, accions o programes, hi hagi la voluntat d’entendre que l’educació és un element transformador, i que pot estar present en qualsevol àmbit. Et poso un exemple clar: a Granollers, fa molts anys que quan s’ha fet algun parc o modificació urbanística al costat d’una escola, l’escola hi participa. Això vol dir que els arquitectes van primer a l’escola, pregunten als nens i nenes per saber què volen i hi ha una conversa. Els nens van a l’Ajuntament, parlen amb els tècnics, els diuen allò que és possible i allò que és impossible, per temes legals o materials… I ho van pactant fins al punt que després acaben veient com funcionaven les obres, fan les visites d’obres, i acaben fent el nomenclàtor. Molts d’aquests parcs han tingut el nom que ells mateixos han volgut posar-li en aquell espai.
Al Congrès hi participaran ponents internacionals com Francesco Tonucci, john a. powell, Phillipe Meirieu o Rosália Diogo, i també catalans com Marina Garcés o Joan Fontcuberta
Hi ha un altre projecte que en diem “Si vols fer la mitja”, que és un programa perquè la gent et preparis per fer la mitja marató de Granollers. Hi ha una vintena de persones educadores, que són corredores, que es posen de monitores d’aquelles que no han corregut mai, per preparar-les i entrenar uns dies a la setmana. És un dels programes més exitosos pel que fa a salut pública que s’ha fet a la ciutat. També tenim un projecte de converses migratòries, en què acostem els relats migratoris de persones de la ciutat als alumnes de 4t d’ESO. Fem venir una persona que no només té un relat migratori, sinó que ha fet una reflexió a través d’un llibre, una pel·lícula… Intentem posar el tema migratori com quelcom natural i que forma part de les nostres famílies i de la nostra memòria com a ciutat.
Per acabar, quin llegat t’agradaria que quedés d’aquest Congrés? Quins reptes obre per a la ciutat?
M’agradaria, primer, que el 29 de maig, quan acabi el Congrés, tots els participants marxin de Granollers amb un somriure i pensant que ha estat una setmana molt ben aprofitada i que s’emportin una maleta plena d’idees, de propostes i de moltes preguntes. La idea és no parar de fer-se preguntes, perquè això voldrà dir que ha estat un congrés inspirador, amb un gran nivell de coneixement i experiències que he conegut i m’han servit. També m’agradaria que els projectes que hem impulsat i que hem anat construint des de la base, i amb l’ajuda i la companyia de molta gent, puguin alguns anar-se desenvolupant i d’altres que serveixin per estirar el fil i acabar d’esclatar. La ciutat necessita més que mai espais on la gent es trobi amb aquells que no són com ells. Que deixin el Whatsapp i parlin analògicament amb gent que mai pensarà com ells o elles, i que això es converteix en una cosa habitual. Necessitem generar confiança en lloc de por. I vèncer la por només es pot fer en aquests espais de confiança, quan t’acostes a algú i hi parles i el coneixes.
També espero que la ciutat, d’aquí a uns anys, recordi el congrés com un esdeveniment que ens va ajudar a transformar-nos perquè va canviar coses i va fer néixer projectes que ens estimem i que considerem part del patrimoni de la ciutat.
El Diari de l’Educació, 2026