Seguint aquestes dues premisses, des de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i durant els darrers mesos s’ha treballat coordinadament amb les escoles de titularitat municipal, els centres educatius i la resta de serveis municipals per tal d’acompanyar i orientar infants, joves i famílies, i lluitar contra el previsible increment de la desigualtat social i educativa en la ciutat.
Aquesta entrevista a Dolors Peñafiel, cap del Servei d’Educació de l’Ajuntament de Vilafranca, i mestra d’educació especial, és la segona que publiquem aquesta setmana després de la que vam publicar dimarts passat a Lluís Carol, cap de l’Àrea de Drets Civils i Ciutadania de Barberà del Vallès, amb l’objectiu de saber com han viscut el confinament, i quines experiències i aprenentatges n’han tret els ajuntaments de l’emergència sanitària, social i educativa que estem patint.
Ara que ja hem sortit de la situació de confinament, com valores la resposta que des de l’Ajuntament heu donat a l’ecosistema educatiu de la ciutat?
El confinament ens va agafar, com a tothom, per sorpresa i ens va descol·locar en un primer moment. Passada la sorpresa inicial vam iniciar el treball amb dues premisses: primer, intentar en la mesura del possible reflexionar sobre el que anàvem a fer per no prendre decisions massa precipitades, i segon que les decisions que prenguéssim es poguessin sostenir en el temps.
Ens pots explicar algunes d’aquestes accions sostenibles què vau emprendre?
En un primer moment vam prendre decisions que tenien a veure amb les escoles de titularitat municipal. Tenim quatre llars d’infants, una escola d’art, una de música i una d’enoturisme que fa formació professional en diferents àmbits. Aquí vam decidir centrar tots els esforços per garantir que la formació es continués impartint, òbviament canviant la metodologia de treball per passar-la a telemàtica per tal que es garantís la continuïtat dels aprenentatges, sobretot en l’escola d’art i la d’enoturisme perquè hi havia una component important de formació pràctica que havíem d’adaptar i perquè havia molts alumnes en final de cicle que havien de poder graduar
I he de dir que els equips docents van respondre, i per tant vam poder fer aquesta adaptació de forma correcta. I també vam haver-nos de preocupar de facilitar als alumnes que no en tenien l’equip informàtic necessari. I en l’escola de música va ser tot un repte, perquè vam continuar la formació de manera telemàtica, i sabem que això no ha passat en moltes escoles de música.
A més de les accions per les escoles municipals, quines altres accions vau tirar endavant?
La segona línia d’accions van ser en col·laboració amb el Departament d’Educació per tal de garantir la continuïtat de les beques menjador. Aquí vam posar-hi molta energia. A Vilafranca tenim gairebé 1.100 alumnes amb beques menjador. He de dir que en el moment inicial vam tenir dificultats de coordinació amb el Departament, però vam fer molta feina i estem molt satisfets perquè d’aquests 1.100 alumnes només van haver-hi 10 als quals no vam poder-hi arribar.
Les educadores de les escoles bressol municipal es van posar al servei de les escoles de primària fent el seguiment dels alumnes més vulnerables i les seves famílies
Altres accions van ser garantir la dotació d’equipament informàtic a tots els alumnes que el necessitaven i la distribució de material educatiu que es trobava dins dels centres. Podem dir que un 25% dels alumnes que tenim escolaritzats al municipi en la primària i la secundària van rebre algun tipus de suport.
I una altra de les accions que vam fer des del principi i de les que ens sentim molt satisfets és que l’equip d’educadores de les escoles bressol municipal, que són 39, es posessin al servei de les escoles de primària, acompanyant amb el seguiment dels alumnes més vulnerables i les seves famílies.
Aquest suport i acompanyament de les educadores de les escoles bressol a alumnes i famílies de primària és molt singular. Com va funcionar?
Les educadores de les escoles bressol ens van ajudar a resoldre una necessitat que teníem, que era fer acompanyament a les famílies més vulnerables del municipi, i que per tant necessitaven més el nostre suport. Les educadores van estar fent trucades telefòniques primer a les famílies dels infants de les escoles bressol i després van col·laborar amb les escoles de primària per ajudar-les a mantenir el contacte amb les famílies. Ha estat una feina col·laborativa molt interessant i que no havíem fet fins ara.
Quina valoració en feu d’aquesta experiència?
La valoració ha estat molt positiva. Jo crec que ho vam articular bé perquè mai vam voler suplir la feina dels tutors o les tutores de les escoles de primària i sempre vam treballar a partir de les pautes que ens marcaven des de les escoles. Si hi havia un alumne que necessitava un acompanyament més periòdic i el tutor o tutora no el podia fer doncs allà arribàvem nosaltres. De fet, des de l’ajuntament ja fa temps que intentem treballar més el 0-6 connectant la llar d’infants amb l’escola, i crec que aquesta vegada, tot i que d’una manera sobrevinguda, ho hem pogut fer i la valoració ha estat positiva.
I de fet, les educadores de les llars d’infants han tingut un paper molt rellevant en moltes qüestions que no són pròpies del seu àmbit.
Com quines?
Per exemple les educadores i educadores auxiliars, sota la coordinació de les direccions de les seves llars d’infants, han tingut un paper important en el procés de preinscripció i matrícula a nivell municipal. Nosaltres patíem molt pel procés de preinscripció i matrícula de P3 i de 1r d’ESO en una situació tant excepcional com aquesta. No sabíem què passaria en una preinscripció que s’havia de fer online si les famílies més vulnerables no hi podien accedir. I no volíem que quedés molta gent per preinscriure i anés a la matrícula viva, dificultant la distribució equilibrada de l’alumnat en el conjunt de la vila.
Parlant amb els tècnics de l’OME i les directores de les llars d’infants vam decidir fer trucades personals a totes les famílies que havien de portar els seus fills a P3 i a 1er d’ESO. Això a Vilafranca són aproximadament unes 900 famílies. Les vam trucar a totes i hem tingut un nivell de preinscripció del 97%. Per tant, estem molt satisfets perquè la feina ha donat el seu fruit, i la col·laboració de les professionals de les llars en un àmbit que no era el seu ens ha permès fer el procés preinscripció amb normalitat.
Ara que parlem de la preinscripció a les escoles i instituts pel proper curs, com ha anat la matrícula a les escoles municipals?
La matriculació per al curs vinent ja està feta i hem tingut una mica de davallada. Aproximadament, un 20% menys de demanda que en anys anteriors, tant a les llars d’infants com a l’escola de música. En el cas de les llars d’infants, aquesta davallada, a banda de les raons derivades de la crisi del COVID-19- també es deu en part a que hi ha un menor nombre de naixements al municipi. Pel que fa a l’escola de música, aquesta baixada de la demanda ha fet que puguem atendre gairebé la totalitat de les sol.licituds, ja que tot i que som una escola que comparativament té una oferta molt àmplia de places –al voltant de 550- no sempre podem donar resposta a tota la demanda.
Tornat a la col·laboració de les professionals de les llars d’infants, aquest tipus de cooperació s’ha donat també dins del propi ajuntament, entre tècnics i tècniques de diferents àrees?
Doncs sí. La maquinària administrativa interna com compres i contractació, serveis jurídics o informàtica han estat al servei de les àrees que tenim un objectiu finalista, facilitant-nos les coses. I en aquest context vull posar en valor un altre servei amb el que tradicionalment hem treballat de manera conjunta, però que ara hem reforçat encara més la col·laboració. Es tracta dels serveis socials. Amb les companyes i els companys de serveis socials hem anat a la una, i hem descobert que encara tenim molts més espais de coordinació i millora que aquesta crisi ha fet aflorar, i que hem de continuar anant de bracet per tal d’oferir a la ciutadania el millor servei possible.
Vull destacar especialment el compromís de tot l’equip tècnic i administratiu del servei d’educació que malgrat les situacions de gran estrès viscudes s’han adaptat i han treballat intensament i amb total dedicació per oferir el millor servei a la ciutadania. Sense un equip d’aquestes característiques hagués estat molt difícil tirar endavant totes les accions de les que estem parlant.
I amb l’ecosistema educatiu local, hi heu col·laborat també?
Sí. Primer amb el Departament d’Educació, tot i que hem tingut algunes dificultats, ja que en ocasions ens assabentàvem de les directrius concretes abans per la premsa que pels nostres referents de serveis territorials. Per tant, vam començar amb no gaire bon peu, però a mida que va anar avançant el confinament i nosaltres vam anar reclamant una relació de major corresponsabilitat la relació va anar millorant, i vam agafar una dinàmica de treball molt estreta tant amb els serveis territorials com amb l’inspectora.
Per altra banda, he de destacar que hi han hagut altres espais i administracions amb les quals hem tingut molt bona relació, com la Diputació de Barcelona i la seva Taula de Directius, que per a mi ha estat un espai molt ric, on hem pogut estar en contacte amb d’altres ajuntaments similars al nostre, i hem conegut d’altres experiències. Ha estat un espai de suport que no hem trobat en altres àmbits.
I la relació amb les escoles i instituts del municipi, com ha estat?
Tenim una tradició de col·laboració amb els centres educatius amb programes en els que treballem conjuntament, però aquesta vegada hem vist que als centres els hi ha costat reaccionar. Han estat molt centrats en les seves dinàmiques internes, suposo que en cert manera és lògic degut a la precipitació que es van tancar els centres, i fins que no hem pogut arribar, contactar i treballar ha passat un temps, gairebé fins el primer mes i mig. També hem treballat amb les AFA per posar en marxa les activitats de l’estiu, cal dir que aquí també hi ha hagut una bona predisposició, malgrat les incerteses i incògnites en relació a les condicions en que es podien dur a terme les activitats de lleure.
Pel proper curs volem constituir la Taula de la Formació Professional, que ens ha de servir per reorientar i ampliar l’oferta de Formació Professional
Parlem d’aquest estiu tant especial. Com esteu treballant des de l’ajuntament per reforçar-ne les activitats?
En primer lloc vam voler saber si estàvem en una situació similar a la dels altres anys o no, perquè Vilafranca és un municipi que té molta oferta de lleure a l’estiu impulsada per moltes entitats, esportives, de lleure, educatives, les AFA. L’any passat hi van haver 32 casals a la ciutat. Per tant, primer vam voler fer una diagnosi de la situació que teníem per veure si havíem de fer alguna cosa diferent de la dels anys anteriors. I vam veure que hi havien ganes de tirar endavant totes les iniciatives de qualitat que ja es feien els altres anys. Així que en la línia d’anys anteriors vam posar-nos al servei de totes les entitats i les AFA assumint la neteja dels equipaments educatius de titularitat municipal que es faran servir per dur a terme aquestes activitats.
També, en el cas dels casals que organitzen les AFA hem finançat la participació dels infants i joves en situació de major vulnerabilitat, a través d’un sistema de beques, així com els monitors de reforç per atendre l’alumnat amb necessitats educatives específiques i garantir així el principi d’inclusió en les activitats de lleure d’estiu. Amb tot això, a Vilafranca aquest estiu tindrem de nou una gran oferta d’activitats de lleure. I com a novetat, a partir de l’encàrrec que ja teníem amb el nou cartipàs en l’àmbit de les polítiques d’infància, des de l’Ajuntament i en línia amb l’Aliança Educació 360, hem promogut tot un programa d’activitats de lleure complementàries a les activitats d’estiu, que es farà a les tardes i caps de setmana, adreçat a infants i famílies.
Veig que moltes de les accions que esteu desenvolupant des de l’Ajuntament tenen un objectiu comú, la lluita contra les desigualtats educatives i l’abandonament escolar prematur, dos dels principals factors de vulnerabilitat social que patim a Catalunya, i que molts experts diuen que s’incrementaran després de la situació de confinament. A Vilafranca pot passar això?
Pel que escoltem diria que Vilafranca no ha de ser diferent dels altres llocs, i per tant, tant les desigualtats com l’abandonament es produirà en major o menor mesura. Però de cara al futur, i seguint les línies de mandat, esperem que a partir de l’Aliança Educació 360, de vincular el dins i el fora escola, vincular l’educació formal i la no formal, podrem treballar i lluitar amb eines potents tant contra les desigualtats com contra l’abandonament escolar prematur. I a més, tindrem una altra eina molt potent que vam estar treballant durant el confinament, el Passaport Edunauta, un projecte de la Fundació Bofill en el que Vilafranca ha estat un dels 10 municipis escollits com a experiència pilot.
Teniu altres línies de treball per al proper curs?
Sí. Aprofitant les trucades a les famílies que hem fet durant el confinament, hem contactat amb els 400 joves de Vilafranca que tenen 16 anys i que en teoria acaben l’ESO, i els hem acompanyat i orientat en la tria educativa i vital per tal d’intentar que cap d’ells se’ns despengi.
En aquesta mateixa línia, i tenint en compte que a la ciutat disposem d’una àmplia oferta formativa post-obligatòria en l’àmbit de la formació professional (inicial, continuada i ocupacional) i també de recursos de segona oportunitat com els PFI, un total de cinc dels quals tres són de titularitat municipal i també un IFE (una mena de PFI adaptat per a l’alumnat amb NEE), volem constituir la Taula de la Formació Professional, que ens ha de servir per reorientar i ampliar l’oferta de Formació Professional, per tal que s’ajusti més a les demandes del mercat laboral. Aquí tenim tota una línia de treball, que ja la teníem iniciada, però que ara veiem que és encara més necessària.
En aquesta línia d’acompanyament i l’orientació educativa, vosaltres ja heu fet camí. Havíeu estat un dels 4 municipis amb els quals es va treballar des d’Educació de la Diputació per concebre l’exposició «Transitar, orientar-se en un món canviant», i el primer que vau acollir a finals de l’any passat l’exposició quan va començar la seva itinerància. L’experiència de l’expo Transitar què us ha aportat?
Per nosaltres Transitar va coincidir amb un treball que la Diputació ens va fer de diagnosi i mapeig de tots els nostres recursos d’orientació. Transitar va ser el nostre punt de sortida del treball que volíem fer d’orientació, i sobretot de reducció de l’abandonament escolar prematur. Per tant, treballar en l’elaboració de l’exposició Transitar va ser el motor, el punt de partida. Ens va fer reflexionar molt, ens va servir per atendre el tema de les transicions que abasten tota la vida, i entendre la potència que té qualsevol recurs de què disposi un territori, sigui d’educació formal o no formal, i com tots aquests recursos poden estar al servei de les persones i al llarg de la vida.
De fet, una de les persones de Vilafranca que va oferir el seu testimoni per dissenyar l’exposició va ser la Pilar Soler, una dona que després d’haver treballat tota la seva vida en feines diferents va decidir iniciar la carrera de Geografia i Història, que va acabar amb 60 anys, i que amb 72 defensava la seva Tesis Doctoral.
És cert. Malauradament la Pilar ja no hi és, quan va donar el testimoni ja estava malalta però tot i així quan li vam explicar el projecte s’hi va enganxar i la va motivar. Realment, la Pilar era una experiència de vida que va deixar una petjada molt intensa en tots nosaltres.
També el confinament i la COVID19 ens ha remogut, i pot haver transformat moltes percepcions que teníem apreses. Ens has comentat que molts dels projectes que ja havíeu iniciat abans de la COVID els continuareu fent, i fins i tot alguns d’ells els reforçareu. En aquesta feina de futur, en què us podrà ajudar la Diputació de Barcelona?
Lligant amb les estratègies i els objectius de l’Ajuntament demanaríem poder continuar treballant en l’acompanyament de les transicions educatives, en la prevenció de l’abandonament escolar prematur, i en la millora de l’èxit educatiu. En aquestes qüestions crec que l’experiència i els recursos que pugui aportar la Diputació seran molt benvinguts. I després també tota la connexió de l’educació formal i la no formal serà important.
Si la Generalitat amb totes les seves competències assumeix l’educació formal, allò que la complementa i que sabem que acaba sent una part important del bagatge educatiu de les persones, pot anar a càrrec del món local amb el suport de la Diputació, de la mateixa manera que necessitarem el seu ajut per potenciar l’Oficina Municipal d’Escolarització com a eina bàsica per la distribució equilibrada de l’alumnat i per l’acompanyament de les famílies, sobretot les més vulnerables.
I ja per acabar, des d’aquesta mirada des de la proximitat de l’Ajuntament i com a persona experta en educació, com veus l’inici del proper curs al setembre? Creus que les escoles i l’educació canviarà?
No sé si canviarà. A mi m’agradaria que la situació que hem viscut servís per canviar dinàmiques, inèrcies, algunes coses que penso que no es fan prou bé. Però no sé si serà així perquè, si bé és cert que hem patit molt aquests mesos, no acabo de veure lideratges educatius prou potents i tinc la sensació que el professorat ha acabat el curs decebut, cansat. M’agradaria pensar que podrien encarar el nou curs amb obertura de mires i il·lusió, però no ho acabo de veure. Em sap greu no ser més optimista, però segueixo veient una mirada endogàmica, cap a dins de cada centre, veient més les dificultats que les oportunitats.
M’agradaria que des d’algun lloc hi hagués un lideratge que sabés transmetre la idea que en aquesta situació hi ha oportunitats i que les hem d’aprofitar. Espero de les institucions, de la Diputació, de la Generalitat, aquest lideratge, i que es pugui il·lusionar, engrescar, acompanyar, recolzar els centres i les direccions. Nosaltres des de l’Ajuntament, i en la mesura de les nostres possibilitats, intentarem col·laborar per tal que això passi.
