“La lluita contra la segregació escolar i per garantir l’equitat educativa és l’objectiu primordial de qualsevol persona que es dediqui actualment a l’educació”. Així ho considera Marta Romeo, cap de la Secció d’Ensenyament de l’Ajuntament de Manresa, municipi que des de fa tres anys ha posat fil a l’agulla en aquests aspectes. El 2017 es va aprovar la creació de la Comissió d’Estudi de la Situació de la Segregació Escolar a Manresa (CESSEM) per a analitzar el fenomen al municipi. El juny passat, aquest òrgan va publicar un complet informe en el qual figuren gairebé un centenar de propostes per tal que les administracions puguin actuar contra la xacra de la segregació.
Tot plegat es dóna en el marc del Pacte de Ciutat contra la segregació que el municipi duu a terme. Aquestes accions es realitzen amb una àmplia transversalitat i representació de la comunitat educativa i “si és possible tirar-ho endavant és perquè hi ha una voluntat política claríssima. Des de l’Ajuntament rebem l’encàrrec i tenim clar que les accions per arribar a equilibrar els centres segregats han de ser conjuntes”, explica Romeo. Parlem amb la responsable d’educació de l’Ajuntament sobre les conclusions extretes de l’informe pocs dies després que s’aprovés el nou Decret d’Admissió, que considera una bona notícia per a tots els municipis que treballen per l’equitat educativa i sobre el qual la Diputació de Barcelona va celebrar un webinar el passat dimecres.
Segons l’informe de la CESSEM, la segregació escolar a Manresa se situa vora el 30%, una xifra molt semblant a la de la resta de Catalunya. Quines conclusions va treure la CESSEM del seu estudi?
De les primeres coses que va plantejar la Comissió va ser fer una diagnosi, encarregada a experts externs, que va concloure que la segregació escolar a Manresa no correspon totalment a la segregació social. Es detecta que és major la segregació escolar que la social o la urbanística i això ens duu a pensar que hi ha un cert marge d’actuació i millora. A Manresa hi ha un parell de centres molt segregats per la part baixa, que acullen alumnes amb necessitats educatives i socioeconòmiques molt greus, però també ens trobem amb centres altament segregats per la part alta, amb un alumnat homogeni, provinent de famílies benestants. Aquesta realitat afecta els centres públics i els concertats per igual.
A què es deu aquesta alta segregació?
Els centres altament segregats amb alumnes en situació socioeconòmica deprimida acostumen a ser d’una sola línia, fet que incrementa la segregació perquè en ser petits és més difícil que hi hagi diversitat. I són centres en els quals fa temps que s’allarga aquesta situació. Fa alguns anys, i en molt poc temps, va arribar molta població nova a Manresa, majoritàriament estrangera, que ràpidament va omplir aquests centres amb un determinat perfil d’alumnes. I això, encara ara, no s’ha revertit.
Parla de centres petits. Segons l’informe de la CESSEM, dos de cada tres grups a Manresa estan sobreocupats.
Les ràtios són força altes, fet que comporta un limitat marge de maniobra, degut també a la matrícula viva. Però això, des de fa tres preinscripcions, s’està revertint. Ja hem aconseguit no haver de tancar cap grup de P3 durant les preinscripcions, a la vegada que hem aconseguit reduir les ràtios. Això ens ha de permetre, a mida que aquestes promocions vagin avançant, reduir la segregació. Aquestes accions les estem prenent a l’escola infantil, per tant, s’han de valorar al llarg termini.
Gràcies a haver aconseguit el compromís de l’escola concertada, ara podem distribuir molt millor la matrícula viva, garantint que no s’assigni als centres de màxima complexitat
Com estan baixant les ràtios? Creant més línies?
No, mantenim l’oferta de línies al municipi, però amb ràtios més baixes. Com deia, hem aconseguit no tancar grups de P3 durant les preinscripcions, perquè ajustem l’oferta de places a la demanda potencial. Això s’ha acordat gràcies a la CESSEM, que ha aconseguit incrementar la implicació de l’escola concertada. Amb les ràtios reduïdes tots els grups de P3, tant els de la pública com els de la concertada, s’estableixen amb 22 alumnes. Això ens permetrà distribuir molt millor la matrícula viva que vagi arribant durant el curs, amb el compromís de no assignar-la als centres de màxima complexitat.
Manresa compta amb molta matrícula viva?
Sí, però la pandèmia, òbviament, ha modificat les xifres. Ens situem entorn d’uns 300 alumnes.
Segons l’informe de la CESSEM, que es recolza en dades del Síndic de Greuges del 2018, la segregació a Manresa era molt major a primària que a secundària. A què ho atribuïu?
Vam encarregar un estudi al respecte al Ricard Benito i l’Isaac González, que són professors de la UOC i la UAB. Van destacar dos elements que, segons ells, són els que més pesen alhora de descriure la segregació escolar a Manresa. Per una banda, és més fàcil distribuir els alumnes amb NESE (Necessitats Educatives de Suport Educatiu) a primer d’ESO que a P3, perquè a aquelles alçades la detecció està molt més acurada. Quan els alumnes NESE acaben sisè de primària, ja estan detectats i es pot fer una reserva de plaça NESE a primer d’ESO molt més fàcilment que a P3.
L’altre factor és que, en haver-hi un menor nombre de centres, per estadística, l’alumnat queda molt menys repartit. A més, cal tenir en compte que, tot i que Manresa no és una ciutat gaire gran, per la seva orografia, és molt més fàcil que un noi d’ESO es mogui d’una punta a l’altra de la ciutat per anar a classe que no pas fer-ho amb un nen de 3 anys. Això permet que la redistribució sigui molt més fàcil a la secundària que a la primària.
A Manresa vau estrenar un nou model de zonificació el 2012. Com va anar?
Abans teníem un model de zones segons el qual les famílies tenien cinc o sis centres per triar. A partir del 2012 es fa un canvi a la primària i es passa a un model d’àrees de proximitat que amplia molt el nombre de centres pels quals les famílies tenen els 30 punts. Ara tenen accés a la meitat de centres del municipi: entre 9 i 12. Ara bé, aquest canvi de model gairebé no va afectar les dades de segregació dels centres. D’aquests anys hem extret que, si volem que les àrees de proximitat siguin clau per a la segregació, hauríem de dissenyar àrees més petites, però això és molt complicat.
Per això, de cara a la preinscripció que ve, es crearà una comissió mixta entre l’Ajuntament i el Departament d’Educació per a treballar una nova proposta de zonificació i adscripcions de centres de primària a secundària, amb la voluntat de configurar zones més petites, però tenint en compte sempre que els centres que estan al bell mig de la ciutat són molt més petits que els que estan a la perifèria. Aquesta realitat dificultaria molt la situació per a moltes famílies si decretéssim una assignació de places limitada.
La Flama és un centre que queda fora d’aquest model nou de zones i està situat a la perifèria. Per què el vau deixar fora? Està molt segregat?
Sí, per la part alta. Té un perfil molt homogeni de famílies de renda mitjana i alta. Fins ara, qualsevol família de Manresa tenia 30 punts per entrar a la Flama, però estava altament segregat perquè, fins al curs passat, tenia un servei de transport que s’havia de pagar i això limitava l’accés per a famílies amb dificultats econòmiques. Per això, des de l’Ajuntament es va decidir que el transport seria gratuït, finançat entre el consistori i el Consell Comarcal.
A més, de cara a la preinscripció del curs que ve, la Flama entrarà al model de zonificació, igualant-lo amb la resta. Encara hem d’estudiar com ho farem, perquè no es poden aplicar criteris de proximitat, perquè està fora del municipi, però la idea és que estigui en igualtat de condicions per a totes les famílies de la ciutat.
També us plantegeu fer gratuït el servei de menjador? Perquè, estant fora del municipi, molts alumnes s’hauran de quedar a dinar al centre.
Sí, sobretot tenint en compte que el servei de transport només és de matí i de tarda. Al migdia, o bé els alumnes es queden a dinar, o les famílies els van a buscar.
La creació de la CESSEM ens va permetre dur a terme un procés d’enriquiment i formació de les persones que en formaven part, per tal de tenir un criteri fonamentat sobre la segregació
Totes aquestes anàlisis s’han fet gràcies al treball de la CESSEM, que és una comissió totalment transversal
La CESSEM neix en el moment en el qual el Departament d’Educació autoritza Manresa a realitzar el Pla Educatiu d’Entorn. S’aprofita aquest moment de creació i per a iniciar la Comissió, que està inclosa dins el Pla. Obre la porta a què totes les escoles i centres que formen part del Pla participin també de la CESSEM. A la vegada, també s’ofereix participar a tots els membres de la Comissió de Garanties i als membres del Consell Escolar Municipal. En quant aquest grup comença a agafar forma, la CESSEM va rebre un munt de demandes de participació a títol individual de persones vinculades al món de l’educació.
El primer any va ser un moment de reflexió, durant el qual vam encarregar estudis i avaluacions. Va ser un any d’enriquiment de les persones que formaven part de la CESSEM, per tal de tenir un criteri fonamentat sobre la segregació. Finalment, el resultat d’això ha estat l’informe sobre la situació de la segregació escolar a Manresa, que acaba amb propostes a les diferents administracions.
Parlem de 93 propostes. Quines en destacaria?
Com a Ajuntament, les properes accions en les quals ens hem compromès a treballar és en introduir canvis en les zones d’adscripcions i en la millora de la detecció de NESE a P3. Això ho aconseguirem treballant més colze a colze amb Serveis Socials. També estem treballant en posar en valor la diversitat i la pluralitat social, a través d’una sèrie de campanyes de comunicació. Però el més important i on hi ha més compromís és en la creació de l’observatori de la segregació escolar, un òrgan de participació de la comunitat educativa que, malauradament, hem aturat degut a la pandèmia.
Una altra de les coses que tenim pendents és enllestir el Pacte de Ciutat. Vam iniciar els contactes amb les associacions, hem rebut molts imputs i vam redactar les bases pel Pacte, que van ser signades per tots els centres de la ciutat, però la Covid ho va aturar tot. Degut al risc de trobar-nos i les dificultats per a fer reunions online, vam decidir deixar passar el curs i deixar-ho pel vinent, per a un moment en què, esperem, puguem tornar a reunir-nos presencialment.
Abans destacava unes accions comunicatives per a posar en valor la diversitat
Nosaltres som l’àrea d’educació i treballem amb les escoles, però tenim molt clar que és clau que la nostra feina cali a nivell de ciutat. El repte és fer el pas d’unes escoles no segregades a una ciutat no segregada, i això passa per poder fer el Pacte de Ciutat, que volem fer ben fet. A més a més, gràcies a la feina de la CESSEM, també hem pogut constatar que és tan important o més treballar per eradicar la segregació en l’accés als centres però també en les relacions que es donin dins.
Podem tenir un repartiment d’alumnes molt equitatiu i equilibrat, però hi pot haver segregació interna dins el centre. I per evitar això és imprescindible la feina de les famílies: moltes AFAs estan començant a comprometre’s de manera espontània per a treballar la sensibilització respecte a la diversitat. Moltes AFAs, com en el seu moment ho va fer la CESSEM, estan en un moment de debat, d’aportar idees i de treballar perquè totes les famílies del centre s’hi sentin representades.
A mitjans de febrer es va signar el nou decret d’admissió. Què us sembla aquesta passa i quins canvis comportarà vers la segregació d’un municipi com Manresa.
Garantir un sistema equitatiu és un dels principals objectius de totes les persones que treballem en el món de l’educació i, per tant, aquest Decret suposa una gran oportunitat. La concreció de mesures, recollint la demanda del Pacte contra la segregació escolar a Catalunya, suposa refermar i legitimar moltes de les accions que ja s’estaven implementant al territori. En el cas concret de Manresa, gràcies al treball conjunt amb els Serveis Territorials, hi ha algunes accions a les quals apunta el Decret, com la programació de l’oferta o la gestió de la matrícula viva, que ja eren una realitat.
Però també hi ha altres mesures que, en el nostre cas, poden suposar avenços en la lluita contra les desigualtats educatives. En destacaríem, per exemple, l’impuls a les OME, que permetrà incorporar accions noves i mantenir estratègies com els centres Magnet, que s’ha demostrat que és una línia de treball amb resultats efectius. També posem l’accent en la decisió de crear unitats de detecció de necessitats educatives o en la voluntat del Departament d’analitzar anualment els nivells de segregació de cada centre.
