Aquesta situació ja és estructural a la nostra societat degut bàsicament a dos factors: la manca de llocs de treball per a tothom i la forma d’organitzar la transició dels joves al mercat de treball.
Les turbulències actuals del procés accelerat de transició d’una societat industrial a una altra del coneixement o digital, en les quals estem immersos des de fa algunes dècades, en la que tantes coses estan canviant, constitueix una bona oportunitat per a replantejar-se com afrontar la incorporació dels joves al mercat de treball i a la vida adulta.
O bé s’aconsegueix que l’activitat econòmica generi suficients llocs de treball per a tota la població en condicions dignes o bé s’organitza millor la incorporació dels joves al mercat de treball de tal manera que el temps de transició sigui socialment productiu i beneficiós tant pels joves com pel conjunt de la societat. Possiblement totes dues qüestions estiguin interrelacionades.
Aquest esquema de treball ja ha estat conceptualitzat per la Unió Europea amb la seva iniciativa Garantia Juvenil, basada en reconèixer que el compromís públic amb les noves generacions no acaba el darrer dia del curs de la seva formació, sinó després d’aconseguir els primers contactes amb el mercat de treball, oferint els joves o un lloc de treball, o un lloc de pràctiques per adquirir experiència professional o una formació més especialitzada.
Malgrat els 8.000 milions d’euros que s’hi han dedicat a tota Europa des del 2014 al 2020 els resultats han estat positius però no suficients per a consolidar el nou paradigma, sobretot perquè no s’han reorganitzat en la profunditat esperada les polítiques d’ocupació juvenil preexistents.
Cal un nou impuls d’innovació per aconseguir que el període de transició sigui més curt i més ordenat, de manera que representi pels joves un període d’entrenament professional, constructiu de la seva trajectòria professional, posant en valor les seves elevades capacitats i competències adquirides durant els llargs anys d’aprenentatge i que els permeti adquirir el grau d’autonomia personal i econòmica desitjada com a adults que ja son.
Europa ha invertit milers de milions en fer que el compromís públic amb les noves generacions no acabi fins que no entren en contacte amb el mercat de treball; els resultats han estat positius, però no suficients
Les necessitats socials no cobertes en diferents àmbits (canvi climàtic, envelliment de la població, accés a l’habitatge, seguretat, salut pública, accés a l’acció cultural, abandonament escolar prematur…) constitueixen la justificació suficient per promoure iniciatives en les que es puguin mobilitzar les capacitats dels joves en la resolució d’aquest importants reptes col·lectius.
Avui, quan avança el debat sobre la garantia de rendes per a tota la població, ¿per què no experimentar la seva aplicació als joves com una nova prestació social universal que financi l’entrenament de les competències professionals mobilitzades per a la resolució dels grans reptes socials de la transició cap a una renovada societat del benestar del segle XXI?.
Aquesta perspectiva planteja noves vies d’innovació i experimentació perquè a nivell local es duguin a terme projectes que obrin realment oportunitats efectives als joves per iniciar la seva trajectòria professional amb el suport i la col·laboració de les empreses i de tots els sectors socials del territori.
Construir el futur dels i amb els i les joves és assegurar el futur de tota la societat.
El Diari de l’Educació, 2025