No teníem ara mateix una llei que donés resposta als canvis ni a la demanda d’aquests estudis per part de la societat, ni a l’evolució del mercat laboral ni a les necessitats dels centres d’FP. Que es faci aquest pas cap a la modernització d’aquests estudis en el sentit més ampli del concepte, és doncs una bona notícia per a tothom.
Què podem destacar de la nova llei? Molts aspectes al meu entendre, però el primer que hem de recordar és que la llei és un marc general i que té marge d’adaptació per part de les comunitats autònomes en virtut de les seves competències en aquesta matèria, veurem doncs com s’aterra l’articulat a Catalunya, tenint en compte que en podran fer adaptacions segons necessitats dels sectors i introduir complements formatius propis.
A l’espera, doncs, de veure com s’adapta, m’atreveixo a repassar alguns dels seus continguts més destacats i fer-ne una valoració des de la visió de la direcció d’un centre públic.
Es tracta d’una llei que vol integrar l’FP en un sistema únic, organitzat per graus i que es dirigeix tant a estudiants com a persones treballadores, tant si aquestes estan ocupades com desocupades, és a dir, una llei que vol respondre a les necessitats de qualificació de les persones al llarg de la seva vida, trencant amb els subsistemes que fins ara existien on trobàvem l’FP del sistema educatiu i l’FP per a l’ocupació. Molts intents sense èxit s’han fet per fer efectiva aquesta integració. Veurem ara quina és la capacitat de ser flexibles, de respondre a aquests interessos particulars i expectatives de les persones, com ens adaptarem els centres d’FP per tal que, aquesta vegada sí, oferim serveis i formació integrada que tingui com a protagonista principal la persona. I tot això sense oblidar que aquestes necessitats individuals i els interessos de les persones hauran d’estar relacionades amb les necessitats dels diversos sectors professionals. I sobretot, garantir que aquest sistema sigui accessible en igualtat de condicions a tota la ciutadania. I clarament no ho aconseguirem sinó ens centren en agrupar els serveis en una finestreta única que sigui capaç d’informar i orientar correctament la persona.
Sembla molt bona idea, igual que des de fa molts anys es fa en països on l’FP mai ha estat qüestionada, organitzar l’oferta formativa en 5 nivells, des de l’acreditació parcial de competència fins als cursos d’especialització, és important que la persona quan es decideix per l’FP vegi clarament un itinerari, que se senti motivada per veure que pot anar formant-se, que podrà arribar tan lluny com vulgui i de forma adaptada a la seva realitat. Si això li sumem l’establiment d’una relació més fluïda i un reconeixement mutu amb la universitat, que facilitarà el trànsit entre ambdós estudis, les possibilitats d’itinerari complet millora substancialment.
Sembla molt bona idea organitzar l’oferta formativa en 5 nivells, des de l’acreditació parcial de competència fins als cursos d’especialització, ja que és important que la persona que es decideix per l’FP vegi clarament un itinerari
De l’oferta de graus d’FP, destacaria especialment els cursos d’especialització o màsters professionals, adaptats a les necessitats dels sectors i que ofereixen una alternativa molt interessant per a les persones que després de cursar un grau superior (grau D), volen seguir formant-se no necessàriament a la universitat. Una formació pensada exclusivament per a titulats en FP que aporta molt de valor a tot el sistema. Això sí, caldrà veure com aquest Grau D troba l’encaix pertinent amb el nivell de qualificació i com aquest es reconeix des del món del treball, amb funcions i condicions salarials que s’hi ajustin.
Es regula també la formació professional dual. De fet a tota l’FP dels graus C,D i E (els actuals GM, GS i especialització) se li confereix l’adjectiu de dual. En aquests casos doncs, l’FP serà dual o no serà. S’ha optat per utilitzar l’adjectiu dual per definir una formació que haurà de ser compartida amb l’empresa amb corresponsabilitat entre ambdues parts. Es categoritza en dues modalitats, l’FP dual general amb període de pràctiques entre el 25% i el 35% del total d’hores del cicle, el que ara anomenem formació en centres de treball (FCT) i l’FP dual intensiva (l’FP dual actual), on les pràctiques a empresa ocuparan entre el 35% i el 50% del temps. En aquesta darrera modalitat la relació entre alumne i empresa serà laboral, amb un contracte i remunerada. Ens fa patir una mica no tenir encara un contracte específic per l’alumnat en dual on s’especifiqui aquesta corresponsabilitat centre-empresa i es refermi que l’alumne està en formació. Caldrà veure quina és l’acceptació de l’empresa d’aquest contracte, veurem si tots els sectors volen i poden tenir alumnes contractats i en formació, per exemple, podrà el sector públic contractar-los? Què n’opinen de tot plegat els agents socials? Recordem que fins ara, tota la dual que es feia al sector públic utilitzava una modalitat que ara desapareixerà, la beca de formació. En la meva opinió caldrà asseure’s amb cadascun dels sectors professionals, tant amb les empreses públiques com privades i amb la resta d’agents, per analitzar bé la nova situació i no fer passes enrere en cap cas.
Pel que fa als continguts curriculars, la proposta de definir les famílies professionals a títol orientatiu, em sembla un dels elements més enriquidors del sistema. Segons el text, un estàndard de competència podrà vincular-se a més d’una família professional. Si ho entenem bé, això vol dir entrar en la realitat de la hibridació, en reconèixer que la classificació per famílies professionals ens queda curta en la societat del coneixement. La riquesa de poder plantejar formacions que sumin mòduls de diverses famílies, obre unes possibilitats molt interessants per adaptar-nos a noves realitats de molts sectors. En el cas de la Sanitat és evident amb la irrupció de la digitalització i de tecnologies 4.0 i 5.0 Alguns exemples que ja tenim sobre la taula poden ser l’electromedicina i la bioinformàtica, però en sorgiran d’altres com per exemple perfils vinculats a les Unitats 3D dels hospitals o l’apoderament tecnològic dels pacients, la gestió de dades sanitàries, etc. Oportunitats que ja recollim des dels centres d’FP per fer propostes de nous títols, de complements de formació, d’especialitzacions jugant amb competències que a priori han estat d’esquena unes amb les altres però que ara es donen la mà en el món del treball.
I aquí ho deixo, tot i que amb ganes de poder parlar sobre orientació, perfil i requisits del professorat, recursos, flexibilitat. Anirem veient, però d’entrada, benvinguda aquesta nova Llei, esperem que compleixi amb les expectatives que ja està generant.
