La Carta de les Arts a l’Educació acordada al I Fòrum de les Arts a l’Educació, organitzat pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) i celebrat a Barcelona l’1 i el 2 d’abril de 2022, declara la importància de l’educació artística en tots els àmbits, dins i fora l’ensenyament formal, per a la societat, i l’assenyala com a una eina imprescindible per a la formació d’una ciutadania crítica, sensible i capaç d’integrar el coneixement, la creativitat i la pràctica artística en el seu entorn quotidià. Davant d’aquest repte, la Carta formula els primers compromisos a adoptar per les administracions, les empenta a traduir les propostes que conté en actuacions concretes, cadascuna dins del seu àmbit competencial, i les anima a treballar plegades per a desenvolupar un marc d’acció pública que aconsegueixi resoldre la desigualtat en l’accés a la formació artística, atès que moltes famílies no hi poden accedir, sobretot més enllà de l’àmbit escolar.
Per primera vegada es reunien tots els agents implicats: escoles d’arts, institucions i experts dels àmbits de la Cultura i de l’Educació, per posar en valor la cruïlla arts/educació, posar en comú projectes i fer xarxa, amb la voluntat d’incidir en les polítiques de govern dels diferents nivells de l’administració. El CoNCA va demanar a les entitats municipalistes, FMC i ACM, que desenvolupessin els compromisos de les administracions proclamats a la cloenda del fòrum i en concret a l’apartat VI del document, tesis 58 a 63, de la Carta. Un grup tècnic compost per tècnics municipals sorgit d’una convocatòria conjunta FMC / ACM va elaborar, durant els mesos de febrer i març de 2023, un document anomenat Document de les entitats municipalistes sobre la governança de les escoles locals de les arts en el marc de la Carta de les Arts a l’Educació.
L’objectiu ha estat elaborar una proposta que a partir de la constatació de la diversitat i multitud de bones pràctiques municipals en el camp de les escoles locals de les Arts, i a partir dels programes locals de pràctiques artístiques, prefigurés un model de polítiques en la matèria, analitzant la distribució competencial i les responsabilitats de cada nivell de l’administració, i formulés, des de l’òptica municipalista, diferents propostes de governança del sector a desenvolupar pel Govern de Catalunya i per les administracions locals.
Cal recordar que les entitats municipalistes no tenen una incidència directa en la gestió real, però es pretén que les recomanacions del document interpel·lin no només als ajuntaments i les diputacions, sinó també a la Generalitat de Catalunya (i concretament a les tres conselleries afectades, Educació, Cultura i Universitats).
El document reivindica la figura de les escoles locals de les Arts (un servei que els ajuntaments han assumit voluntàriament) com a projectes culturals de dimensió educativa i sociocomunitària de caire transversal i integral, més enllà dels simples equipaments, per a garantir la pràctica de les arts a tots els sectors de la societat: a l’escola formal dins els horaris lectius, a l’escola fora dels horaris lectius, i amb programes municipals adreçats a tota la ciutadania al llarg de tota la vida.
Per fer-ho possible, cal una acció coordinada de les administracions que defineixi un sol sistema del qual formi part tant l’actual estructura educativa com l’oferta cultural local. Per tant, el document reclama a la Generalitat que lideri la creació del Sistema nacional de les Arts a l’Educació acompanyat d’un Pla que ordeni i planifiqui el sector al territori i que en prevegi les inversions necessàries. Aquest sistema ha de reconèixer les escoles locals de les arts, en totes les disciplines, com a base del sistema. En aquest sentit, es reclama la creació d’una xarxa nacional de centres, començant per les xarxes regionals que haurien de ser creades per les Diputacions (la de Barcelona ja ho està fent), amb el repte de cooperar horitzontalment mitjançant la concertació de serveis comuns i compartits. Igualment, es reclama recuperar el model de finançament ordinari de les escoles municipals a terços –famílies, ajuntament, Generalitat- , que s’havia acordat anys enrere. El document també analitza un seguit de dèficits i mancances que la Generalitat hauria d’abordar, de caire normatiu i formatiu, per tal de garantir l’autonomia dels centres i agilitar la contractació dels serveis, així com del professorat especialista, a més de flexibilitzar l’accés dels professionals de les arts als centres d’ensenyament.
En el marc de la proposta, els ajuntaments, per la seva banda, es comprometen a desenvolupar programes artístics i escoles locals de les arts per desplegar la pràctica artística per a tota la ciutadania; a treballar per millorar els sistemes de contractació i gestió; a establir preus que tinguin en compte les rendes més baixes; a ampliar l’oferta a totes les arts (més enllà de la música; ens referim a arts escèniques i dansa, arts visuals, disseny, imatge, arts digitals, còmic…); a integrar-se a les xarxes i al sistema nacional proposat, compartint serveis i recursos; i a elaborar plans integrals locals d’educació i cultura a partir de la cooperació de les respectives regidories de Cultura i Educació.
La proposta ha estat tramesa al CoNCA i presentada al Consell Rector del Fòrum Arts a l’Educació. Des del món local esperem el retorn per part del Govern de Catalunya.
1 comentari
Bravo! Museus, biblioteques i altres entitats haurien d’estar dins d’aquesta xarxa també.