Segons el Departament d’Educació, només el 16% de les escoles (252) i el 41% dels instituts (287) tenen un espai comú climatitzat. Com a conseqüència, fer classes a 30 graus o més s’ha convertit en una realitat en moltes escoles de Catalunya. Per exemple, el setembre de l’any passat a la ciutat de Barcelona a l’escola Arenal de Llevant el termòmetre va arribar fins als 30,1 °C i a l’Escola Auró fins als 31,3 °C. Aquest mes de juny, l’Escola Auró torna a estar a temperatures de 30,2 °C.
Els nens i nenes, més susceptibles a la calor que altres poblacions
La calor afecta especialment la salut dels més petits per diverses raons relacionades amb el desenvolupament del seu sistema de termoregulació, com per exemple, els mecanismes de sudoració i vasodilatació, poc eficients comparats amb els dels adults. En situacions de calor extrema, els nens i nenes tenen un alt risc de patir infeccions i malalties respiratòries, fatiga i estrès per la calor. A més a més, a les aules pot alterar negativament la concentració i l’enfocament dels infants, la capacitat de processar i retenir informació i el rendiment acadèmic general. Addicionalment, els nens i nenes passen més temps a l’exterior que els adults, un fet que combinat amb la falta d’hàbit de posar-se crema i hidratar-se, fa que tinguin més possibilitat de cremar-se per l’exposició als rajos solars i patir deshidratació.
Per tant, la calor en les escoles es converteix en un problema de salut pública que requereix accions urgents tenint en compte que les prediccions són que les onades de calor continuïn augmentant els pròxims anys. Propostes com ajustar els horaris de les classes per evitar les hores de més calor poden ajudar a protegir la salut i proporcionar una certa treva a la comunitat educativa com a mesura d’emergència. Però no ha de ser la norma. És urgent planificar i invertir recursos en mesures efectives i sostenibles per mitigar els efectes de la calor a les escoles; on creixen, aprenen i juguen els infants.
Els refugis climàtics
Els refugis climàtics són instal·lacions i espais que compten amb elements que atenuen les altes temperatures en moments de calor extrema com, per exemple, les onades de calor. Poden ser refugis exteriors, com parcs o jardins, o interiors, com centres cívics o escoles. La primera ciutat que va crear una xarxa de refugis climàtics en el país va ser Barcelona, en 2019. Aquest projecte va convertir onze escoles de la ciutat en refugis climàtics implementant solucions tradicionals contra la calor als edificis i transformant els patis introduint vegetació, espais d’ombra i punts d’aigua.
L’avaluació ambiental i de salut i benestar d’aquests refugis climàtics ha mostrat, entre altres aspectes, una millora en el benestar i el confort tèrmic dels alumnes i professorat, especialment a l’exterior. A més, en general s’ha millorat la percepció de la calor a l’interior de l’escola. Cal destacar que segons la comunitat educativa les solucions més ben valorades han sigut la generació d’ombra i la incorporació del verd.
Més comunitats s’han afegit a convertir els seus espais educatius en refugis climàtics. Sant Feliu de Llobregat n’és un dels exemples. El 18 de maig es va inaugurar a la Trocamba, un espai de trobada d’alumnes de Primària i Secundària, l’exposició “Els Refugis Climàtics a Sant Feliu”, que promou la renaturalització dels centres educatius i dels seus entorns. L’objectiu és crear una xarxa de refugis naturals que millorin la qualitat del sòl, acullin la biodiversitat, retinguin aigua i humitat, i es transformin en espais de confort tèrmic per protegir a la comunitat educativa dels efectes del canvi climàtic en les escoles.
Un altre exemple és l’Escola Joan Salvat Papasseit de Mollet del Vallès, on s’ha presentat un refugi climàtic al pati de l’escola. Es tracta d’un espai de biodiversitat que combina la protecció i la conservació dels elements naturals. Perquè són espais que poden fer funció de refugi climàtic i de refugi de biodiversitat.
Així mateix, el govern d’Aragó va posar en marxa la iniciativa “Patios x El Clima”, una campanya de sensibilització ambiental per fomentar la renaturalització dels espais educatius per la mitigació i adaptació dels efectes del canvi climàtic en els entorns escolars. Aquest any, cinc escoles aragoneses han estat seleccionades per la transformació dels seus patis com a refugis climàtics. A més a més, projectes com aquest també s’estan fent en altres ciutats d’Europa. Per exemple, Les Cours Oasis de París, la Operation Ré-création de Brusseles i Groenblawue Schoolpleinen de Rotterdam.
En definitiva, reduir el risc de temperatures altes en les escoles ajuda a millorar la salut, productivitat, el rendiment acadèmic i l’aprenentatge. Perquè, per a garantir que els nostres fills i filles i les generacions futures puguin beneficiar-se d’una educació de qualitat és essencial proporcionar-los entorns d’aprenentatge segurs i agradables que estiguin lliures de riscos associats a l’exposició a la calor.
1 comentari
Totalment d’acord! Estaria bé anar promocionant (i fent realitat en cada cop més escoles) aquesta idea. Efectivament, la infància, sobretot la primera, és la més vulnerable a la calor; només comparable amb la gent més gran, que també ens preocupa. Doncs això, que aquesta sigui una de les priorotats del sistema, que és el mateix que dir de totes les administracions implicades.