Dues dones ens donen pistes…
Amb una mirada àmplia de comunitat i participació, dues dones mostren tendències que ajuden a interpretar realitats compartides. D’una banda, l’artista Rosalía sorprèn amb el seu darrer treball ‘Lux’, la crítica ho valora com una expressió profunda i reflexiva en línia amb una tendència que vol superar la superficialitat fragmentada dels nostres dies. D’altra banda, la filosofa Victòria Camps analitza la realitat social al seu darrer llibre ‘La sociedad de la desconfianza’: una explicació de la confusió contemporània és la manca de confiança que afebleix la comunitat i les institucions com, per exemple, els Consells d’Educació Municipals (CEM).
Les fulles i el bosc…
Des del suport de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona als CEM hi ha senyals que ens indiquen que en molts casos ‘les fulles no ens deixen veure el bosc’, ens preocupem per símptomes superficials sense tenir una visió global de la situació. Si el CEM és l’organisme de participació de la comunitat educativa local, a vegades patim una falta de perspectiva i distància crítica i elevem l’anècdota (‘el plenari és poc participatiu i avorrit’) a categoria, sense mirar tota la seva l’estructura i la seva feina. La pràctica ens demana fer créixer la participació com un procés d’atenció a les persones i a les vies que ho faciliten: informació, documentació, transparència i retiment de comptes, aquestes condicions creen vincles de col·laboració entre els membres.
Hem de revisar l’alternativa fàcil d’aplicar pràctiques superficials de dinamització que poden banalitzar la funció del CEM i apostar per dinàmiques que consoliden la confiança, l’empatia, el respecte i el compromís amb voluntat de permanència. Es tracta de transitar d’un joc anecdòtic a la reflexió crítica i de la satisfacció instantània als resultats duradors i compartits.
La plaça pública del CEM on tots guanyem …
En el mateix sentit, cal valorar si no patim una fragmentació d’espais temàtics de participació educativa, perdent consciència de la transcendència de culminar tota aquesta feina amb un CEM com a plaça de confluència i ordenació d’aquests espais temàtics. Per tant, han de ser vies que acabin a la plaça comuna que dona coherència a tots els treballs parcials.
De vegades hem caigut en una percepció errònia en la distribució dels esforços en els espais de participació. Un ecosistema local d’educació no és un joc de suma zero en què guanya el CEM ho perd alguna comissió temàtica d’educació, més aviat és un exemple de joc win/win: l’atenció i energia que dediquem des dels ajuntaments als CEM no va en detriment d’altres espais temàtics d’educació. Els seus guanys beneficien a tots per l’efecte col·laboratiu i les sinergies de les xarxes de treball comunitari.
La representació és confiança …
Un dels principis que sosté als Consells d’Educació Municipal és el de representació. Està en crisi? No és un fet aïllat que alguns sectors de la comunitat educativa, especialment direccions de centre, vulguin estar tots presents al seu plenari. No confien en els seus representants? Això provoca fer servir el plenari del CEM per tractar temes particulars d’un centre i s’haurien de resoldre al seu Consell Escolar de Centre (CEC). Una delimitació clara de les funcions i continguts de cada nivell de consell sens dubte ajudarà a l’eficiència i qualitat dels seus treballs i una confiança en el principi de representació, supervisada amb mecanismes de participació (comissions permanent i de treball), és mostra de qualitat comunitària i institucional.
Un sistema integrat …
Hi ha tres direccions en les quals hauríem d’enfortir els CEM i construir un sistema integrat de participació en educació. Les dues primeres estan al mateix municipi, la tercera és intermunicipal o territorial. La primera direcció d’enfortiment és horitzontal i de col·laboració intramunicipal amb l’àrea de participació ciutadana. Els reglaments de participació ciutadana municipals entenen el CEM com un òrgan sectorial i una relació fluida amb diferents sectors locals (infància, dones, esport, cultura…) consolidarà el model de Ciutat Educadora. La segona direcció d’enfortiment és descendent i connecta amb els CEC: ja hem dit que una clara delimitació de funcions i continguts ajudarà sens dubte a l’ecosistema educatiu local. La tercera direcció d’enfortiment és ascendent cap als Consells Escolars Territorials. Els municipis i els seus ajuntaments hi estan representats i juguen un paper com a administració educativa que són. Recentment, el Consell d’Educació de Catalunya ha aprovat la seva transformació i ha treballat un procés participatiu per continuar aquest canvi als consells territorials, amb la perspectiva pendent d’actualitzar el marc normatiu dels CEM.
La cultura participativa als CEM no està aïllada de la realitat social, pateix igualment la crisi dels espais públics de participació. Sense confiança no es pot construir ni comunitat educativa ni participació, i la manera de fer servir i estendre aquest ciment és amb cura i atenció, respecte a les persones i a les normes de debat que acordem com a marc per a la reflexió crítica i la proposta informada de polítiques educatives.
El Diari de l’Educació, 2025