A quart d’ESO de l’Institut Bellvitge de L’Hospitalet de Llobregat, un grup d’adolescents decideix que vol parlar d’allò que els preocupa. No hi ha un text tancat ni una dramatúrgia prefixada: hi ha preguntes i ganes d’explicar temes que els interpel·len. A partir d’aquí, un docent de teatre de l’Escola de Música i Centre de les Arts de L’Hospitalet (EMMCA) els acompanya en el procés de creació col·lectiva: els ajuda a escriure el guió, a construir les escenes i a pensar com volen que sigui la posada en escena. En paral·lel, l’alumnat del batxillerat artístic del mateix institut dissenya les escenografies i elements visuals que acompanyaran aquest projecte. El resultat final és una mostra oberta, però el que realment importa és tot el que ha passat abans de pujar a l’escenari.
És un exemple del que podria ser un projecte artístic amb la comunitat. És a dir, una iniciativa en què una l’escola municipal de música o un centre de les arts treballa braç a braç amb altres agents del territori, en aquest cas, amb l’alumnat de diferents cursos d’un institut, per tal de generar a través d’una expressió artística espais de participació, diàleg i creativitat que, al final, fan que es generin i s’enforteixin vincles culturals i educatius entre la comunitat.
“Intentem que els projectes tinguin continuïtat, que no siguem una gent que arriba, aterra, desplega els seus coneixements i se’n va”, explica Raül Brenchat, director de l’EMMCA. A L’Hospitalet, l’escola neix el 2005 i actualment treballa a onze escoles i instituts, i articula altres projectes comunitaris a la seva seu, on convergeix alumnat de barris diversos. “La diversitat de la ciutat de l’Hospitalet es troba en un servei públic com el nostre, fent música, dansa o teatre”, apunta Brenchat, que reivindica l’art com a eina de cohesió i participació col·lectiva: “La part artística té una cosa important, que és l’aquí i l’ara. I això requereix concentració, treball en equip i un compromís compartit”.
Com s’està fent? Un grup de treball per a reflexionar
La Xarxa d’Escoles Municipals de Música i Arts (XEMMA) va crear l’any 2024 un grup de treball específic sobre projectes artístics amb la comunitat, on hi participen una dotzena de centres de la província regularment. En Joan Fargas, una de les persones expertes que han acompanyat el grup, explica que el punt de partida és sobretot reflexionar sobre què s’està ja fent als municipis i també sobre com es fa: “Constatem que cada vegada hi ha més escoles que fan projectes comunitaris. Però cal parar i reflexionar sobre què entenem cadascú per projecte artístic amb la comunitat”. De fet, una de les primeres accions del grup ha estat passar una enquesta als centres de la província. Les dades apunten que el 73% dels 48 centres que han respost l’enquesta fan projectes artístics amb la comunitat. D’aquests, la meitat s’adrecen a infants, mentre que l’altra meitat s’adrecen a la resta de col·lectius (joves, famílies, gent gran, persones migrades o alumnat amb necessitats educatives especials).
“Estem entrant en una fase més reflexiva”, apunta Fargas. “Al principi tothom volia fer projectes comunitaris. Ara ens preguntem més per què els fem i des de quina mirada”. També hi ha espai per fer autocrítica: “alguns projectes s’han fet des d’un enfocament etnocèntric, sovint amb repertoris clàssics i caient en mirades paternalistes i molt dirigides. Si ho fem així, podem menystenir altres cultures. En aquest sentit, cal que es generi un diàleg i un acompanyament, i en això estem treballant”, remarca el coordinador del grup de treball.
El grup també s’ha dedicat a elaborar un marc teòric comú: ha convidat referents internacionals que ja desenvolupen projectes d’art comunitari des de diversos angles i ha posat sobre la taula la dimensió política de la qüestió. “Decidir que una escola municipal inverteixi hores en aquests projectes és una decisió política. És entendre que l’art és transformador i que la participació cultural és un dret”, apunta Fargas. Els resultats de la feina realitzada en aquest grup de treball durant el darrer any es presentarà a una trobada plenària de la XEMMA que tindrà lloc el divendres 27 de febrer.
Més enllà de l’etiqueta ‘comunitari’
A l’Escola Municipal de les Arts (EMA) de Santa Perpètua de Mogoda (EMA), van començar amb els projectes artístics amb la comunitat l’any 2013. Van començar, gràcies a un Pla de Barris, a treballar amb cinc escoles de primària fent projectes de corda, vent, percussió i dansa i han acabat fent-ne molts més a moltes altres escoles i instituts del municipi, també en d’altres disciplines com audiovisuals o teatre. “Per exemple, hi ha alguns projectes com la Cantata municipal, que és un projecte comunitari on participa tot l’alumnat de quart de Primària de les escoles de Santa Perpètua i l’Escola Municipal de les Arts que té ja una tradició de trenta anys i està molt assentat al municipi”, explica Eliseu Ribes, el director de l’EMA, que destaca també quan organitzen amb alguns centres obres de teatre per a final de curs al teatre de Santa Perpètua. “Hi ha famílies, sobretot nouvingudes, que descobreixen que hi ha un teatre al poble perquè venen a veure el seu fill o filla pujant a l’escenari per primera vegada”, remarca.
Tot i els avenços, Ribes admet que hi ha dificultats de vegades per a construir relacions durables amb col·lectius del territori. “Hem intentat treballar amb comunitats del barri de Can Folguera, i per exemple amb la dominicana hem pogut treballar amb més fluïdesa, però amb la comunitat musulmana o subsahariana no sempre hem aconseguit mantenir el vincle”, reconeix. Segons Ribes, aquesta dificultat posa de manifest la necessitat d’un perfil professional específic que pugui fer d’enllaç i garantir seguiment i continuïtat. “És una feina de formiga”, conclou. Ribes qüestiona també que de vegades l’etiqueta “comunitari” pot ser contraproduent i que moltes activitats que ja fan als centres artístics impliquen la comunitat. “Quan treballem a primària o secundària, això també són comunitats. L’escola ja és una comunitat. Una orquestra també ho és. Per què hem de posar-hi l’etiqueta?”.
Formació, estabilitat i perfils especialitzats
Com a reptes, els tres professionals coincideixen que el creixement dels projectes artístics ha d’anar acompanyat d’una aposta política i pressupostària. “No pot quedar només en mans del que decideixi cada municipi. Si aquesta línia es considera un dret cultural i educatiu del municipi i una eina de cohesió, caldria una aposta supralocal més estable”, destaca Raül Brenchat, que assenyala que, excepte la música, la resta d’arts sovint no tenen línies de finançament sòlides.
Eliseu Ribes posa el focus en una mancança molt concreta: la necessitat de perfils professionals que facin d’enllaç amb les comunitats. “Les dificultats per establir relacions sostingudes amb alguns col·lectius del municipi evidencien que la mediació cultural no pot recaure només en el professorat”. A més, reclama més recursos i formació per treballar des de la música amb enfocaments participatius, un àmbit en què, segons apunta, hi ha menys tradició que en el teatre o la dansa.
En Joan Fargas hi afegeix dues necessitats estructurals: formació i canvi de mirada. “Treballar amb la comunitat implica passar de controlar tot el procés a acompanyar-lo, assumir incerteses i acceptar que no sempre hi haurà un resultat previsible o mesurable en termes tradicionals. Això exigeix formació específica per al professorat i temps per reflexionar col·lectivament sobre per què es fan aquests projectes i des de quina perspectiva”, apunta.
El Diari de l’Educació, 2026