Les transicions són difícils. Aquesta és la idea que repeteix constantment Teresa Ciurana, regidora d’educació de l’Ajuntament de Terrassa, ciutat que ha estat recentment guardonada amb la Menció Ciutat Orientadora, que promou i lliura la Diputació de Barcelona en el marc dels Premis Educaweb. Les transicions són difícils, sí, però Terrassa treballa per a que no ho siguin tant, ja sigui en finalitzar els estudis obligatoris com al llarg de la vida. “L’acompanyament és clau per a transicions exitoses”, apunta Ciurana.
Terrassa rep aquest premi després “d’una trajectòria important en la tasca d’orientar”, apunten des del consistori. I és que, segons afirma Ciurana, “érem molt conscients que a Catalunya hi ha una xifra d’abandonament escolar prematur que s’ha de millorar moltíssim”. Va ser el 2017 que, seguint el model de Ciutats Orientadores i de la mà de la Diputació de Barcelona, s’inicia un treball de reflexió i coordinació que acaba generant la Xarxa Terrassa Orienta, formada per diversos serveis municipals i actors del municipi, i que impulsa l’actuació dels recursos d’orientació i acompanyament.
El premi reconeix aquesta trajectòria i, per l’Ajuntament, es tracta d’una menció per a “continuar treballant en la mateixa línia”. Així, diferents regidories, representants de grups polítics, empreses, entitars, sindicats i centres, entre d’altres, es coordinen per assegurar una bona transició i una tria amb tota la informació i l’acompanyament possible. “Tots els actors que s’hi puguin sumar seran benvinguts”, diu Ciurana, que afegeix que si “triar ja és difícil d’adult, imaginem de jove!”.
Com diu el diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona, Alfredo Vega, “ciutat orientadora és aquella que consciencia tots els seus agents dins del territori per oferir més i millors oportunitats educatives, el que sovint passa per acompanyar les nombroses transicions que s’afronten al llarg de la vida”. I és precisament per això que els ajuntaments tenen el paper d’evidenciar que l’orientació “no es fa només dins el centre, sinó en tots els àmbits com als serveis municipals, centres esportius i cívics, a les mateixes famílies,…”, opina Ana Alós, cap de la unitat d’Orientació Educativa de la Gerència de Serveis d’Educació de la Diputació.
Així com l’Ajuntament té la visió i coneixements dels serveis i particularitats del municipi, la Diputació ofereix una visió transversal: “fomentem diferents serveis municipals a seure i a reflexionar per a que ajuntaments com el de Terrassa, que ja tenen les estructures orientadores assimilades, puguin veure en què es pot millorar i així oferir una millor orientació a la ciutadania”, apunta Alós.
Orientació al llarg de la vida
Orientar de manera exitosa suposa un alt grau de coordinació entre diferents serveis, ja que l’impediment més gran per a una bona tria és la falta d’informació. Per això, Teresa Ciurana apunta la paradoxa que suposa que els alumnes que decideixen passar al batxillerat -que seria l’opció més comuna- ho tenen “facilíssim”. En canvi, “els que acadèmicament ho tenen més difícil també tenen la transició molt més complicada: si trien qualsevol altre camí no tenen enlloc tota la informació adequada junta”.
És per això que un dels punts claus en l’estratègia orientadora de Terrassa rau en que qualsevol dels serveis que hi intervenen ofereixin la mateixa informació. En aquesta línia, el municipi també ha apostat per celebrar la que serà la primera edició de la Fira Terrassa Tria Futur, a la que, aquesta primavera, s’oferirà durant dos dies tota la informació de les ofertes formatives del municipi per a totes les etapes vitals.
I és que Ciurana destaca el fet que l’orientació que ofereix el municipi no només busca “recuperar els alumnes que es queden pel camí, sinó també aquells que han superat l’ESO i tenen feina però volen canviar el rumb de la seva vida”. En aquesta línia, Ana Alós, de la Diputació de Barcelona, destaca que “l’orientació s’hauria d’iniciar en els infants, seguint en els joves i durant totes les transicions i al llarg de la vida fins les edats adultes”.
L’orientació, doncs, és “clau per a desenvolupar trajectòries educatives i professionals que són la base de projectes vitals. Per això cal apostar per oferir segones oportunitats”, destaca el diputat Vega. És per això, que les escoles d’adults també suposen un punt important en la política orientadora del municipi.
El mapa de recursos de Terrassa és ampli; el 2018 es va realitzar un recompte i es van identificar fins a 13 serveis públics, dels quals 9 són municipals, amb 50 recursos, 12 entitats i 23 centres educatius. L’amplitud d’oferta sempre és bona, sempre i quan es tingui degudament identificada. “Si la tria es fa de manera que l’alumne tingui totes les dades, el percentatge d’encert és altíssim”, diu Ciurana, qui afegeix que l’èxit augmenta si la família s’implica en el procés de tria.
És per això que Terrassa ofereix tutories personalitzades al serveis de Joventut pels alumnes a les que poden assistir també les famílies. “Volem millorar encara més el servei d’orientació”, assegura Ciurana, qui apunta que per “assolir l’èxit educatiu del país ens resta solucionar tres grans reptes: la segregació, la inclusió i, per últim, l’orientació”.
