Els centres educatius són espais d’aprenentatge en la seva màxima expressió. Ja fa anys que se sap que no només s’adquireixen coneixements d’un llibre de text, al igual que s’ha acceptat que allò que s’aprén a l’escola no és només relatiu a les assignatures troncals. Hi ha tot d’elements a l’entorn escolar que poden fomentar l’adquisició de noves competències, coneixements i valors. Per això, cada vegada hi ha més centres que cuiden del seu entorn per convertir-lo en un espai inclusiu, igualitari i sostenible mediambientalment.
Són moltes les activitats i les propostes que es poden fer en l’àmbit de l’educació per la sostenibilitat, que pretén conscienciar els nens i nenes, des de ben petits, dels reptes ecològics que té el planeta, així com de la importància i responsabilitat humana de cuidar el medi i l’entorn més proper. I, en aquesta àrea, les possibilitats són infinites.
“El primer que es pensa quan sentim a parlar d’educació per la sostenibilitat és en reciclar. Això està molt bé, però la majoria d’escoles fan molt més pel medi ambient, encara que no en siguin conscients”, explica Francesca Gil, directora de la llar d’Infants Rojas Feliu. Aquesta escola es troba als afores de Santa Coloma de Cervelló, en un entorn que el seu equip docent descriu com a “privilegiat”. I no és per menys, doncs estan envoltats d’arbres i natura, a tocar del bosc.
Aquesta situació els dóna totes les facilitats per treballar la sostenibilitat de manera integrada i transversal. “Aprofitem tot el suc que ens dóna l’entorn. Des dels coneixements del veïnat, fins a equipaments com les biblioteques”, explica Anna Berral, mestra de l’escola i responsable de les activitats mediambientals. És aquesta passió per la natura que els envolta el que va dur aquest centre a integrar-se a la xarxa d’Escoles Verdes, una iniciativa promoguda per la Generalitat que posa en contacte les escoles que duen a terme activitats sostenibles i que, alhora, reconeix el seu esforç.
“Al principi espanta per tota la paperassa, però després val molt la pena. T’ajuda a concretar les activitats que vols fer i el fet de poder compartir amb altres centres ens dóna moltes idees. A més, el reconeixement que rebem ens dóna visibilitat i fa que les famílies s’interessin més”, explica Gil. I és que aquesta escola bressol, arran d’estar a la xarxa d’Escoles Verdes, ha incrementat molt les activitats relacionades amb la natura i n’ha arribat a desenvolupar una quinzena.
Un respecte que es traspassa
Entre les activitats de l’escola Rojas Feliu, n’hi ha que podria fer qualsevol centre de Catalunya, com ara promoure les carmanyoles o reduir el consum de plàstic. Però n’hi ha d’altres que estan molt relacionades amb l’entorn particular del centre. Per exemple, aprofiten la saviesa del veïnat, que els acompanya a collir bolets. També van comptar amb l’ajuda d’un grup d’avis del poble, que va ajudar-los a construir caixes-niu pels ocells.
Aquesta s’ha convertit en una de les activitats insígnia de l’escola, tant que és gairebé un projecte de centre. Arran de la construcció dels nius, van seguir investigant sobre la vida dels ocells i, fins i tot, van comptar amb la visita d’un ornitòleg o l’ajuda de la biblioteca, que els va proveir de llibres sobre la matèria adaptats a infants.
Aquestes activitats no només van fer que els nens i nenes tinguessin més coneixements sobre la flora i fauna del seu entorn, sinó que “els deixen una impremta”, tal com assegura Berral. I és que “si els aprenentatges són vivencials, els interioritzes i hi ha moltes coses que no cal que t’expliquin”, afegeix la mestra. Així, des d’aquesta escola asseguren que ja han vist que els infants han canviat certes actituds i mostren més respecte per la natura. Per exemple, van amb compte de no trepitjar formigues ni plantes. “A l’hora del pati, veus que ja ningú corre per sobre de l’hort”, diuen.
Igualment, també han assolit un grau de responsabilitat pel que fa a mantenir els entorns naturals. “Quan anem passejant pel bosc, ens aturem a recollir plàstics que veiem tirats pel terra”, diuen les mestres. I aquest interès no es queda només a les criatures, sinó que es traspassa a les seves famílies. De fet, l’AFA del centre va promoure anar a fer una batuda per recollir brossa del bosc, arran del què explicaven els infants a les seves llars.
“Hi ha famílies molt conscienciades, sobretot pel que fa a l’alimentació i l’ús dels plàstics. El més bonic de ser una Escola Verda que està en xarxa és que entre tots i totes ens estirem per millorar”, diu Gil. En la mateixa línia s’expressa Berral, que apunta que la xarxa “serveix per motivar-nos i per donar-nos idees d’activitats que poden ser engrescadores”.
I això serveix per qualsevol escola, centre esportiu o casal d’infants. I tampoc cal tenir el bosc tan a tocar com la llar Rojas Feliu per dur la sostenibilitat al centre del projecte. Qualsevol espai educatiu té potencialitats per convertir-se en una zona segura, inclusiva i sostenible. Des de refugis climàtics fins a horts, qualsevol idea és vàlida per treballar el medi ambient. “Només cal treballar-la en xarxa i tenir-ne ganes”, asseguren des d’aquesta escola.
