En un món canviant i complex, on la vida personal i social està en continu moviment, on les crisis són constants, on les adaptacions a la vida també són freqüents, ens calen espais i moments d’estabilitat, per poder aturar-nos i mirar el nostre entorn. El món educatiu pot ser un dels llocs on trobar fermesa, constància i seguretat necessària per admetre aquesta estabilitat. Però no es pot quedar a part, al costat i és convenient que s’impliqui, millor dit, és menester que ens impliquem tots els que estem, d’una manera o d’una altra, en aquest món educatiu. Donar resposta a aquestes necessitats socials dels alumnes en edat escolar, però també de les persones que ens trobem pel camí educatiu, serà l’objectiu principal de la tasca educativa.
Hem de formar les persones per poder afrontar les crisis que inevitablement viuran al llarg de les seves vides (Cabero et al., 2024). Segons aquests autors, totes les persones tenen dret a gaudir del benestar emocional i, per tant, a desenvolupar les seves competències emocionals, sigui quina sigui la seva condició i edat. Aquestes competències emocionals tenen caràcter d’aprenentatge permanent. L’educació emocional esdevé clau per preveure problemes d’aquesta índole i per potenciar aquest benestar. És, en conseqüència, un repte global que es construeix també nivell local.
Benestar a l’aula
Però, què és el benestar emocional? No entrarem a definir les emocions en profunditat i quines són les seves funcions, ja que existeixen molts estudis que les expliquen i demostren la importància de sentir-se bé per a poder afrontar els reptes que la vida mateixa ens té preparats, i l’aprenentatge és un d’ells. Però sí que parlarem de cercar l’equilibri per a fer front a les emocions, perquè tenen un paper en l’adaptació de l’organisme a l’entorn. Cada emoció té unes funcions específiques i les emocions en general tenen un conjunt de funcions (Bisquerra et al., 2018).
Hem de tenir present la influència dels components del benestar emocional i per aconseguir-lo. Estem parlant de l’autoconeixement, la gestió emocional, les relacions saludables i el sentit de la vida. Tots ells indispensables per a una bona educació emocional i benestar a l’aula i també a l’escola. És aquí on entren en acció els diversos programes d’educació emocional, cal veure quin s’adapta millor a les necessitats dels alumnes i també quines són les demandes dels docents. Quan els alumnes estan bé i a gust a l’escola, en conseqüència els docents també ho estan i el clima de l’aula millora significativament. I a l’inrevés també succeeix, quan els docents se senten implicats i aprecien la seva professió, i fan gaudir als alumnes i, a la vegada ells mateixos, tot això afecta el sentiment d’acceptació al centre educatiu. En definitiva, es tracta de potenciar les habilitats i competències dels alumnes i per fer-ho bé, cal que estiguin receptius i disposat a acollir l’aprenentatge i que tinguin mestres conseqüents amb les pràctiques i cultures d’escola per tal de propiciar aquest benestar.
Aquest sentiment d’acceptació i el clima emocional de l’aula, és el que els alumnes i les seves famílies valoren molt positivament, és, en definitiva, el fet de sentir que es forma part d’una entitat com és el centre educatiu. I per conseqüència, els resultats acadèmics dels alumnes i del centre milloraran. Així ho demostren els informes actuals dels resultats de l’informe PISA 2022 (Ministerio de Educación, Formación Profesional y Deportes, 2023), concretament el capítol 4 que parla del benestar dels alumnes i del sentiment de pertinença al centre, important per a l’aprenentatge i la vinculació amb el grup d’iguals.
L’eficiència dels programes d’educació emocional parteix i requereix una formació imprescindible del professorat
En conseqüència, la formació, tant de docents com per equips educatius, és una de les accions concretes per aconseguir aquest benestar col·lectiu de l’escola. Segons Bisquerra (2018) l’eficiència dels programes d’educació emocional parteix i requereix una formació imprescindible del professorat on desenvolupi les seves competències emocionals.
No obstant això, el que cal tenir molt present és que caldrà temps necessari perquè tant la formació dels mestres com la posada en marxa de programes d’educació emocional, vegin els resultats i s’introdueixin de manera efectiva en la cultura del centre.
La creació d’espais de diàleg, assessorament i d’intercanvi de l’equip docent, són recursos que poden contribuir i han de permetre fer un acompanyament tant al mestre que té algun alumne que preocupa, com al tutor que té un grup conflictiu, aquestes i altres, són accions que es poden realitzar de manera continuada. No ens hem d’oblidar que el lideratge d’aquests espais és de l’equip directiu però amb la implicació de tot l’equip docent. Segons Debarbieux (2019) els efectes que té sobre una organització comunitària de la feina d’equip, acompanyada de la participació dels diferents agents educatius, té factors de protecció tant cap als alumnes com per als docents. Per tant, recau en aquest aspecte una importància especial els espais educatius per compartir des de mirades conjuntes cap als alumnes, metodologies, estratègies a l’aula fins al testatge de noves propostes educatives. De la mateixa manera, proporciona seguretat en els professionals l’espai compartit, la creació conjunta de la missió i visió d’escola i el sentiment de pertinença al centre.
Benestar a la comunitat i al món local
En l’àmbit comunitari també podem intervenir per aconseguir aquest benestar per a la vida i al món educatiu. Ser ciutadans actius, participatius, crítics, responsables i compromesos. Implica el reconeixement dels mateixos drets i deures, la participació efectiva i democràtica, l’exercici de valors cívics i el respecte cap als valors multiculturals. Aquesta ciutadania es desenvolupa a partir del context local, però s’obre a contextos més amplis (autonòmic, estatal, europeu, internacional i global) (Cabero et al., 2024).
Necessitem estratègies locals per promoure el creixement d’aquesta ciutadania compromesa, per aconseguir els nostres objectius. Per això ens cal entendre també que, a partir de les nostres intervencions, dels nostres projectes i serveis, podem afavorir o acompanyar aquests processos de generació de vincles comunitaris (Castillo, 2021). Socialitzar l’educació emocional és una tasca municipal.
Per tant, hem de tenir present com en l’àmbit local s’influencia pel benestar dels ciutadans i això ens condueix a pensar i reflexionar sobre els projectes comunitaris que des de les administracions locals desenvolupem. Acompanyar des de la proximitat i donar resposta a les necessitats, estar present i atent als desitjos i anhels que rebem de la població en les diferents etapes vitals. Per això, la construcció d’espais comunitaris emocionalment saludables, on hi hagi lloc per a poder preguntar, interrogar i dialogar amb la comunitat, ens permetrà ajustar-nos als objectius plantejats.
Reflexions finals
Com a punt final, compatim algunes reflexions que ens poden inspirar per al desenvolupament dels programes educatius que dissenyem o impulsem. Tenim present la prevenció i la potenciació del benestar emocional de les persones a les quals va dirigit? Donem importància a l’educació integral centrada en l’alumne com a persona? Quin percentatge de projectes educatius té present l’educació emocional i el desenvolupament de les competències emocionals de la comunitat educativa? Què caldria per incrementar aquest percentatge? Quina té la prevenció com el seu objectiu principal?
Ja ho deia Aristòtil, educar la ment sense educar el cor no és educació en absolut. Així que ens queda molt camí per fer i sentir.
Referències bibliogràfiques
Bisquerra Alzina, R., García Navarro, E., Ángel Castel, J.C. (2018). Educació emocional i benestar. Barcelona: Editorial UOC
Cabero, M., Bisquerra, M. i Bisquerra, R. (2024). El benestar a l’adolescència. Diputació de Barcelona.
Castillo, R. (2021). Acción social y comunidad, entre la niebla y la posibilidad. Barcelona: Editorial UOC.
Debarbieux, Eric i Blaya, Catherine (2009). Clima escolar i prevenció de la violència. Educar [Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona], 43, 31-41.
Ministerio de Educación, Formación Profesional y Deportes. (2023). PISA 2022 Programa para la Evaluación Internacional de los Estudiantes Informe español [informe educatiu]. Secretaría de Estado de Educación Dirección General de Evaluación y Cooperación Territorial Instituto Nacional de Evaluación Educativa.
El Diari de l’Educació, 2025