Des de l’època dels grecs, de la mà de Plató, s’observa la necessitat d’educar la persona en i per a la societat. A partir d’aquesta idea, comencen a sorgir recursos i iniciatives que permeten ajudar i/o acompanyar aquells que ho necessiten dins dels diferents col·lectius. Això mostra com l’educació social, disciplina objecte d’aquest post, és una forma de treballar que es té en compte des de temps remots.
Avui dia, molta gent no coneix aquesta professió o no és conscient de la necessitat que existeix de tenir aquestes figures en l’actualitat. L’educació social és una disciplina pedagògica que busca acompanyar les persones en el seu dia a dia, facilitant-los les eines necessàries per al seu desenvolupament en societat. Els qui s’embarquen en l’aventura de fer aquests estudis són conscients que han de travessar la línia (invisible) d’allò personal i allò professional, bolcar la seva vida en els col·lectius en risc d’exclusió, des de la immigració, la violència de gènere, persones sense llar, tercera edat, nens, adolescents, diversitat funcional… fins a intentar, a poc a poc, introduir-se en les escoles. A més, té les funcions de: transmetre, desenvolupar i promocionar la cultura, conèixer, analitzar i investigar els contextos, mediació, generar xarxes i dissenyar, implementar i avaluar programes i projectes.
L’últim àmbit esmentat, els centres educatius, és el menys accessible per als educadors, doncs es considera que no és necessari perquè existeixen altres figures com el psicòleg, orientador… però les seves funcions no tenen res a veure amb les que un educador podria representar. Dins la Ley de protección a la infancia y a la adolescencia frente a la violencia, Ley Orgánica 8/2021, de 4 de junio, s’esmenta la necessitat que existeixi, als centres, la figura del coordinador o coordinadora de benestar i protecció. Aquest s’encarregaria de crear plans sobre prevenció, detecció i protecció, vigilar l’atenció als alumnes, promoure formes de mediació… entre moltes altres coses. Tenint en compte les funcions de l’educador mencionades anteriorment, seria el professional correcte per representar aquest càrrec. Malgrat això, hi ha molt rebuig perquè pugui portar-se a terme.
L’àmbit de l’educació formal és el menys accessible per als educadors socials, perquè existeixen les figures del psicopedagog i l’orientador, però les seves funcions no tenen res a veure amb les que pot representar un educador
La societat actual podria considerar-se més igualitària respecte a altres etapes de la història. No obstant, s’observa, dia rere dia, un gran nombre de desigualtats de diversos tipus. És cert que els educadors socials no són herois ni busquen arreglar el món, però el fet de poder comptar amb aquesta figura dins de les diferents comunitats permetria que moltes persones que es troben en algun tipus de necessitat o de situació desfavorable poguessin sentir-se acompanyades i arribessin a trobar allò que els permetés superar la dificultat.
L’exemple clar que els educadors socials són una figura poc reconeguda dins del món laboral i social el vivim els qui decidim dedicar-nos a aquesta professió cada vegada que diem quin és el nostre ofici. Molt poca gent sap què és un educador social. Les respostes més quotidianes són: “Llavors, estudies per a professora”, “treballaràs amb la gent del carrer”, “o sigui, treballador social”. O, simplement, els ho expliques, assenteixen, però veus que no arriben a captar quin és el nostre paper dins la societat.
Quelcom molt comú que acostuma a donar-se en la nostra professió és el fet que existeix un gran volum d’intrusisme laboral. En el poc temps que porto en aquest món he compartit treball amb psicòlegs, treballadors socials, filòsofs, pedagogs… que malgrat poden entrar en l’àmbit social, no haurien d’ocupar la plaça que li correspon a un educador social.
Conclusions
- Un educador o educadora orienta els diferents col·lectiu socials.
- Un educador o educadora no ajuda, acompanya.
- Un educador o educadora és necessari dins dels instituts per acompanyar l’alumnat.
- Aquests professionals busquen la construcció d’una societat més justa i per això necessiten comptar també amb la participació de tota la societat.
Bibliografia
- Álvarez Fernández, A. (2017). El desempeño profesional del educador y la educadora social: funciones, competencias y creencias de autoeficacia.
- COPESPA. (s. f.). Copespa. http://www.copespa.com/
- Historia de la Educación Social. (s. f.). OCE Social.
- Ley Orgánica 8/2021, por la cual se aporta protección a niños y adolescentes frente a la violencia, 4 de junio de 2021
