On ha quedat allò natural de l’aprenentatge en un sistema que mesura, avalua, comptabilitza, vigila, reprimeix, obliga i connecta virtualment tot un contingut a través d’unes matèries i sota el paraigua d’un currículum?
Quin paper compleix realment una aula i el seu professor entre quatre parets, una pantalla interactiva i multitud de material prefabricat i fungible, en relació amb el vincle amb el nostre planeta i la interacció que tenim amb ell?
«No hi ha un planeta B, no hi ha un planeta bla, bla, bla» Greta Thunberg
Avui, la neurociència i altres disciplines científiques ens donen una resposta clara de com aprèn el cervell i de com no hi ha res més natural que l’aprenentatge a través del joc. És més, res no caracteritza més els éssers humans en relació amb altres animals, que la seva capacitat per aprendre i transmetre aquest aprenentatge. La pregunta, una altra més per portar-te a la reflexió, seria el què, el perquè i el com aprendre?
«…ens trobem a les portes d’una cultura nova, d’una cultura basada en el cervell» Francisco Mora
No hi ha millor manera de reflexionar que generar preguntes. Les plantejades, sense ànim de buscar el conflicte, sigui amb l’avaluació, les notes o la tecnologia, només pretenen posar sobre la mirada del lector o la lectora, sobre un qüestionament que té a veure amb l’educació. I és que, sense voler estem, vulguem o no, involucrats en un canvi de paradigma en l’educació i en aquest cobra, cada cop més importància, processos naturals d’aprenentatge i ambients naturals com a contextos per a aquest.
«El joc és l’activitat per excel·lència a través de la qual aprenen els nens moguts per la sorpresa (…) en què els nens poden donar curs a la seva curiositat. En definitiva, aprendre des de dins cap a fora» Catherine L´Ecuyer
Segurament recordis que, fa tan sols uns mesos, vam poder veure a tots els mitjans de comunicació com polítics de grans i petits països, així com activistes d’un i altre costat del món, unien les seves veus amb demandes, exigències, promeses i compromisos amb quals aconseguir un canvi de rumb en la lluita contra el canvi climàtic. Hem pogut ser partícips de la il·lusió i esperança, així com de la frustració i decepció, en base a la interpretació que cada persona feia dels objectius assolits per part de l’anomenada cimera COP26. —I ara ve el déjá vu— I és que, sense voler estem, vulguem o no, involucrats en un canvi de paradigma social on el medi ambient i la natura, cada cop té més importància.
«Si hagués de triar una paraula per definir el moment social triaria CANVI (…) L’escola que vull amb ulls de societat és una escola que prepari per al CANVI» Mar Romera
Sigui com sigui, totes aquestes qüestions que plantejo, així com aquests canvis de paradigma social i educatiu, entre d’altres, pensem en la importància d’una educació natural on l’aprenentatge es desenvolupi tenint en compte la natura.
Des de l’època industrial arrosseguem un enfocament educatiu, social, polític i de qualsevol altra índole, que ens ha anat separant, a poc a poc, de la nostra natura com a éssers vius, del nostre vincle amb allò natural i amb la natura mateixa. Ens hem submergit en un desafiament d’experiències gens naturals, que influeixen en nosaltres i que fan que visquem i aprenguem al paraigua d’una societat on el silenci, la quietud i la foscor són les pèrdues més notables de la nostra condició com a éssers vius.
«Si seguim per aquest camí de desinterès i desconnexió de la natura, en un moment de creixent pèrdua de la biodiversitat i escalfament global catastròfic, les conseqüències del nostre analfabetisme ecològic seran encara més perilloses» Lucy Jones
Ara, i després de l’aparició d’un virus que ens va deixar en “escac” fent-nos reflexionar al voltant de com som d’insignificants per a la natura i el molt que la necessitem, tenim l’oportunitat de redirigir, recolzats per les últimes investigacions científiques, el nostre rumb davant del canvi de paradigma educatiu i social que s’està gestant. I per això necessitem revaloritzar el que és realment important en l’educació, que no són els coneixements aïllats i segmentats, sinó la seva integració en un context natural. Necessitem valorar i estendre la importància de les matèries oblidades, l’educació física, la música i les arts, al mateix nivell que les ciències, les matemàtiques o les llengües. Necessitem que l’aula trenqui les barreres, els murs i les parets, formant part indispensable del coneixement, l’exterior, el carrer, el barri, les famílies i, especialment, la natura.
«L’escola està canviant, i nosaltres, mestres, hem de convidar a les famílies a formar part d’aquest canvi i ensenyar-los què fem diferent» Francesc Vicent Nogales Sancho
I sí, també ha de ser-hi present la tecnologia en suport a la natura. Perquè no consisteix en una lluita “tecnologia vs natura”, sinó en la recerca d’un equilibri on una es recolzi en l’altra, però sempre tenint en compte les necessitats veritables dels nens i nenes en funció del seu desenvolupament neurobiològic.
Necessitem que, en l’aprenentatge, prevalgui l’exposició a la llum solar, la manipulació i l’experimentació, especialment a l’etapa primària per, posteriorment i una vegada les connexions neuronals estiguin completes per enfrontar-s’hi, s’hi incorpori l’ús responsable de la tecnologia com a suport per a una vida més segura davant del seu ús, que no abús. Ens cal reforçar, en primer lloc, la construcció d’una identitat ferma, d’un “jo” biològic i natural, per després configurar un “jo” virtual, conscient i controlat
«Hem creat un entorn per al qual no estem preparats, i hem començat a patir les conseqüències. No només nosaltres, sinó també tot el nostre medi ambient» Guillermo Cánovas
Per això… i si exigim una educació natural l’aprenentatge de la qual es realitzi tenint present la natura?
Bibliografia
- Catherine L ́Ecuyer. (2014). Educar en el asombro. Barcelona: Plataforma actual, pp. 75-79
- Francesc Vicent Nogales Sancho (2020). Escuela y familia: Misión Im Madrid: Ediciones Khaf, pp. 14
- Francisco Mora (2013). Neuroeducación. Solo se puede aprender aquello que se ama. Madrid: Alianza, pp. 19
- Guillermo Cánovas (2015). Cariño he conectado a los niños. Bilbao: Ediciones Mensajero, pp. 230-231
- Greta Thunberg (2021) Entrevista para el programa “Salvados” de La Sexta. Recuperado de: https://www.lasexta.com/temas/salvados_greta-1
- Lucy Jones (2021). Perdiendo el Edén. Por qué necesitamos estar en contacto con la naturaleza. Barcelona: Gatopardo Ediciones, pp. 72
- Mar Romera (2019). La escuela que quiero. Barcelona: Destino, pp. 95-97
