L’exposició Transitar fa una parada al Saló de l’Ensenyament

L’expo Transitar, que es va estrenar el gener al Centre d’Arts Santa Mònica, fa una parada del 20 al 24 de març al Saló de l’Ensenyament, abans de seguir el seu trànsit itinerant per diversos municipis de la demarcació de Barcelona. En mig de la voràgine d’estands amb l’allau d’ofertes d’educació superior, la proposta de l’exposició convida a la pausa i la introspecció: parar, respirar, reflexionar, fugir de la immediatesa de la tria. Orientar-se, recorden els organitzadors, “vol dir esbrinar el camí a seguir o crear-ne un de propi. És una competència necessària al llarg de tota la vida, quan transitem d’una etapa a una altra, per afrontar canvis i davant moments vitals d’inflexió”.

El muntatge expositiu consisteix en una casa tridimensional que desplega les seves parets en forma de panells i llindars articulats, creant un laberint multicursal per l’espai. El projecte s’ha entès com un espai reflexiu, centrat en la persona, com a subjecte que ha de transitar per un món canviant. I la necessitat de fer-ho amb brúixola.

Segurament el millor resum del muntatge l’ha fet Gemma Guasch, comissària de l’exposició juntament amb Josep Asunción: “Hem creat una metàfora de l’ésser humà com una casa i l’eix troncal de l’exposició és confrontar-se amb aquesta casa. Tenim els somnis a les golfes i al soterrani el malestar per allò que no som capaços de fer. I al mig, la realitat. La casa és el coratge, hi pots transitar, per les seves portes i finestres, que són les competències, i pots situar-te lliurement cap on vulguis anar”.

Un procés creatiu participatiu

L’exposició desplega els seus continguts per la casa, distribuint-los per càpsules independents que en realitat estan estretament interrelacionades, ja que tracten aspectes d’aquest món canviant, de l’autoconeixement de la persona, i de la navegació que la persona fa per aquest món canviant. Cada plafó es correspon a un dels temes de l’exposició: somnis i realitats; un món canviant; qui ens orienta; les condicions de l’entorn; la tria; adquirir competències; l’itinerari vital; conviure amb l’èxit i el fracàs; un ecosistema en xarxa; formar-se al llarg de la vida; i la infoxicació.

Els plafons tenen dues cares. En una hi ha una il·lustració que es correspon al tema del plafó, i en l’altre hi ha texts i fotografies de les dinàmiques que es van fer en la fase processual prèvia a la exposició. Això va tenir lloc el 2017 i va incloure un procés creatiu i participatiu de proximitat a quatre municipis de la demarcació de Barcelona (Sant Vicenç dels Horts, Vilafranca del Penedès, Centelles i Badia del Vallès). Aquest treball creatiu es va traduir en la organització de diversos tallers en els quals van participar 20 recents graduats en belles arts, il·lustració i disseny. En sintonia amb aquesta intencionalitat orientadora es van triar persones per a les quals aquesta fos la seva primera experiència professional i laboral.

Segons explica Jordi Plana, gerent de l’àmbit d’educació de la Diputació, “vivim interconnectats en una xarxa que ens permet compartir, relacionar-nos i aprendre. Un node està connectat amb un altre, i aquest amb el següent i amb un més de manera infinita. El món és local i global. La vida que ens rodeja és un ecosistema en xarxa. Si observem el nostre entorn, veurem una comunitat en moviment permanent, un grup humà amb funcions molt diverses que ens pot orientar i ajudar a construir la nostra casa”.

Cap vida té un itinerari predeterminat, sinó que el camí es fa caminant (com deia Machado). Els testimonis recollits pels organitzadors corroboren aquesta idea. La Pilar Soler, de Vilafranca, no va poder estudiar de jove i ho va voler fer un cop jubilada, fins al punt que es va llicenciar en Història als 60 i doctorar als 72. La Marta Hernández estudia un cicle formatiu de comerç a Badia del Vallès, i ens explica que es penedeix molt de no haver-se tret l’ESO quan era jove, però segueix tenint somnis i vol redreçar el rumb. Ricard Garcia va ser camioner durant molts anys, especialitzat en el transport d’obres d’art, però amb la crisi l’empresa el va convidar a fer-se autònom o marxar, i va optar per la segona opció, i des d’aleshores és carnisser “i molt content”.

En aquest sentit, tampoc la visita té un itinerari preestablert. Cadascú transita per la casa seguint camins diferents, com la vida mateixa. El full de sala està concebut com un mapa, amb propostes d’activitats i pistes de lectura a cadascun dels panells. No és imprescindible seguir-lo per a comprendre l’exposició, però és una eina clau per anar més enllà de la visita tradicional.

Visites i activitats dinamitzades

A banda de les visites que cadascú pot fer al seu aire, el programa també inclou visites interactives i activitats dinamitzades. Durant tots els dies que duri el saló, se’n faran cinc pel matí i cinc per la tarda (excepte diumenge, ja que el saló només està obert pel matí). Aquestes són les activitats:

Activitat 1 – Les condicions de l’entorn

La família, els amics, les modes, l’economia,… són factors que ens influeixen. Conèixer l’entorn i com ens afecta, en positiu i en negatiu, ens ajuda a enfocar el nostre projecte de vida. Treballarem amb emoticones per tal de descriure el nostre entorn i enfocar la tria a l’hora d’orientar-nos.

Activitat 2 – Adquirir competències

Calen eines per a navegar per un món canviant; aquestes eines són les competències. Hi ha competències “dures” (hardskills), que ens donen coneixements, destreses i habilitats, i també competències “toves” (softskills), que ens donen adaptabilitat, creativitat o empatia. Treballarem la tècnica del diagrama de l’aranya per analitzar-les  respecte els nostres objectius.

Activitat 3 – Somnis, realitats i malestars

La casa, on som nosaltres mateixos, esdevé una bona metàfora per l’autoconeixement. Si ens preguntem sobre els nostres somnis, realitats i malestars, obtindrem petites pistes per a conèixer-nos millor i saber on som. Ho farem de forma creativa, a partir de la proposta: “imagina una casa”.

Activitat 4 – Conviure amb l’Èxit i el Fracàs

Fracàs i èxit són dues cares de la mateixa moneda. No hem de tenir por de caure. L’important és aixecar-se. Sovint avancem perquè ens empeny un èxit, sovint perquè ens empeny un fracàs. A partir d’una  senzilla dinàmica, descobrim que podem obtenir guanys de les experiències  viscudes identificant els guanys obtinguts en experiències d’èxit i de fracàs.

Activitat 5 – La Infoxicació

Informació + intoxicació = infoxicació. Ens convé aprendre a seleccionar i a destriar la informació i aquest és un dels gran reptes de la navegació. Hem de potenciar el pensament crític és vital. Per comprendre els perills, els símptomes i com prevenir la  infoxicació proposem  que busquis les paraules  a la sopa de lletres.