Les polítiques públiques orientades a l’equitat a la ciutat de Barcelona en els darrers anys han suposat una millora dels resultats acadèmics de l’alumnat en situació de vulnerabilitat socioeconòmica, així com l’augment de la participació en activitats extraescolars, la reducció de la segregació escolar i la disminució de l’abandonament escolar prematur.
Aquestes són algunes de les conclusions de l’Informe d’Oportunitats Educatives 2024, elaborat per l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, que es realitza cada dos anys des del 2016 i que s’ha presentat en un acte públic a tota la comunitat educativa organitzat per Consell de l’educació i el Consell de la Formació Professional de Barcelona.
L’estudi es divideix en sis blocs en els quals s’aprofundeix sobre l’evolució històrica de l’equitat educativa en la petita infància, els ensenyaments universals, la segregació escolar, els ensenyaments secundaris postobligatoris, l’educació fora de l’horari lectiu i al llarg de la vida, i els resultats acadèmics. Aquest últim apartat s’incorpora per primera vegada en aquest informe.
Millora dels resultats acadèmics
L’alumnat en situació de vulnerabilitat en centres públics de la ciutat de Barcelona ha experimentat una millora de les Proves de Competències Bàsiques (PCB) en els darrers anys, passant del 60,7 en el curs 2020-21 al 66,7 en el 2023-24.
Es tracta d’un increment superior al de l’alumnat en situació de vulnerabilitat dels centres concertats (del 67,6 al 71,9), i de la resta d’estudiants als centres públics (del 70 al 72,5) i concertats (del 76,1 al 77,1).
En comparació amb el conjunt de Catalunya, aquests resultats són sensiblement millors que la mitjana catalana, especialment a primària, per la qual cosa l’informe assenyala que hi ha un avenç positiu des de la perspectiva de l’equitat educativa.
Per continuar en aquesta línia, l’estudi recomana augmentar el finançament de l’educació pública fins al 6%, tal com preveu la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), fomentar l’estabilitat dels equips docents i dels claustres, reduir les càrregues burocràtiques i implementar mesures d’individualització de l’aprenentatge per atendre millor la diversitat de l’alumnat.
Més places a les escoles bressol municipals
Pel que fa a la criança en la petita infància, un dels factors que ha contribuït a millorar l’equitat educativa a la ciutat comtal és l’ampliació de la cobertura teòrica de l’escolarització del grup d’edat 0-3 anys, que ha passat del 18,5 del curs 2013-14 al 26% del curs 2024-25.
Aquesta situació s’explica per la davallada demogràfica i per l’increment de les places de la xarxa de les Escoles Bressol Municipals (EBM), que ha obert prop de 1.000 places en l’última dècada. La taxa de demanda atesa de les EBM en el curs 2024-25 és d’entre el 65% i el 66%, de manera que més de la meitat de les famílies que demanen una plaça poden matricular-s’hi.
A més, el sector públic escolaritza 7 de cada 10 infants en l’etapa de la petita infància en els districtes de Sant Andreu, Sant Martí, Horta-Guinardó i Nou Barris. A Ciutat Vella, pràcticament la totalitat de l’escolarització de 0-3 anys es troba en el sector públic. Les taxes d’escolarització varien segons l’edat: el 13,9% dels infants entre 0 i 1 any estan escolaritzats, així com el 57,1% entre 1 i 2 anys, i el 72,9% entre 2 i 3 anys.
Tot i això, persisteixen les desigualtats, ja que les taxes són especialment baixes al districte de Ciutat Vella, on només 1 de cada 4 infants de 0 a 2 anys està escolaritzat, i en el cas de l’alumnat de nacionalitat estrangera la xifra arriba al 15%.
Baixa l’abandonament escolar prematur
El bloc temàtic sobre els ensenyaments secundaris postobligatoris indica que hi ha un augment de l’accés a l’educació secundària, sobretot en els cicles formatius de grau mitjà. Aquest fet s’associa a la reducció de l’AEP, que ha caigut del 14,8% del jovent de 16 a 24 anys al 7,7% en deu anys.
Encara, però, persisteix la manca de places en els Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS) públics, on hi ha dues sol·licituds per plaça. La situació és pitjor en els estudis de l’àmbit de la Salut i l’Atenció a les Persones, per la qual cosa s’ha impulsat la posada en marxa de l’Institut d’FP Sanitària Sant Pau i s’ha ampliat l’oferta d’FP a l’Institut Hospital del Mar FP Sanitària.
Planificar l’oferta de l’FP a Barcelona requereix tenir en compte el seu paper com a capital metropolitana d’aquest àmbit educatiu, inspeccionar la qualitat de l’oferta i regular amb més rigor els ensenyaments d’FP a distància. Igualment, l’informe aconsella reforçar l’Escola municipal de Segones Oportunitats ampliant-ne el nombre de centres i incorporar la perspectiva inclusiva als ensenyaments secundaris postobligatoris.
Reforç de les beques en extraescolars
En l’apartat dedicat a l’educació més enllà del temps escolar i al llarg de la vida, l’informe certifica que any rere any s’ha anat superant l’impacte negatiu provocat per la crisi de la Covid-19. El 2024 es van atorgar 22.278 beques de la Campanya de Vacances d’Estiu (CVC) per import de cinc milions d’euros, i els districtes més beneficiats van ser Nou Barris, Sant Martí, Sants-Montjuïc, Sant Andreu, Ciutat Vella i Horta-Guinardó.
En aquesta mateixa línia, es van atorgar 1.887 ajuts econòmics per a les Tardes Educatives, especialment als barris de renda mitjana més baixa, i 17.534 per extraescolars esportives. Si bé les xifres marquen una tendència positiva gràcies al suport municipal, les desigualtats continuen. Com a mostra, vuit de cada deu infants nascuts a Espanya practiquen algun esport en les extraescolars, dada que baixa fins a sis de cada deu en el cas dels nascuts fora d’Espanya.
Una de les polítiques del consistori és precisament la transformació de l’espai públic de Barcelona com un espai educador, lúdic i saludable, que sigui lloc de trobada, joc i vida comunitària, posant en valor la necessitat de seguir potenciant programes que ajuden a reduir la desigualtat, contribueixen al desenvolupament de les infàncies i afavoreixen la inclusió social. Es tracta de polítiques educatives a potenciar perquè són garanties d’equitat i trenquen les barreres d’accessibilitat.
L’informe recomana potenciar la interrelació entre les diverses dimensions del ‘fora escola’, l’escola, el barri i la comunitat, continuar amb les ajudes econòmiques, simplificar els tràmits i ampliar les iniciatives per fer de Barcelona una ciutat educadora més enllà del temps escolar.
Cau la segregació escolar
Un dels grans avenços des del punt de vista de l’equitat educativa és la reducció de la segregació escolar, tot evitant la concentració de l’alumnat amb necessitats educatives específiques i de nacionalitat estrangera als centres públics. L’índex de dissimilitud, que mesura la segregació escolar, mostra una disminució entre els cursos 2020-21 i 2023-24, tot baixant del 0,49 al 0,39 a Educació Infantil i Primària, i del 0,44 al 0,34 a Educació Secundària.
Tot i una millor distribució blogal de l’alumnat, els centres de titularitat púnlia continuen concentrant, de manera desproporcionada, l’alumnat de nacionalitat estrangera: a primària, el percentatge és del 18,9% i del 25,5% en els centres privats i públics, respectivament, i a secundària, del 16,7% i del 22,9%.
Disminueix la repetició escolar
En l’àmbit dels ensenyaments universals, que inclouen Educació infantil de 2n cicle, Primària i ESO, l’estructura educativa de Barcelona s’ha caracteritzat per un creixement sostingut del sector públic en els últims anys. Com a dades rellevants, destaquen que la repetició de l’alumnat de 4t d’ESO s’ha reduït en 5,5 punts percentuals, passant del 19,6% al 2021-22 al 14,1% al 2023-24. El mateix curs, el 75,3% ha promocionat sense assignatures pendents, una xifra més alta que el 71,1% del conjunt de Catalunya.
Encara queda feina per fer, i és que la promoció sense assignatures pendents al llarg de l’ESO es correlaciona amb les condicions socioeconòmiques: en els barris amb rendes més baixes, com a Nou Barris, la promoció és menor que ens els que tenen rendes més altes, com Sarrià-Sant Gervasi.
Per combatre els indicadors negatius, s’aconsella planificar l’oferta educativa en base a prospectives demogràfiques, adequar els concerts educatius basant-se en les necessitats actuals i futures de la ciutat, continuar afavorint l’escolarització de proximitat i augmentar els recursos materials, tècnics i personals per implementar amb garanties el Decret d’Inclusió.
El Diari de l’Educació, 2025