Avui, saber interpretar la realitat és tan vital com saber llegir-la. En un món on la sobreinformació sovint amaga la complexitat de les coses, l’escola s’encara al deure de transcendir la simple transmissió de dades. El repte és majúscul: com podem ensenyar l’alumnat a qüestionar les fonts, a commoure’s davant de realitats alienes i, en última instància, a forjar-se una veu pròpia? La plataforma Nextus sosté que la clau es troba en la potència del llenguatge audiovisual i, de manera específica, en el cinema documental.
Fruit de l’experiència acumulada en l’ecosistema del DocsBarcelona, Nextus s’allunya de la idea d’un simple magatzem de vídeos per convertir-se en una eina pedagògica amb propòsit. Està dissenyada per a aquells docents que busquen transformar l’acte de mirar en un procés d’aprenentage actiu i compartit. Com recorda el seu equip impulsor, portar el documental a l’aula no és convidar a la contemplació passiva, sinó obrir un espai on l’objectiu principal és «generar preguntes i contrastar mirades».
Una eina contra el visionat passiu
Un dels problemes històrics de l’audiovisual a l’escola ha estat la passivitat: apagar els llums i deixar que la pel·lícula corri mentre els alumnes es desconnecten. Nextus trenca aquesta dinàmica oferint més de 1.500 clips i recursos pedagògics segmentats. Més que oferir llargmetratges d’una durada sovint inabastable per al ritme de les classes, la plataforma posa a l’abast del docent una selecció de càpsules d’alta qualitat. Són peces breus i incisives que actuen com a disparadors temàtics en matèries tan diverses com les ciències socials, l’ètica, el medi ambient o les llengües.
Aquesta proposta metodològica, sostinguda per CRITIC, el sistema educatiu propi de Nextus, s’articula sobre tres eixos fonamentals que garanteixen el rigor de la intervenció a l’aula:
- Contextualització: Cada fragment s’emmarca amb precisió dins d’un tema curricular concret, assegurant que el recurs visual tingui un sentit ple en el pla d’estudis.
- Anàlisi: Es plantegen activitats dissenyades per despertar el pensament crític i ensenyar l’alumnat a desxifrar la intencionalitat de les imatges.
- Debat: El documental deixa de ser un objecte tancat per esdevenir el centre d’una conversa on l’argumentació i l’escolta activa prenen el protagonisme.
Alfabetització mediàtica en temps d’algoritmes
Nextus ofereix als docents la possibilitat de treballar l’alfabetització mediàtica de manera transversal: des de la identificació del punt de vista de qui mou la càmera, la intencionalitat del relat, fins a la comprensió de com s’articulen les emocions en la construcció d’una realitat enregistradda.
Aquesta proposta, que ja batega amb èxit en un miler de centres educatius europeus, s’alinea amb les competències essencials del nostre temps: el pensament crític, la competència digital i una consciència global que ens connecta amb l’altre. Aquí, el documental no arriba per jubilar el llibre de text, sinó per dotar-lo de cos i de veu, enriquint el currículum amb narratives que transformen la distància dels continguts en una implicació real i tangible de l’alumnat.
Facilitats per al dia a dia del docent
A diferència d’altres experiments digitals que moren per la seva pròpia complexitat, Nextus ha entès el cansament del docent. En una pirueta que barreja l’eficàcia tecnològica amb la sensibilitat humanística, la plataforma permet integrar clips directament a l’ecosistema de Google o Moodle, facilitant que el professor pugui dedicar el seu temps a l’anàlisi i no a la lluita contra el programari. És una tecnologia «amable», silenciosa, que es posa al servei del docent.
Una aula connectada amb el món
Al capdavall, la irrupció del documental a l’aula permet enderrocar els murs que sovint separen la pissarra de la vida. Ja no es tracta d’estudiar la realitat com un concepte abstracte o una lliçó per memoritzar, sinó d’acostar-se a la pell d’experiències humanes que ens obliguen a posicionar-nos davant la diversitat i el conflicte.
Nextus ens recorda que el cinema de realitat no és un ornament, sinó una finestra que, en obrir-se, ens obliga a reenfocar la mirada per comprendre el món. Així, el documental esdevé l’oxigen necessari per a una escola que no es conforma amb instruir, sinó que aspira a formar ciutadans capaços de mirar el món amb els seus propis ulls.
El Diari de l’Educació, 2026