La funció d’educar és una tasca compartida de tota la societat, no només de l’escola. Tampoc es limita a un període vital específic, sinó que el procés d’aprenentatge es du a terme al llarg i ample de la vida. En aquest sentit, les ciutats educadores expressen la voluntat de les ciutats i pobles de comprometre’s amb l’educació des d’una dimensió comunitària, entenent que només la cooperació i la convivència participativa fa ciutat.nnLa Diputació dona suport als ajuntaments de la demarcació perquè, com a ciutats educadores, exerceixin un lideratge compartit i treballin per tal que el conjunt de la ciutat activi la seva capacitat educadora, que és múltiple i heterogènia. Tothom s’ha de sentir protagonista d’un projecte educatiu del municipi que ha d’afavorir el sentiment de pertinença a la ciutat: ciutats més justes, cohesionades i integradores.nnLa Carta de les Ciutats Educadores i el concepte “ciutat educadora” van néixer com a resposta al model d’educació tradicional, per aportar una nova visió: la ciutat com a espai per transformar a partir de l’aprenentatge col·lectiu, i s’entén que el dret a la ciutat educadora és una extensió del dret fonamental de totes les persones a l’educació.nnSense oblidar la importància de l’aprenentatge i l’èxit educatiu de les persones, la ciutat educadora busca millorar la qualitat de vida de la ciutadania, transformant els espais i entorns urbans a partir de l’aprenentatge col·lectiu.nnLa pandèmia ha posat sobre la taula un debat ambivalent: d’una banda, fa evident les dificultats per desenvolupar l’educació des de la mirada de l’entorn, on la vida en societat està tenint tantes dificultats. També ha posat de manifest, però, la importància d’aquest àmbit de relació comunitària i el fet que la ciutadania ha trobat a faltar el contacte directe amb la resta d’habitants del seu barri, del seu poble, de la seva ciutat.nnA més, la crisi de la COVID-19 ha impulsat la reflexió sobre la difuminació de les fronteres entre les diferents educacions que es donen a la ciutat, així com sobre el reforçament o l’establiment de nous vincles entre els diferents temps, espais i agents educatius.nnnnDes de la Diputació de Barcelona es treballa amb els ajuntaments i altres governs locals per fer ciutats educadores. Se’ls acompanya en la definició i el desenvolupament dels seus Projectes Educatius de Ciutat i se’ls ajuda en les seves accions de planificació educativa.nnTres dècades després de l’aprovació de la Carta de les Ciutats Educadores, el món local està en disposició de donar un nou impuls al discurs municipalista. A partir de les aportacions fetes els darrers anys des de l’educació a temps complet, els municipis volen construir i consolidar ecosistemes educatius locals, amb la mirada posada en la lluita contra la segregació i en favor de la igualtat d’oportunitats educatives. Cal, doncs, reforçar un model de ciutats educadores on l’entorn (que és espai de trobada, recurs i agent transformador) connecti temps, espais, agents educatius i aprenentatges.nnLa Diputació reitera el seu compromís ferm de desenvolupar el model de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores a la província de Barcelona, entenent que l’entorn és espai de trobada, recurs i agent transformador, que el poble i la ciutat són agents educadors i que totes les iniciatives educatives han d’estar orientades a assegurar l’equitat i la igualtat d’oportunitats de la ciutadania.nn
nnMés informació a www.diba.cat/web/educacio/projecte-educatiu-ciutatnnAquesta acció de la Diputació de Barcelona respon, especialment, a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 4: “Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom”. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’Agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.
