Les escoles cooperatives a Catalunya tenen unes arrels profundes que es remunten als anys seixanta, quan en ple franquisme es van impulsar escoles autogestionades amb una proposta laica, progressista i catalana. Aquestes escoles es van inspirar en els models pedagògics de la Segona República i en metodologies innovadores com les de Maria Montessori o Gianni Rodari, recuperant així un enfocament d’aprenentatge actiu i participatiu, centrat en l’aprenentatge per l’experiència.
Amb l’arribada de la democràcia, moltes d’aquestes escoles cooperatives van integrar-se en el sistema públic, però algunes van optar per mantenir-se en el model cooperatiu per preservar la seva autonomia pedagògica. Així va néixer la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya (EscolesCoop), que avui continua promovent un ensenyament d’arrel democràtica i la transversalitat, l’estabilitat dels equips i l’experiència com a valors afegits. Al llarg del temps fins avui, s’han creat noves escoles sota aquest model.
Basats en una economia solidària i equitativa, són escoles inclusives, on tota la comunitat educativa pot participar en el projecte i tenen la voluntat d’oferir un servei públic i amb incidència social. L’autoorganització és fonamental per ser més independents i coherents en la presa de decisions col·lectiva.
La defensa i la responsabilitat d’educar des dels principis cooperatius fonamenten una visió única i significativa dins el panorama educatiu i que les ajuda, a la vegada, a ser més flexibles, resolutives i àgils davant dels reptes actuals que enfronta l’escola, com els reptes demogràfics, sanitaris, ecosocials, tecnològics o de benestar emocional. Reptes que poden abordar-se, precisament, des de l’essència del cooperativisme.
Vídeo “Descobreix l’escola cooperativa”:
El Diari de l’Educació, 2025