Al segle XIX, la formació musical a Barcelona era molt irregular i depenia del nivell socioeconòmic per poder accedir-hi. L’ensenyament privat i per part de l’església era predominant i hi havia una absència d’ensenyament públic i reglat.
Context de l’educació musical a Barcelona
Dos segles després, el passat mes de març, el Conservatori Municipal de Música de Barcelona, titularitat de l’Ajuntament de Barcelona, va celebrar 140 anys d’història. Amb motiu d’aquesta efemèride, la institució va preparar jornades de portes obertes i diverses activitats per connectar amb la gent i mostrar la història d’un lloc clau per l’aprenentatge de la música barcelonina.
El Conservatori va néixer l’any 1886 com la primera Escola Municipal de Música de la ciutat comtal creada per l’Ajuntament, amb l’objectiu d’estructurar l’educació musical pública a la ciutat. En aquells temps, la seu estava ubicada al carrer Lledó, encara lluny de l’actual i emblemàtica seu. Una dècada més tard, però, van haver de canviar d’espai i van passar a ubicar-se al Parc de la Ciutadella, al Castell dels Tres Dragons. No va ser fins a l’any 1928 que l’escola es va establir de manera definitiva a l’actual seu del carrer Bruc, en un edifici obra de l’arquitecte municipal Antoni de Falguera, que forma part de la ruta del Modernisme de la ciutat.
En aquest quasi segle i mig d’història, alguns dels moments claus del Conservatori van ocórrer durant la dècada dels 40, quan el centre es va convertir en el Conservatorio Superior Municipal de Música de Barcelona, oferint ensenyament fins a grau superior. Aquesta etapa va concloure al curs 2000-2001 moment en el qual el Conservatori va redefinir la seva missió acadèmica i va centrar els seus ensenyaments fins al grau professional. L’any 2004, va adoptar de manera definitiva el seu nom actual: Conservatori Municipal de Música de Barcelona.
En Manuel Iglesias Noguerol, conegut com a Lito Iglesias, violoncel·lista, és l’actual director del Conservatori des de l’any 2019 i, potser, una de les persones que millor coneix aquest centre d’ensenyament musical. Durant una llarga conversa amb ell, un dels fets que destaca és la llarga història del centre que dirigeix. “La idea que es va tenir en aquells temps era crear una escola de música per poder nodrir els músics professionals de la banda orquestra de la ciutat”, explica. El Conservatori ha tingut oportunitat de transformar-se amb el pas del temps i ara, arribats al moment actual, es té el ferm objectiu de poder recordar tota aquesta trajectòria i fer tot un seguit d’activitats durant tot l’any.
El Conservatori dins l’ecosistema musical de la ciutat
El Conservatori Municipal de Música de Barcelona ocupa una posició central dins l’ecosistema musical de la ciutat, no com una institució aïllada, sinó com una peça clau dins d’una xarxa educativa municipal encara més àmplia. Forma part de la xarxa municipal de centres educatius d’ensenyaments musicals que inclou també a les cinc escoles municipals de música, i que es gestiona des de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB).
El Conservatori, a més a més, té una funció singular: és l’únic centre municipal que ofereix el grau professional. “Formem part d’aquesta xarxa municipal i el Conservatori és l’únic centre que ofereix els ensenyaments de grau professional”, destaca Iglesias. Aquesta especificitat el converteix en una baula imprescindible entre la iniciació musical i els estudis superiors.
Lluny de funcionar aïlladament, el Conservatori es connecta amb múltiples agents del sector: des de les escoles de música -públiques i privades- fins a institucions superiors i escèniques. “Nosaltres formem part d’un itinerari que comença des de ben petits. Compartim reunions i projectes amb les altres escoles municipals de la ciutat i ens obrim a les escoles privades per tal que tothom pugui participar en les proves d’accés al Conservatori”, relata Iglesias.
A més a més, la institució ha reforçat en els últims anys les col·laboracions interdisciplinàries, especialment amb altres àmbits artístics. Aquest paper vertebrador consolida el Conservatori com un espai no només de formació, sinó també de connexió amb la vida cultural de Barcelona. Com a exemple, durant tot el curs acadèmic l’alumnat participa en diferents cicles de concerts gratuïts, amb una llarga tradició, que s’ofereixen a diferents espais emblemàtics del Conservatori com l’Auditori Eduard Toldrà, La Peixera, la Sala Vermella o també en altres concerts a diferents espais de la ciutat. A més, també, a nivell digital, ofereix des de la seva plana web, un projecte molt singular anomenat “Ràdio web Conservatori” on tothom qui vulgui pot escoltar un meravellós repertori sonor amb peces musicals interpretades per alumnat del Conservatori i altres, una veritable hemeroteca sonora. A més, d’altra banda, el Conservatori disposa i ofereix a la ciutat la seva Biblioteca com a espai de suport a l’aprenentatge i a la docència de la música i obert a tothom amb un ampli catàleg de partitures, referències bibliogràfiques i servei de préstec inclòs.
Al Conservatori també es desenvolupa el programa conegut com a Bruc Obert de formació musical adreçat a persones de més de divuit anys que vulguin tenir i mantenir, com a amateurs, contacte amb la divulgació i la pràctica musical.
Adaptar-se o quedar-se enrere: els reptes d’una institució històrica
En un context marcat per la transformació digital i els canvis socials, el Conservatori afronta un repte majúscul: continuar sent un dels òrgans vitals de l’ensenyament musical de Barcelona. En Lito ho resumeix amb claredat: “Els principals reptes són adaptar-nos als canvis socials, culturals, de tots tipus; i que la música continuï tenint sentit”.
La irrupció de les noves tecnologies, inclosa la intel·ligència artificial, està redefinint tant l’accés al coneixement com a les formes de crear i consumir música. Tot i això, el director del Conservatori defensa el valor insubstituïble de la pràctica musical: “Tocar un instrument és una activitat molt física, molt corporal. Això la intel·ligència artificial no ho pot substituir. També és evident que, la seva aparició, ha condicionat la nostra forma d’ensenyar, la forma d’aprendre i la forma d’accedir al coneixement”.
Un altre dels grans desafiaments és mantenir la rellevància de la música en una societat saturada d’oferta cultural. Malgrat la facilitat d’accés digital, l’experiència en directe continua sent clau: “La gent paga una entrada per escoltar música en viu (…) El concepte de proximitat és el que ens dona aquest sentir”, apunta Iglesias. Amb la mirada posada en el futur, la incertesa és inevitable, però ho és la voluntat d’adaptació: “El que hem de fer és estar preparats per adaptar-nos”.
Un model educatiu a cavall entre l’excel·lència i la flexibilitat
El model d’ensenyament del Conservatori combina rigor acadèmic i adaptació individual. Dirigit principalment a estudiants d’entre 12 i 18 anys, el grau professional ofereix una formació reglada que pot obrir la porta als estudis superiors, però que no es limita a aquesta finalitat.
“Estudiar al Conservatori no vol dir dedicar-se a la música professionalment perquè els 12 anys és una edat molt primerenca”, matisa el director, que aprofita per reivindicar el valor formatiu global d’aquests estudis. “Faria un paral·lelisme amb els ensenyaments d’activitats esportives. Quan els joves comencen han de tenir un suport especial, mantenir un compromís que requereix una continuïtat, un temps i un esforç. El grau professional garanteix un marge per tal que es puguin realitzar uns ensenyaments més profunds, que poden conduir o no a un grau superior”.
Un dels trets més destacables per part d’Iglesias és la classe individual d’instrument, que encara avui dia es manté, destacant la gran adaptació que hi ha al perfil de cada alumne. A més a més, aquest treball individual es complementa amb la pràctica col·lectiva, essencial per al desenvolupament musical i humà. Orquestres, conjunts i activitats de grup fomenten competències com el treball en equip i la cohesió.
El Conservatori també aposta per formar músics versàtils, capaços d’adaptar-se a un entorn canviant. “El que és important és tenir un perfil propi i alhora molt adaptable”, ressalta Iglesias.
En definitiva, el Conservatori Municipal de Música de Barcelona es presenta avui com una institució que ha sabut evolucionar sense perdre l’essència fundacional: garantir l’accés a una educació musical pública, rigorosa i de qualitat. El projecte ha esdevingut un pilar fonamental dins l’ecosistema cultural de la ciutat, formant generacions de músics i contribuint activament a la vida artística barcelonina.
Amb la mirada posada al futur, el repte no és només adaptar-se als canvis tecnològics i socials, sinó continuar reivindicant el valor de la música com a experiència humana, col·lectiva i transformadora.
El Diari de l’Educació, 2026