“Es juga a Gaza, es juga a les faveles del Brasil i es jugava als camps de concentració. Perquè el joc crea vincles, el joc socialitza, és un espai on no serem jutjats, on no passa res si ens equivoquem, ens ajuda a entendre la vida.” Amb aquesta contundència va defensar la directora de Marinva/Institut del Joc, Esther Hierro, la necessitat que els infants i adolescents juguin allí on sigui. A les aules del país, també. En el marc de la jornada “L’educació en joc” de la Fundació Joan Brossa, va proclamar: “El joc, per se, ensenya, educa. Una altra cosa serà com els professionals ho transfereixen o ho justifiquen davant de l’adult, però el joc connecta neurones. Quan jugo a Lego, no penso en les habilitats espaciotemporals que té. Jugo, i punt.”
La responsable de l’Àrea d’Educació i Mediació de la Fundació Joan Brossa, Sílvia Galí, havia encetat la jornada reflexionant sobre “què és el que realment importa”, en un moment de guerres i crisi econòmica com l’actual. I, citant Simone Veil, va recordar que la filòsofa que va sobreviure als camps de concentració, ella mateixa reclamava la necessitat de continuar gaudint de la vida i de continuar sent conscient de l’entorn. Establert aquest marc, es va preguntar: “Com educar en l’alegria i el desig?” Una pregunta que ja s’havia formulat a Catalunya amb l’Escola Nova, va exposar, un corrent pedagògic “que el feixisme va derrocar”. “Era una escola que posava en marxa una nova cultura de la infància i amb els infants, de com educar-los, de preguntar-se en quins entorns més amables ho podia fer…”, va apuntar, reclamant que la pedagogia actual torni a adoptar aquella mirada. Malgrat les incerteses polítiques -i similituds històriques entre llavors i ara- que pugui haver-hi.
“Com aprendre i com jugar? Això ens motiva a la Brossa, perquè ell jugava amb l’art i amb la poesia”, exposava Galí. Hierro hi afegia: “Com aprens a gestionar la frustració, si no és amb el parxís, quan veus que tots els altres ja han tret les fitxes i a tu encara no t’ha sortit cap doble cinc?”. Hierro, doncs, defensava: “Que juguin més els infants!”
Una actitud lúdica davant la vida és essencial per aprendre constantment, segons Hierro. Una actitud basada en un decàleg d’accions, tals com:
- Actuar amb llibertat
- Viure en el present
- Iniciativa, prendre decisions
- Superar la por a equivocar-se
- Viure les dificultats com a reptes
- Implicar-se amb passió
- Tractar objectes i idees de manera no convencional
- Abraçar la incertesa
- Llaurar l’admiració
- Gaudir de la bellesa
Inici del Pla de Barris
La jornada, emmarcada dins la Conferència Mundial Mondiacult 2025 de la UNESCO, també va servir com a tret de sortida del programa Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona, que permetrà a la Brossa d’establir aliances duradores amb tres centres educatius de l’entorn: Escola Cervantes, Escola Pere Vila i Institut Pau Claris. “Podem ser un centre de referència per al barri, pensant conjuntament maneres per viure millor”, va exposar Galí.
El Diari de l’Educació, 2025