Les sigles MBA (Master of Business Administration) solen associar-se a l’àmbit empresarial, a la gestió econòmica i a trajectòries professionals orientades a l’exercici de funcions de direcció. Tanmateix, una mirada des del punt de vista educatiu permet anar més enllà del pla acadèmic i plantejar-se què s’estudia realment en els màsters MBA i quins valors transmeten en un context social marcat per la desigualtat, la incertesa laboral i els reptes ambientals.
Des d’aquesta perspectiva, la qüestió no es limita a enumerar assignatures d’un MBA. Interessa entendre com s’ensenyen els continguts del programa, quina visió del món empresarial es construeix a l’aula i quin paper tenen les persones que prenen decisions en organitzacions amb una influència directa sobre la vida col·lectiva.
Estratègia i direcció: aprendre a llegir l’entorn
A gairebé tots els MBA hi ha un bloc dedicat a la direcció i a l’estratègia empresarial. Es tracta d’assignatures que treballen l’anàlisi de l’entorn econòmic, la planificació a mitjà i llarg termini i la presa de decisions en escenaris d’incertesa.
Des d’una mirada pedagògica, aquestes matèries afavoreixen la lectura crítica de la realitat i la capacitat d’analitzar situacions complexes mitjançant l’estudi de casos i el debat a l’aula. La formació en estratègia dins d’un MBA no es limita a repetir models d’èxit, sinó que ajuda a comprendre com les decisions empresarials tenen efectes sobre les persones, l’ocupació i l’ús dels recursos.
Finances i comptabilitat: entendre l’ús dels recursos
Un altre bloc clàssic d’un MBA és el de les finances i la comptabilitat. Interpretar balanços, valorar inversions o gestionar pressupostos és necessari, però l’aprenentatge no pot quedar-se en la tècnica. Cada decisió financera reflecteix prioritats i té conseqüències sobre persones i organitzacions.
Un enfocament formatiu atent a aquestes qüestions convida a llegir les xifres com a indicadors de sostenibilitat, repartiment de recursos i viabilitat a llarg termini. En aquest sentit, l’ensenyament financer permet analitzar tant empreses privades com institucions públiques i ajuda a entendre debats actuals sobre finançament, despesa i qualitat dels serveis.
Màrqueting i comportament del consumidor: ètica i societat
Les assignatures relacionades amb el màrqueting han experimentat canvis profunds en els plans d’estudis dels MBA. Als continguts tradicionals s’hi han afegit l’anàlisi de dades, la comunicació digital i l’estudi del comportament del consumidor. Tot i això, l’aprenentatge no se centra només en com captar clients o posicionar marques.
La formació en màrqueting dels MBA més reconeguts incorpora preguntes incòmodes però necessàries: on se situa el límit entre persuasió i influència excessiva, quina responsabilitat té l’empresa en la creació d’hàbits de consum i com es construeixen els missatges en una societat saturada d’estímuls. De fet, en alguns dels millors MBA a Barcelona es posa èmfasi en el fet que l’alumnat entengui, a través del debat, la importància de la transparència, la veracitat i el sentit social tant de la comunicació com de les accions de màrqueting.
Operacions i tecnologia: els efectes de l’automatització
La gestió d’operacions, la logística i la tecnologia continuen tenint un pes destacat en els programes MBA. L’automatització, la intel·ligència artificial i l’anàlisi massiva de dades apareixen com a continguts recurrents, tot i que el valor educatiu no rau en l’ús d’eines concretes, sinó en entendre les transformacions que generen.
Aquestes matèries permeten analitzar com canvien els processos productius, quins efectes tenen sobre l’ocupació i quines responsabilitats assumeixen les persones que dirigeixen organitzacions en contextos de canvi tecnològic accelerat. La reflexió inclou qüestions com la reconversió professional, la bretxa digital i l’ús responsable de la informació.
Persones i lideratge: més enllà del carisma
Un dels canvis més visibles en els MBA que s’imparteixen a l’Estat es troba en les assignatures vinculades a persones i organització. La figura del directiu autoritari ha anat perdent presència en l’enfocament formatiu i ha deixat pas a models de direcció que prioritzen el treball en equip, l’escolta activa i la gestió de la diversitat.
En els MBA s’hi treballen aspectes com la motivació, la negociació, la resolució de conflictes i la salut laboral. Des d’un punt de vista educatiu, l’objectiu és formar perfils capaços de coordinar equips, crear entorns de treball sostenibles i afrontar tensions internes a través del diàleg. Aquestes matèries connecten amb debats socials més amplis sobre benestar, cures i condicions de treball.
Ètica, sostenibilitat i responsabilitat empresarial
En els darrers anys, la responsabilitat social corporativa ha deixat de ser un element accessori per convertir-se en un eix transversal dels màsters en Direcció d’Empreses. Les assignatures relacionades amb responsabilitat empresarial, criteris ambientals i govern corporatiu conviden a reflexionar sobre el paper de l’empresa en una societat marcada pel canvi climàtic i les desigualtats.
L’aprenentatge s’orienta a analitzar pràctiques reals, marcs normatius i projectes amb impacte social. Des de l’aula es plantegen preguntes sobre models de desenvolupament, ús dels recursos i relació amb l’entorn, evitant que aquests continguts quedin reduïts a declaracions formals.
Metodologies d’aprenentatge i experiència formativa
Un tret distintiu dels MBA és la metodologia. L’estudi de casos, les simulacions i el treball en equip permeten aplicar la teoria a situacions reals i afavoreixen l’intercanvi entre perfils diversos.
Des d’una mirada pedagògica, aquestes metodologies funcionen millor quan incorporen espais de reflexió i anàlisi crítica, evitant una visió purament instrumental dels problemes empresarials.
Un MBA com a projecte de formació global
Cursar un MBA no hauria d’entendre’s només com un impuls professional o una inversió econòmica, sinó com un espai d’aprenentatge que combina coneixements tècnics, reflexió ètica, habilitats socials i compromís col·lectiu. De la mateixa manera que El Diari de l’Educació defensa un periodisme al servei dels valors democràtics i del dret al coneixement, un MBA amb mirada crítica pot contribuir a formar professionals capaços de dirigir organitzacions orientades al bé comú.
En definitiva, analitzar les assignatures d’un MBA des d’una perspectiva educativa permet entendre que la innovació no consisteix únicament a actualitzar continguts, sinó a repensar el sentit mateix de la formació. En un món travessat per reptes socials i ambientals, la combinació de coneixement tècnic, reflexió ètica i consciència col·lectiva pot convertir aquests estudis en una eina real de transformació.
El Diari de l’Educació, 2025