La resolució de conflictes de forma pacífica és un dels assumptes que més preocupa en el sistema educatiu. Les aules i els centres educatius són ambients cada vegada més complexos en els quals es creuen molts interessos, vivències i situacions personals que, moltes vegades, es converteixen en petits polvorins que cal tallar d’arrel. La prevenció de situacions d’assetjament o violència és la millor arma de docents i famílies. Més enllà dels càstigs que puguin plantejar-se una vegada ha tingut lloc alguna situació complicada.
Però de vegades, falta formació, tant entre les famílies com entre el professorat, per fer front a aquestes dificultats, en molts casos sobrevingudes.
Per ajudar la comunitat educativa es va posar en marxa el programa Aprendemos juntos, de la mà del BBVA. Fins avui s’ha desenvolupat en tres vessants diferents. La resolució de conflictes, la intel·ligència emocional i un altre dedicat a aprendre a parlar en públic.
Les tres, a més de desenvolupar-se amb nenes, nens i joves per quatre experts en diferents àmbits, des de la psicologia, la comunicació i l’educació, compta amb materials descarregables perquè docents i famílies comptin amb informació i formació complementària que poden desenvolupar a casa i a l’aula.
En paraules de José Luis Arbeo, responsable del programa Aprendemos juntos, «aquest projecte educatiu té dos objectius molt clars: d’una banda, estimular la conversa sobre com hauria de ser l’educació en el segle XXI. Per un altre, ajudar docents i famílies a preparar als joves en les competències necessàries avui dia».
Ja s’hi han sumat 30.000 persones. La meitat, mares i pares. També més de 12.000 docents han decidit apuntar-se a aquest programa.
Juan Vicente Abad, docent i orientador amb tres dècades d’experiència, ha estat qui ha desenvolupat el curs sobre resolució de conflictes. Sempre sota la premissa de la prevenció. “En la vida sempre existiran conflictes, és inevitable. Per això, l’únic camí és aprendre a gestionar-los”, assegura aquest professor. El seu curs, pensat per l’alumnat d’ESO, pretén oferir eines per a la prevenció, el desenvolupament de competències socioemocionales i el coneixement de tècniques de resolució com l’escolta o el diàleg.
Al costat de Juan Vicente Abad, també han participat en els cursos anteriors les psicòlogues Silvia Àlaba Sord i Ruth Castillo Gualda, per tractar sobre intel·ligència emocional, i la comunicadora Aurora Michavila per ensenyar a nenes i nens a parlar en públic. «Temes que no s’entrenen com a assignatures però que són clau per la vida actual», assegura José Luis Arbeo, el qual explica que, a més dels tres tractats, hi haurà altres de nous enfocats en el pensament creatiu, la concentració o l’aprenentatge col·laboratiu.
Cadascun dels cursos es divideix en un seguit de vídeos en els quals els diferents protagonistes treballen amb l’alumnat les diferents facetes de cada àrea. A més d’això, hi ha material descarregable pensat perquè les i els docents puguin traslladar aquestes activitats a l’aula i altres materials descarregables perquè les famílies facin el mateix a casa.
El programa Aprendemos juntos, a més d’aquests cursos per famílies i docents, també desenvolupa una via pública, és a dir, un acostament a la resta de la societat amb la qual es pretén acostar al gran públic la importància de l’educació.
Més de 100 entrevistes en vídeo
Des d’astronautes a científics, des d’atletes a fotògrafes. Des de tots els racons de la societat es pot reflexionar sobre l’educació. I això és el que impulsa Aprendemos juntos amb més de 100 entrevistes a experts de tots els àmbits perquè comparteixin les seves visions diverses i plenes de nous aprenentatges.
Uns vídeos que es distribueixen en diferents plataformes com YouTube, Facebook, Twitter o Instagram, i que ja han aconseguit, en poc més d’any i mig, les 500.000 visualitzacions.
A continuació, compartim 20 de les entrevistes d’aquest projecte d’educació de BBVA per donar noves eines, experiències i coneixements als professionals de l’educació i a les famílies.
1) Jane Goodall, primatòloga: «Tenim intel·lecte, però som tan intel·ligents?»
Està considerada com una de les dones científiques de major impacte en el segle XX. Els ulls de Jane Goodall brillen en compartir les seves històries d’ahir, convertides avui en grans lliçons de vida sobre la ciència i l’educació: «Sigues curiosa i comet errors, sigues pacient i no et rendeixis», repeteix aquesta dona extraordinària. Goodall és doctora en Etologia per la Universitat de Cambridge i doctora honoris causa per més de 45 universitats del món.
2) Valentí Fuster, cardiòleg i director del CNIC: Les vuit claus per viure millor
Valentín Fuster és internacionalment reconegut com un dels metges, investigadors i promotors de l’educació de la salut més prestigiosos del món: és l’únic cardiòleg que ha rebut els màxims guardons de recerca de les quatre principals organitzacions internacionals d’aquesta especialitat. «El cor serveix per donar quantitat de vida; el cervell, qualitat de vida». Amb aquesta frase, el doctor Fuster resumeix la seva esperança en l’educació de la salut, i especialment, en la cura dels factors de risc cardiovascular, com les grans palanques per al canvi i la millora integral de la vida de les persones.
3) Chris Hadfield, astronauta: «L’arribada de l’ésser humà a la Lluna va canviar el meu futur»
Hadfield és un dels astronautes més experimentats del món, ha passat gairebé 4.000 hores a l’espai i ha estat comandant de l’Estació Espacial Internacional, on va dirigir un número rècord d’experiments científics. Amb tan sols nou anys, la seva vida va canviar quan l’home va trepitjar la Lluna, i va decidir que ell també seria astronauta algun dia. “L’educació et permet allunyar la ignorància i veure més enllà dels límits”, apunta.
4) Margarita Salas i María Blasco, bioquímiques i biòlogues moleculars: “Una societat científica serà una societat més lliure”
Un científic neix o es fa? Expliquen les bioquímiques Margarita Salas i María Blasco que la seva vocació va sorgir a partir de mestres inspiradors que van canviar les seves vides. Anys després de compartir laboratori, les dues grans referents espanyoles en biologia molecular, Margarita Salas i María Blasco, es retroben en aquesta conversa per debatre sobre ciència, humanisme, igualtat i educació.
5) Álvaro Neil ‘Biciclown’, viatger: Aprendre a viure en el present
Álvaro Neil, conegut com Biciclown, va ser advocat temps enrere. Un dia, va decidir canviar la butaca d’una notaria pel selló d’una bicicleta. I es va anar a recórrer el món sobre rodes. Ha produït cinc documentals i és autor de sis llibres. “Viatjar és el millor antídot contra el racisme”, afirma. Quan va emprendre el seu viatge, molts van pensar que estava boig. Ell respon amb seguretat: “No crec que sigui una bogeria perseguir els teus somnis. La bogeria és que se’t passi la vida sense viure’ls”.
6) Angélica Dass, fotògrafa: De quin color és un llapis de color carn?
Tenia set anys quan la seva professora li va mostrar, per primera vegada, un llapis de color carn. “Jo estava feta de carn, però la meva pell era marró. No obstant això, la gent deia que jo era negra. Jo tenia un embolic enorme de colors al meu cap”, explica Angélica Dass. Va crear Humanae, un projecte fotogràfic que utilitza el retrat per acostar a persones de tot el planeta. Un al·legat en favor de la bellesa de la diversitat humana: “Hem d’entendre la nostra diversitat com quelcom que ens fa créixer. No com quelcom a témer o menysprear”. Humanae s’ha convertit en un referent per milers d’escoles a tot el món. Però també per institucions internacionals com l’ONU o el Fòrum Econòmic Mundial.
7) David Matsumoto, psicòleg: Quant ensenya un professor sense parlar?
David Matsumoto és un reconegut expert en el camp de la comunicació no verbal, el llenguatge gestual i les emocions. Per Matsumoto, comprendre què és la comunicació no verbal i com usar-la és essencial, ja que ens permetrà crear entorns educatius que afavoreixin l’aprenentatge tant en l’entorn familiar com a l’aula: “El meu objectiu és prendre consciència del tipus de coses que fem, com ens desenvolupem i el nostre to de veu. Si observem les coses i les persones podem obtenir una gran quantitat d’informació i intencions diferents”.
8) Jimmy Wales, creador de Wikipedia: “Aprendre com aprendre és més important que mai”
És reconegut per ser el creador del projecte col·laboratiu més important del món: Wikipedia. Una enciclopèdia en línia que està editada en 288 idiomes i que compta amb més de 46 milions d’articles. Jimmy Wales és un apassionat de l’educació, especialment de les possibilitats que l’aprenentatge informal ofereix actualment per l’educació de les persones. Nomenat com la sisena persona més influent del món, Wales sosté que, en part gràcies a la tecnologia, l’aprenentatge va més enllà de l’escola o la universitat, i assenyala la necessitat de continuar aprenent durant tota la vida.
9) Rosan Bosch, dissenyadora d’espais educatius: Escoles que desfermen la creativitat
Dissenyadora d’interiors i directora creativa de l’estudi d’arquitectura que porta el seu nom, Rosan Bosch és reconeguda internacionalment per impulsar espais innovadors en centres educatius de tot el món, aposta per canviar l’entorn físic per millorar l’aprenentatge dels alumnes. “El disseny ha de relacionar-se amb el desenvolupament personal, de la ment i el cos. No és només un instrument de decoració, sinó una eina per al canvi”, conclou.
10) Sara Andrés, atleta paralímpica i mestra: “No hi ha res més divertit que riure’s d’un mateix”
“Vaig aprendre a acceptar-me i a riure’m de mi mateixa, perquè no hi ha res més divertit que riure’s dels errors que comets”. Per Sara Andrés, atleta paralímpica i mestra d’educació primària, l’humor és fonamental. Un accident de cotxe als 25 anys, un càncer de tiroides, i posteriorment, un càncer de pell no li van fer perdre el somriure i, lluny d’enfonsar-la, la van impulsar per aconseguir metes que mai havia pensat que podia aconseguir. Aquesta mestra defensa que l’educació ha de ser inclusiva i ensenya als seus nens i nenes des de la diferència i a través del seu exemple: “El que vaig fer va ser introduir-los la idea de ser empàtic amb l’altre i amb la meva discapacitat, perquè tots tenim discapacitats o supercapacitats”.
11) Duncan Wardle, exdirector de creativitat de Disney: «Ets creatiu, ho sàpigues o no»
Durant 30 anys, Duncan Wardle va treballar per una de les companyies més creatives del món: Walt Disney. Per ell, totes les persones naixem sent creatives. El problema és que, en algun moment, algú ens va dir que no ho érem. I ens els vam creure. Per Duncan Wardle, “tyots vam ser nens. Tots arribem al sistema educatiu amb una meravellosa imaginació. Crèiem en unicorns i naus espacials”. I explica que, en arribar al món adult, això lamentablement desapareix. “Aquest és un dels reptes actuals del món educatiu: mantenir viu aquest unicorn”, conclou.
12) Frances Jensen, neuròloga: «Cuida del teu cervell ara i ell et cuidarà després»
Neuròloga i mare, així es defineix Frances Jensen, una de les veus més respectades a nivell internacional pels seus estudis sobre el cervell adolescent. “Els adolescents són màquines d’aprenentatge” sosté la neuròloga, encara que matisa que “aprenen millor tant el bo com el dolent”. Des de la seva posició privilegiada com a científica, professora i mare, Jensen explora, dissipa mites sobre l’adolescència i brinda consells pràctics per superar aquesta complexa etapa vital.
13) Benjamin Zander, director d’orquestra: Què pot ensenyar-nos un director d’orquestra?
Va realitzar la seva primera composició amb tan sols nou anys. Avui, l’octogenari Benjamin Zander està considerat un dels directors d’orquestra més prestigiosos del món. Abans d’elevar la seva batuta, abans de cada concert, dóna una xerrada a l’audiència en la qual comparteix les històries que s’amaguen darrere les composicions i en les quals, a més, transmet el seu amor per la música. “La música clàssica eleva a l’ésser humà per ser la millor versió de si mateix”, assegura. Actualment dirigeix l’Orquestra Filharmònica de Boston i la seva filial juvenil. Músics als quals inculca la seva pedagogia: “La tècnica no és l’objectiu final, l’objectiu final és l’amor, és l’expressió, la comunicació, el contacte, la comunitat”.
14) Adela Cortina, filòsofa: Aporofobia: “No es rebutja a l’estranger, sinó al pobre”
“Realment molesten els estrangers, o el que molesten són els pobres, siguin estrangers o de la pròpia casa?” Amb aquest punt de partida, la filòsofa Adela Cortina, catedràtica emèrita d’Ètica i Filosofia Política en la Universitat de València, va encunyar una nova paraula: “aporofobia”, per definir el rebuig al pobre. El que no es nomena no existeix i era necessari inventar aquest neologisme que assenyalés la discriminació universal a les persones sense recursos. “L’aporofobia va en contra de la dignitat humana i és excloent. La democràcia ha de ser inclusiva necessàriament. Per això no pot existir una societat aporofoba i democràtica. I totes les societats que conec són aporofobes”, explica.
15) Ranga Yogeshwar, físic i divulgador científic: “Els prejudicis es combaten amb fets i veritats”
Ranga Yogeshwar és el divulgador científic més prestigiós d’Alemanya. Entén l’educació com el vehicle principal per convertir-nos en la persona que volem ser. “L’educació és molt més que aprendre alguna cosa per tenir un treball, ens proporciona una visió del món. Hem d’aprendre a viure en un món canviant, i això significa que hem de tenir una educació més subtil, diferent a l’educació que coneixem i hem conegut a les nostres escoles”, sosté.
16) Joan Roca, xef: “Aprendre és l’ofici més bonic del món”
Considerat un dels millors xefs del món, Premi Nacional de Gastronomia i referent internacional de la cuina d’avantguarda, Joan Roca dirigeix al costat dels seus germans el restaurant El Celler de Can Roca, a Girona. La seva passió per la cuina va néixer en els fogons del restaurant familiar, on els germans acudien cada tarda en sortir del col·legi. També és professor de la seva pròpia escola. “No es tractava només d’ensenyar, sinó de mantenir als alumnes motivats i compromesos; de mantenir les seves ganes de continuar aprenent quan marxen. Perquè d’aprendre no se n’acaba mai: aquest és l’ofici més bonic del món», conclou el cuiner.
17) Mara Dierssen, neurobiòloga: “Els grups diversos són més creatius i capaços d’innovar”
“Si ara traguéssim un cervell aquí veuríem una massa gelatinosa. D’aquí surten les idees, les emocions, surt el que pensem. Comprendre com succeeix aquesta espècia de la màgia és el que investiguem en el meu laboratori”. Científica, investigadora, professora universitària i doctora especialitzada en Neurobiologia, Mara Dierssen ha dedicat la seva carrera a la recerca científica gràcies a la motivació del seu pare neurocirurgià i la inspiració de Santiago Ramón y Cajal.
18) Francisco Mora, doctor en Neurociència i Medicina: “El mestre és la joia de la corona d’un país”
Doctor en Neurocièncias i en Medicina, Francisco Mora és catedràtic de Fisiologia a la Universitat Complutense de Madrid. Referent internacional en Neuroeducació, el professor Mora destaca la importància que tenen les emocions en l’aprenentatge. Tot el que som, pensem, sentim i aprenem és fruit del nostre cervell en interacció constant amb el nostre cos i amb l’entorn, explica. Mora ens aporta les eines i claus bàsiques que ofereix la Neurociència per la millora de l’aprenentatge i la memòria, sempre des del costat humà, afirmant que «intentar ensenyar sense conèixer com funciona el cervell aviat serà com dissenyar un guant sense mai abans haver vist una mà”.
19) Kiran Bir Sethi, fundadora de Design for Change: Educar als nens en el ‘Jo puc’
Kiran Bir Sethi ho té clar: a l’escola cal aprendre a canviar el món. Com? La proposta d’aquesta educadora índia és Design for Change, un moviment que fomenta la creativitat i la iniciativa dels nens per resoldre problemes del seu entorn i que, en l’actualitat, està present en més de 60 països. Sethi és també la fundadora de l’escola Riverside, allà fa créixer als seus petits exclamant Jo puc! Per descomptat, al ritme de Bollywood.
20) Carol Dweck, psicòloga i investigadora: No tinguis por a equivocar-te, mai és tard per aprendre
Professora de Psicologia a la Universitat de Stanford, Carol Dweck és una de les principals investigadores i referents internacionals en educació per les seves idees pioneres sobre mentalitat, motivació i desenvolupament. És de “vital importància que els nostres fills aprenguin amb una mentalitat de creixement en el món d’avui on necessitem nens que estimin els desafiaments i la incertesa, i que no se sentin superats”, destaca. Si com a pares o educadors, ens centrem en elogiar el procés més que el resultat, els nens s’enfrontaran millor davant dels desafiaments en comptes de donar-se per vençuts quan les coses es compliquen.
