Edward de Bono ha desenvolupat una teoria sobre el pensament que es coneix amb el nom de pensament paral·lel o pensament lateral. De Bono proposa un mètode de pensament que no segueix els criteris de la lògica convencional, desenvolupada en la nostra cultura des dels grecs, especialment des de Sòcrates i Aristòtil, els pares del pensament lògic.
Segons De Bono, la lògica limita les capacitats del pensament i per això proposa una lògica que anomena fluida, que es basa en les alternatives, en la investigació de possibilitats, en l’evitació de qualsevol judici que afirmi una veritat única i definitiva. Tot el pensament paral·lel és un camp lligat directament amb la creativitat.
Una de les tècniques desenvolupades per De Bono és la dels sis barrets per pensar. Consisteix a imaginar-se que cada persona disposa de sis barrets. Cada barret és una manera de pensar que es complementa amb les altres.
Funcionament
S’organitza el grup amb un moderador. Es planteja un tema per analitzar o un problema per resoldre. Es demana als diversos membres del grup que triïn un dels sis barrets. Es proposa el tema per analitzar o per discutir i cada persona ha de pensar d’acord amb el barret que porta. Al cap d’una estona, es canvien els barrets. Convé que cada membre del grup treballi com a mínim una vegada amb els sis barrets. El moderador recull totes les aportacions i vigila que cada participant segueixi les normes del barret que porta.
TRETS QUE DEFINEIXEN ELS SIS BARRETS
- Barret blanc. Fets, números, informació. Neutral i objectiu. Verifica les informacions. Demana informació. Determina el nivell de veritat i probabilitat. No interpreta ni jutja, només constata. Separa amb claredat els fets de les creences o probabilitats. El color blanc indica la neutralitat.
- Barret vermell. Emocions i sentiments estètics. No necessita donar arguments ni justificació lògica als seus sentiments. Treballa amb pressentiments. Manifesta les seves emocions i les utilitza per negociar. Explora els sentiments dels altres.
- Barret negre. Judicis negatius. Assenyala de manera objectiva tots els riscos, els perills, les imperfeccions i les contradiccions. Treballa de manera logiconegativa: analitza els motius pels quals alguna cosa pot anar malament. Pot fer preguntes negatives. No és un pensament argumentatiu. És un jutge prudent.
- Barret groc. Pensament positiu i constructiu. Té en compte l’aspecte lògic i pràctic, els somnis, les visions i les esperances. És concret i eficaç i genera propostes, suggeriments i idees. És un optimisme amb fonament, que considera tots els casos i mira els beneficis. És un pensament creatiu amb una clara visió de futur. El color groc és el de la llum del sol. És exactament oposat al negre.
- Barret verd. És el pensament creatiu. El seu mètode de pensament es basa a buscar alternatives i reconèixer que hi ha molts plantejaments. És provocador perquè surt de les pautes habituals i és generador d’idees. Té en compte l’atzar. Té dret a exposar idees «boges», il·lògiques.
- Barret blau. És el barret del control. Organitza el mateix pensament, com un director d’orquestra, i coordina els altres barrets. Té una visió global, de síntesi, i formula les conclusions. Planteja les preguntes adequades i defineix els problemes. És el programari del pensament. Organitza les estratègies i en fa el seguiment. Manté l’ordre a les reunions i fa respectar les regles del joc.
FONT: Revista GUIX n.394. (Lideratge educatiu). Graó, 2011. Clic aquí.