En l’anàlisi de les dades i els indicadors del sistema educatiu de Catalunya n’apareix un que destaca negativament per la seva magnitud: l’abandonament escolar prematur. D’altra banda, es parla sovint de la importància del fracàs escolar al nostre país i del problema social que aquesta situació genera. I es donen dades del fracàs escolar que sovint es confonen amb les de l’abandonament escolar prematur, dada greu i preocupant a casa nostra i que massa sovint queda amagada darrera la dada del fracàs escolar.
Un grup de persones lligades a l’educació hem iniciat un programa de cooperació europea dins un partenariat entre Sheffield i Barcelona en el marc del Comenius Regio, per analitzar conjuntament la qüestió de l’abandonament escolar prematur. Per començar el treball, un grup de persones de la Inspecció de Barcelona (Mercè Berengueras, Francesca Burriel, Ignasi Llompart i jo mateix) vam dur a terme una anàlisi documental per saber quins podien ser els elements que ens podien ajudar a definir la qüestió de la qual havíem de parlar.
L’article que presento és fruit d’aquest treball i de la reflexió que vam fer entre nosaltres al voltant de l’abandonament escolar prematur.
El concepte
Com a indicador, l’ESL es defineix com el percentatge de persones d’entre 18 i 24 anys que, com a màxim, ha acreditat l’educació secundària inferior (secundària curta) i no continua estudiant o formant-se.
L’estructura diferent dels diversos sistemes educatius a Europa dificulta la definició d’ESL: què es considera continuar estudiant o formant-se? Hi ha sistemes que donen sortides de formació diferenciades als 10-12 o als 14 anys, mentre que en alguns països l’educació obligatòria s’ha allargat fins als 18 anys.
Val la pena destacar, tal com s’ha dit abans, que hi ha una confusió freqüent entre els conceptes de fracàs escolar i abandonament prematur. Naturalment, una de les causes principals de l’abandonament prematur és el fracàs escolar, però tal com està definit ens aporta una informació errònia respecte de l’abandonament.
Si mirem bé la definició de fracàs escolar que s’utilitza en els sistemes d’indicadors europeus («percentatge d’alumnes que no obtenen el graduat en ensenyament obligatori, o secundària curta, a l’edat que correspondria»), podem observar que, d’acord amb aquesta definició, el percentatge d’alumnes amb fracàs escolar a Catalunya serà notablement més alt que el percentatge d’alumnes que obtenen el títol de graduat en ensenyament secundari. Així, segons la definició, tots els alumnes que hagin repetit algun curs es computaran dins la dada de fracàs escolar. A Espanya, i a Catalunya, on els percentatges de repetidors són notablement alts, la xifra de fracàs es dispara, i apareixen xifres del 25-30%. En canvi, si analitzem les dades del nombre de ciutadans que no tenen el títol de graduat en educació secundària als 18 anys, veurem que la xifra baixa fins, aproximadament, al 17%.
Algunes consideracions sobre les dades d’abandonament prematur
La dada d’abandonament prematur a Catalunya conté, com a mínim, dos elements que caldria tenir en compte:
- La població que cursa formació no reglada no computa entre els que segueixen estudis; per tant, tots aquells que cursen estudis de formació per a l’ocupació des de la situació d’atur (formació ocupacional) o des d’un lloc de treball (formació continuada) són considerats abandonistes en el cas que no tinguin altres estudis que els de l’ESO.
- La població immigrada que arriba a Catalunya amb 16 anys o més i no s’incorpora a cap mena de formació reglada es computa, naturalment, dins el conjunt dels abandonistes. L’alt índex de població immigrada que ha arribat a Catalunya en els darrers anys ha fet créixer també l’índex d’abandonament.
Tots dos elements donen a Catalunya un índex d’abandonament prematur més alt del que realment podria ser en relació amb altres països de la UE que, especialment en el primer supòsit, consideren que continuen estudis tots aquells que estan fent algun tipus de formació.
L’estructura del sistema educatiu espanyol presenta una situació que agreuja l’índex d’abandonament prematur pel fet d’oferir un ensenyament comprensiu fins als 16 anys amb una sola titulació final (graduat en ESO). Tal com està dissenyat el sistema, els alumnes que no es graduen en ESO no tenen possibilitats de continuar els estudis, ja que per accedir a la formació professional cal tenir el títol de graduat en educació secundària o bé superar les proves d’accés a aquests estudis. És per això que són els primers candidats a formar part de l’abandonament prematur.
El problema de l’abandonament i la consciència social sobre el problema
En general, en el marc de la UE s’identifica l’abandonament com un problema important. Les conseqüències en l’esfera personal i en l’esfera social són tangibles i, fins i tot, quantificables. Hi ha estudis que han arribat a analitzar els costos que pot representar el fet que un ciutadà hagi abandonat el sistema prematurament i en certifiquen la importància.
Els efectes més visibles de l’abandonament es manifesten en les dades d’ocupació. Les persones amb formació postobligatòria tenen moltes més possibilitats d’estar ocupades que les persones sense aquesta formació. Associat amb aquest efecte, podem esmentar també la subocupació.
Comportaments personals com el consum de drogues o la violència s’associen també a l’abandonament escolar prematur, igualment que els embarassos no volguts. Aquests comportaments tenen una relació estreta amb l’abandonament, malgrat que es podria establir també la relació inversa: el consum de drogues, els comportaments violents, els embarassos no volguts són causa d’abandonament.
Finalment, s’ha establert també la correlació de l’abandonament amb una esperança de vida més baixa i amb una presència més gran d’aquestes persones en programes socials. Naturalment, aquestes situacions tenen efectes en el conjunt de la societat i, generalment, comporten una renda nacional més baixa, ingressos fiscals més reduïts, despesa social més elevada, augment de la delinqüència i participació política menor.
Realment, les conseqüències que es poden atribuir a l’abandonament escolar semblen prou importants perquè hagin de tenir un impacte social d’evidència notable. Més si tenim en compte que a Catalunya hi ha uns dels índexs d’abandonament prematur més alts de tota la UE.
No hi ha una informació especial sobre la conscienciació social a Catalunya respecte d’aquest problema. La manca d’informació i la confusió sobre el seu significat fan pensar que la percepció general no està centrada en aquesta qüestió. Val a dir que hi ha una gran preocupació social, almenys aparent, sobre el fracàs escolar i el rendiment del sistema educatiu, però sembla menor quan es parla d’abandonament. Sense que hi hagi estudis sobre aquest aspecte, probablement hi podríem trobar una explicació observant el comportament del sistema productiu català fins a l’esclat de la crisi. És una qüestió de la qual caldria parlar més extensament, però podem dir que els alts nivells d’ocupació abans de la crisi en llocs de treball amb poc valor afegit en coneixement explicarien que la consciència sobre el problema fos més baixa, ja que les seves conseqüències eren menys aparents.
FONT: Revista Fòrum, núm. 35.
Podeu accedir a la lectura completa d’aquest article adreçant-vos aquí.
