Sí. Ja ho sabem. Són aquí, entre nosaltres, i tenen un gran poder en el nostre coneixement de la realitat i influència en els nostres vots: són les fake news.
No han nascut ara però s’han multiplicat en el món digital i s’han fet tristament famoses amb les orquestracions perverses de Donald Trump o Jair Bolsonaro i n’han patit les conseqüències tota mena de fenòmens tan dispars com les reivindicacions sobre el clima de Greta Thunberg o les manifestacions independentistes. El món digital s’omple de notícies falses, manipulades amb total intenció de manipular també la opinió pública i el devenir polític de països sencers.
Aleshores ens posem les mans al cap: Fake news! Terror! Què podem fer? I la resposta podria ser: educació. Necessitem educar ciutadans i ciutadanes amb l’esperit crític necessari i dotar-los d’eines per identificar les fake news i informar-se de manera fiable i de qualitat. I sí, podria ser, però com sempre, l’hem liat parda i ara que l’educació ho arregli.
Potser hauríem de mirar més enrere, què hi ha darrere del fenomen de les fake news? D’on ve? Com hem arribat fins aquí? En una societat hiperpoblada per imatges, on no hi ha mirada sobre el passat o el present que no es configuri a través d’elles, hauríem de començar a qüestionar l’estatut de veracitat que concedim a les imatges sense dubtar.
Si busquem exemples d’imatges fake, és a dir, intencionadament manipulades, podríem traçar un recorregut des dels fotomuntatges en què Stalin esborrava a Trotski de les fotografies (i per tant, de la memòria i de la història) fins als muntatges on alguns influencers simulen ser de viatge sense moure’s de casa utilitzant els codis del llenguatge visual de les xarxes socials.
Encara que persegueixin objectius diferents, aquestes intervencions tenen un denominador comú: evidencien un dels principis de la fotografia i de la nostra relació amb les imatges que defineix Joan Fontcuberta a La càmera de Pandora (Ed.Gustavo Gili, 2010) : «Una fotografía apela en tanto que fotografía a un compromiso con la realidad. Nos exige que creamos en ella. Puede que una fotografía en una valla publicitaria decante su función hacia lo persuasivo y que otra en un libro científico lo haga hacia lo informativo. Pero en cualquiera de los casos, la seña de identidad a la que no ha renunciado la fotografía hasta ahora es a la de subministrar datos fiables.»
I això, veiem, funciona tant en el context de la Unió Soviètica, quan la fotografia acabava de nèixer com avui en dia en el feed d’una instagramer, quan les imatges ens envolten de tal manera que semblaria que ja hauríem de ser expertes en identificar-ne els mecanismes de construcció. Com diu Ingrid Guardiola a L’ull i la navalla (Arcàdia, 2018): «Per més que tothom tingui accés a crear imatges, aquestes no són tan democràtiques com semblaria, ja que els circuits per on transiten no són de domini públic sinó que estan controlats per les empreses propietàries dels canals de distribució i exhibició. Les representacions culturals, per tant, estan determinades pel lloc des del qual s’enuncien i es materialitzen.»
D’altra banda, el propi exercici del fake ha estat i és també una poderosa eina de reivindicació política.El programa radiofònic La guerra de los mundos dirigit per Orson Welles ja comprovava el poder dels mitjans de comunicació el 1938 i d’alguna manera advertia de l’auge de l’extrema dreta. Donant-li la volta, el fake pot utilitzar aquest principi de veracitat per assenyalar, denunciar, reivindicar o criticar aspectes de la nostra societat, com farien els activistes The Yes Men utilitzant la suplantació d’identitats per a desenmascarar corporacions multinacionals, o alguns exercicis de «fals documental».
Reflexionar sobre el principi en què es basen els fakes, per tant, ens assenyala el camí cap a una manera concreta de relacionar-se amb l’entorn visual, emulant a Harun Farocki: desconfiant de les imatges. No per negar el poder que tenen, sinó justament per prendre consciència de la seva enorme influència en la nostra configuració del món i a ser-ne espectadors i espectadores actius.
