Browsing: Educació en valors

Drac Màgic ha dissenyat i dinamitzat una proposta educativa per a joves que uneix memòria, cinema i drets humans, on diverses sessions de visionat i comentari de curtmetratges i fragments de pel·lícules han permès tractar-los des de la cultura i les arts. Un espai de reflexió i debat celebra l’encontre entre cinema i diferents entitats especialitzades que tenen com a raó de ser la transformació social. Aprofitem el dia internacional del Dret a la Veritat, commemorat al març, per recordar les xifres del 2023: a Catalunya hi ha 901 fosses, moltes de les quals associades als fronts de la Guerra Civil.

Entre pel·lícules que anuncien el final del món per catàstrofes “naturals”, discursos polítics que neguen el canvi climàtic, sèries que projecten vides dominades pel control social, lones que llencen a les escombraries els canvis socials dels últims anys, quines són les imatges que necessitem per imaginar el futur com alguna cosa desitjable?

Educar en cultura visual, apropar coneixements, eines i estratègies a infants i joves per a relacionar-se amb les imatges de…

Les sèries juvenils ambientades en instituts, amb trames amoroses, plenes de passió, traïció, sexe i drogues, on les relacions familiars són tempestuoses i les relacions d’amistat semblen una competició per conquerir el capital social han esdevingut una narrativa recurrent. En el seu moment, ho eren de la televisió, però avui en dia també han conquerit  les plataformes streaming. 

Més enllà de la polèmica al voltant de les votacions, el Benidorm Fest ha posat en el centre del debat públic les representacions de les feminitats. Tetes, boom boom i mans o com els cossos femenins ens interpel·len des de la tradició visual, la reapropriació i els canvis en marxa.

Drac Màgic va iniciar el seu camí en un terreny intransitat: no hi havia una preocupació per l’educació audiovisual, no…

Obviar que el nostre imaginari col·lectiu, sovint racista, classista i heteropatriarcal, està apuntalat per bona part de les creacions audiovisuals, és tan naïf com pensar que existeix un cànon literari neutre, que només hi ha una Història o que la ciència és aliena a les corrents ideològiques.

Ja fa temps que el filòsof Fredric Jameson va dir que avui en dia és més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme. El present de la pandèmia ens porta a indagar, en un text escrit a deu mans i confinat, les conseqüències de recrear, una vegada i una altra, l’imaginari apocalíptic.

Des de l’anonimat, aparentment petit i altament comunicador, ens evoca emocions, sensacions, ens aporta opinió i posa una mica de llum en moments de confinament. El mem, en tots els seus formats audiovisuals, obre una porta a l’humor, la reflexió, la crítica, al canvi.

Un xiulet i els cossos es comencen a moure a l’uníson i al ritme d’un beat. Són moltes i criden fort, totes alhora: “el patriarcado es un juez / que nos juzga por nacer”. Així és l’inici de la performance que es va realitzar a Santiago de Xile el 25 de novembre, convocada pel col·lectiu LasTesis.