Browsing: Perspectiva de gènere

El terme brainrot (podridura cerebral) sorgeix l’any 2023 com a resposta paròdica i autoconscient a l’absurditat del muntatge en directe és a dir, la curadoria i ordenació de vídeos que proposa l’algoritme de les plataformes de contingut. Des de llavors, de forma progressiva i paral·lelament a les millores tècniques en les eines gratuïtes de generació d’imatges d’alta qualitat, s’ha anat desvinculant de la crítica algorítmica fins a esdevenir la seva pròpia categoria estètica. És a dir, el brainrot ha passat de ser una conseqüència de l’ús de les xarxes a ser la tipologia de contingut audiovisual de màxima viralitat d’aquestes. El brainrot com a conseqüència crea una necessitat que el brainrot com a estètica satisfà: estímul constant,  reinterpretacions d’icones ja conegudes i hores interminables de contingut audiovisual.

“Estamos viendo un genocidio ante nuestros ojos, retransmitido en directo en nuestros teléfonos. Nadie puede decir que no sabíamos lo que estaba pasando” , exclama Greta Thunberg en una declaració de premsa que va tenir lloc després de la seva detenció a Israel. Ho diu amb motiu de la seva participació en la flotilla que va sortir de Barcelona a finals d’agost de 2025 i que tenia l’objectiu de trencar el bloqueig perpetuat a Gaza per l’estat israelià.

Entre pel·lícules que anuncien el final del món per catàstrofes “naturals”, discursos polítics que neguen el canvi climàtic, sèries que projecten vides dominades pel control social, lones que llencen a les escombraries els canvis socials dels últims anys, quines són les imatges que necessitem per imaginar el futur com alguna cosa desitjable?

Les sèries juvenils ambientades en instituts, amb trames amoroses, plenes de passió, traïció, sexe i drogues, on les relacions familiars són tempestuoses i les relacions d’amistat semblen una competició per conquerir el capital social han esdevingut una narrativa recurrent. En el seu moment, ho eren de la televisió, però avui en dia també han conquerit  les plataformes streaming. 

L’àudio dels primers cinc segons del nou espot del Saló Eròtic de Barcelona coincideix amb els primers segons d’Ateo, la…

Més enllà de la polèmica al voltant de les votacions, el Benidorm Fest ha posat en el centre del debat públic les representacions de les feminitats. Tetes, boom boom i mans o com els cossos femenins ens interpel·len des de la tradició visual, la reapropriació i els canvis en marxa.

Els anuncis són un reflex de la societat? Tenen un deute amb la representació de les preocupacions i demandes d’aquesta? Posem en dubte si com a eina del sistema capitalista són el barem per mesurar i contribuir en els canvis socials, un fet benintencionat que pot amagar la instrumentalització de discursos emancipadors i crítics.

Drac Màgic va iniciar el seu camí en un terreny intransitat: no hi havia una preocupació per l’educació audiovisual, no…

Obviar que el nostre imaginari col·lectiu, sovint racista, classista i heteropatriarcal, està apuntalat per bona part de les creacions audiovisuals, és tan naïf com pensar que existeix un cànon literari neutre, que només hi ha una Història o que la ciència és aliena a les corrents ideològiques.

Un xiulet i els cossos es comencen a moure a l’uníson i al ritme d’un beat. Són moltes i criden fort, totes alhora: “el patriarcado es un juez / que nos juzga por nacer”. Així és l’inici de la performance que es va realitzar a Santiago de Xile el 25 de novembre, convocada pel col·lectiu LasTesis.