Catalunya ha superat el llindar dels vuit milions d’habitants, a la vegada que tancava el capítol del procés i sorgien nous desafiaments a escala global. D’alguna forma, s’ha dibuixat una nova realitat social, política i econòmica que la Revista Drets intenta explicar en 144 pàgines i la participació, en articles i entrevistes, de quaranta veus expertes.
Fa catorze anys, la Fundació Periodisme Plural va decidir que la capçalera del seu primer mitjà de comunicació fos Catalunya Plural. Amb la voluntat de reflectir un país divers i complex que afrontava en aquells moments la Gran Depressió que havia esclatat l’any 2008 i que entrava en un període d’alta tensió política. La Revista Drets, tal com titula la seva portada, és el retrat d’una ‘Catalunya cada vegada més plural’. La Catalunya que s’intuïa aquell 2012, i que avui és una plena realitat.
En el pròleg, es diu que ‘aquestes són unes pàgines cuinades a foc lent. El seu origen està l’any 2012. Quan vam posar en marxa la Fundació Periodisme Plural. Eren temps molt difícils i les conquestes de drets que consideràvem irreversibles trontollaven (…) Han passat catorze anys, una eternitat en l’època accelerada que vivim. La història d’aquests anys la coneixem i al llarg de la Revista la recordem perquè no l’hem d’oblidar. Però ara Catalunya es troba en una nova etapa. Creiem que ens cal aixecar la mirada per sobre de les urgències de cada dia i observar quins són els desafiaments a què ens enfrontem”. Aquesta és la voluntat de la Revista Drets
Capítol I: Un país en transformació
La publicació té tres grans capítols. El primer porta per títol un país en transformació. I s’obre en una anàlisi escrita per Marina Subirats, que fa un profund retrat (dotze pàgines) de la societat catalana. Doctora en filosofia i catedràtica emèrita de Sociologia de la UB, Marina Subirats considera que Catalunya només continuarà mantenint una personalitat diferenciada “si s’aconsegueix cohesionar el conjunt de la població, per molt diversos que siguin els seus orígens, al voltant d’un projecte de país que pugui superar els actuals dèficits i conflictes i trobar una via original d’encarar una nova forma de vida”. Si no ho aconsegueix, argumenta Marina Subirats, “és probable que, en la descomposició actual i la recomposició futura, acabem sent un tros més d’aquesta Europa que va deixant de ser el motor del canvi i la innovació per convertir-se en una vella glòria visitada pels turistes”.
També en el primer capítol, l’Oriol Pàmies, expert en periodisme de dades, explica ‘la Catalunya dels vuit milions en deu gràfics’. Joao França, rector de la Universitat Progressista d’Estiu (UPEC) parla d’una ciutadania mobilitzada per aconseguir un país millor per tothom, i Juan León, editor d’Octaedro, de l’experiència de la immigració amb ‘a la recerca de l’esperança’. Magda Bandera escriu sobre la lluita de les dones contra la desigualtat i Rut Vilar de la revolució que ha significat l’esclat del futbol femení.
Ja en l’àmbit polític, Andreu Claret intueix una Catalunya menys nacionalista i més conservadora, mentre que Blanca Garcés, investigadora del CIDOB, afirma, entrevistada per Siscu Baiges, que “el malestar alimenta l’extrema dreta’. Guillem Pujol es pregunta si ‘el finançament singular de Catalunya és una possibilitat federal per Espanya’, i el filòsof Àlex Mesa ho fa sobre la identitat i el sentiment de pertinença en el segle XXI. La sociòloga Yousura El Gadi té la seva resposta: “La diversitat cultural ja és part de la identitat catalana”. Per la seva part, Liliana Reyes i Mariña Couceiro defensen que “el sentit de ser català va lligat als drets”, després de firmar un estudi de Comissions Obreres sobre la translació en l’actualitat de ‘Els altres catalans’ de Paco Candel.
Capítol II: Deu reptes que decidiran el nostre futur
El segon capítol porta per títol ‘Deu reptes que decidiran el nostre futur’. Andreu Missé descriu ‘les ombres d’un creixement molt desigual’ per parlar dels desafiaments econòmics. El primer, és com fer front al risc de pobresa, que afecta a un de cada quatre catalans. En educació, Ana Basanta explica les oportunitats en un país d’acollida’ i Raquel Alà l’experiència de ser mestre en una societat tan diversa com la catalana.
Un dels reptes més importats de Catalunya és el de preservar la qualitat del sistema sanitari. Ho expliquem amb articles d’Estel Huguet, Cesca Zapater i Emili Ferrer Inglés. El següent problema crucial que aborda la revista és el de l’habitatge, ‘un dret humà en les urpes de l’especulació’, escriu Roc Solà. Amb la gentrificació i l’impacte del turisme massiu ‘ens hi juguem la salut’, argumenta José Mansilla. Mentre Bernat Ferrer descriu com “”més enllà dels records d’ocupació, el 16% dels treballadors catalans són pobres. Ferran Vallespinós descriu els deu desafiaments climàtics que afronta Catalunya. Els de la cultura, la Revista els explica amb articles de Pere Ortin, Xavier Atance, Gabriel Jaraba i Laura Casamitjana. I de forma transversal planeja el repte de salvar la llegua catalana, una preocupació que acompanya tota la revista.
Capítol III: Un país a la recerca de l’equilibri
‘La Catalunya interior, una lluita per la qualitat de vida’ és el reportatge, de Carme Escales, que obre el tercer capítol de la revista, que porta per títol ‘Un país a la recerca de l’equilibri’. I en aquest sentit, Pau Noy es pregunta ‘per què els pobles de Catalunya floreixen mentre s’enfonsen els de Castella’. La resposta és un bon retrat de la Catalunya actual. Barcelona és ‘la ciutat de les preguntes infinites’ pel Joan J. Caballero Gil, un dels periodistes que millor coneix l’evolució de la capital de Catalunya. Una Barcelona que no es pot entendre sense l’àrea metropolitana, ‘cinc milions de persones en un entramat de relacions quotidianes’, tal com la descriu Oriol Estela Bernet.
El reportatge que porta per títol ‘Des de l’andana: quatre històries darrere les incidències de Rodalies’, que van firmar Mariona Pina i Nàstia Mas per Fet a Sant Feliu, tanca el tercer capítol. Només queda l’epíleg, escrit per Víctor Saura, que vol ser, malgrat tot, un cant a l’optimisme amb el titular ‘els bons auguris dels infeliços anys 20’.
Acabem aquesta informació amb l’últim paràgraf del pròleg: “Per les 140 pàgines de la Revista Drets (que veiem com un llibre, i per això parlem de pròleg, capítols, epíleg…) viatgen moltes preocupacions, però sobretot l’esperança en què el nostre país, la nostra societat, és capaç de resistir, de lluitar per la democràcia i els drets humans. D’anar a contracorrent, com ho hem fet a Catalunya Plural d’ençà que vam néixer l’any 2012. I que volem continuar fent molts anys més amb el vostre suport”.
El Diari de l’Educació, 2026