L’estrena de “El noi dels pantalons roses” (Il ragazzo dai pantaloni rosa) el 2024 es va convertir en un catalitzador social a Itàlia, reobrint el debat nacional sobre l’assetjament escolar i l’impacte devastador de les paraules en l’era digital. La pel·lícula arriba als cinemes el 17 d’abril, i dos dies abans la Fundació Periodisme Plural i la distribuïdora Filmax organitzen una preestrena als cinemes Girona de Barcelona. En el col·loqui intervindran experts i testimonis, moderats per Estel Huguet, directora de El Diari de la Sanitat.
A Itàlia, la cinta es va consolidar com el principal èxit local del 2024, superant en recaptació a grans superproduccions internacionals. El seu impacte es va deure, principalment, a la mobilització escolar: Gran part del seu èxit comercial es va atribuir al fet que milers d’estudiants italians van acudir a veure-la com a part de programes educatius organitzats pels seus centres escolars per a fomentar l’empatia i combatre l’assetjament escolar.
La pel·lícula va trencar el mur del silenci que fa invisible el bullying i el suïcidi. La història d’Andrea Spezzacatena —el primer menor a Itàlia el suïcidi del qual va ser reconegut oficialment a conseqüència del ciberassetjament— va impulsar a víctimes i famílies a denunciar casos similars, sota el lema de no ocultar més l’assetjament.
Es va convertir en un símbol de resistència: Els “pantalons roses”, que originalment van ser objecte de burla, es van transformar en un símbol d’individualitat i valentia enfront de la pressió de grup.
La crítica a la pel·lícula va ser majoritàriament positiva, encara que amb matisos sobre la seva execució tècnica enfront de la seva indubtable potència emocional. Van destacar unes interpretacions commovedores de Samuele Carrino com a Andrea i de Claudia Pandolfi com la seva mare, Teresa Manes. Es va descriure l’actuació de Carrino com un “mestre de l’honestedat i la sinceritat”. La crítica va elogiar la direcció de Margherita Ferri per evitar el sensacionalisme i optar per una acumulació silenciosa de tendresa i tragèdia.
Una aposta de la Fundació Periodisme Plural
La Fundació Periodisme Plural, que edita Catalunya Plural, El Diari de l’Educació, El Diari de la Sanitat i El Diari del Treball, considera que “el cinema pot ser una eina inspiradora per, créixer junts, com a periodistes, docents i ciutadans. Ho intenta cada dia als portals digitals i també amb espais de trobades presencials al voltant del cinema”.
El cinema forma part de la història d’El Diari de l’Educació. Antoni Benaiges, El mestre que va prometre el mar, va protagonitzar l’inici de El Diari de l’Educació fa deu anys, en aquell moment en forma del documental, El retratista. Ja transformada en pel·lícula, el compromís del mestre Benaiges, afusellat pels franquistes, va tornar a ser el centre de la celebració dels primers deu anys de vida “d’un diari que va néixer amb voluntat de servei a la comunitat educativa”.
El Diari de l’Educació, 2026