El joc i les joguines

Les criatures juguen i han jugat sempre al llarg de la història i en totes les cultures. El joc és fonamental per al creixement ja que contribueix al seu desenvolupament físic, mental i social. No és un simple entreteniment;  a través dels jocs, nens i nenes aprenen a viure. A través de les joguines poden  expressar l’emotivitat, la imaginació i l’estat d’ànim. Els jocs i les joguines són un instrument de socialització que contribueixen a la transmissió dels diferents estereotips, entre ells els sexistes.

Ara que s’acosten unes dates molt importants des del punt de vista del consum tothom s’adona com les criatures  miren amb gran interès els catàlegs de magatzems diversos o els anuncis de TV i com a partir dels anuncis fan la seva carta pels Reis o del Pare Nadal.

Davant aquest fet, les persones adultes: àvies i avis, mestres, monitoratge, tietes, veïnes, mares i pares.. el primer que ens cal és desmitificar el que el consumisme ens diu «que a les criatures se’ls ha de comprar tot el que demanen perquè siguin felices». Però també hem de mirar els anuncis amb les criatures i anar desmuntant les imatges i missatges que acostumen a ser molt sexistes: les joguines de cura (cuinetes, nines,estris de casa.. ) acostumen a tenir protagonistes femenines mentre els jocs que impliquen mobilitat (cotxes, pilotes, circuits, construccions…) acostumen a tenir els nens com a protagonistes.

Nosaltres hem de parlar amb les criatures perquè s’adonin que a casa cuina la mare i el pare, que condueix l’àvia i l’avi, que canvia els bolquers la tieta i el tiet, que a la societat hi ha homes i dones fent qualsevol tipus de feina i que per tant tant, com que les joguines copien aquesta realitat,  tant elles com ells poden demanar qualsevol tipus de joguina i s’ho poden passar bé jugant amb les amigues i amics.

Massa sovint és la publicitat qui imposa el tipus de joguina, si les persones adultes són vulnerables a la propaganda, les criatures són més dèbils davant les tècniques que arrosseguen al consumisme. Es fabriquen, i es fa publicitat, de joguines que reforcen els estereotips sexistes, que sovint són tan sofisticades que juguen soles, o que són bèl·liques, racistes i violentes. Per això és molt important que reflexionem a l’hora de triar les joguines que proporcionem als infants propers. S’ha de rebutjar aquest tipus de joguines que, lluny de ser una eina d’aprenentatge i socialització, ajuden a reproduir injustícies i aspectes no desitjats de la nostra societat.

M’agrada un decàleg que es va publicar en «La publicidad también juega; campaña del juego y el juguete no sexista, no violento 2008»

1. Sí a l’ acció. No a la violència
2. Sí a la tendresa, a la cura.
3. Sí a la valoració del món domèstic i a l’ autonomia personal.
4. Sí a actuar i a practicar esport
5. Sí al joc tranquil, relaxat no a la passivitat.
6. Millor jocs cooperatius que afavoreixin relacionar-se
7. Han de ser de tots els colors, formes i textures
8. Cada cosa al seu temps.
9. Dins i fora; públic i privat; dins de casa i en espais oberts.
10. Escollir,  no consumir

Això ens ha de fer pensar quina és la responsabilitat que tenim com a persones adultes i valorar com cal la influència que el joc i la joguina té en el creixement de la infància.

Argumentar i estar a favor dels jocs no sexistes no és imposar; és el que ens toca fer com a persones adultes responsables que ens manifestem a favor de la pau, que rebutgem la violència masclista, que defensem el dret d’homes i dones a escollir la seva vida. I que no perquè arriben els nadals, abandonem els nostres principis.

Cal que tinguem present que el que és important és jugar; la joguina és una eina per fer-ho.

Nenes i nens, noies i nois han de desenvolupar positivament l’assertivitat, l’empatia, l’autoestima i evitar convertir en valor la violència, sentir-se per sobre dels i les altres, deixar de banda les persones o abusar del poder. A través del joc aprenen que el treball de cura és imprescindible per la vida i que el poden fer homes i dones i que l’autonomia personal és propi de dones i homes.

Serà bo, doncs que aquests dies passegem amb les nostres criatures no només pels grans magatzems, sinó per botigues diverses on podem trobar jocs i joguines que ens allunyen de les grans marques comercials. També és bo passejar per llibreries, fer llista dels llibres que ens agraden i que voldríem que ens regalin…

Potser també ens podem plantejar que no cal que a cada casa i cada festa les criatures rebin mil i una capses que al final no saben ni que els han regalat… Preparar amb elles i ells els regals per la família; que no només rebin, sinó que donin…

Si aspirem a construir una societat diferent, no podem deixar de banda la vida quotidiana. I plantejar-se com volem viure les festes i què volem transmetre a les nostres criatures és imprescindible en la construcció d’una societat millor.